Resultats de la cerca

Fou fundada els primers anys del segle XX amb la intenció de donar continuïtat a les publicacions esportives a Catalunya Començà editant el setmanari que després es transformà en el diari Mundo Deportivo 1906 i també publicà la revista Stadium 1911 i Vida Moderna , entre d’altres Narcís Masferrer i els germans Jaume i Ricard Grau, que n’eren els propietaris, promogueren aquesta empresa davant el creixent interès del públic per les publicacions esportives en aquella època Des de l’editorial se sufragaren patrocinis esportius com la cursa Jean Bouin i altres activitats de mecenatge esportiu

Davanter conegut com Màgic Díaz El 1986 inicià la seva trajectòria al Poblense i a l’estiu del 1988 s’incorporà al RCD Espanyol Durant dues temporades 1987-89 alternà la participació entre l’equip espanyolista i l’aleshores filial seu, el CD l’Hospitalet Debutà en la primera divisió el 1988 i jugà amb el RCD Espanyol fins el 1992 de manera intermitent Fitxat pel Mèrida, la temporada 1992-93 fou traspassat al Real Betis, d’on fou cedit al Palamós 1994-95 i de nou a l’Hospitalet 1995-96 Posteriorment signà per l’Écija, el CE Europa i l’equip xinès del Yaki Bujan, on es retirà el 1998 Després…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona el 1997 com a director del planter, després d’haver estat entrenador del Reial Club Esportiu Mallorca 1985-88 i 1989-92 i del Betis 1994-97 Tres anys després fou nomenat entrenador del primer equip del FC Barcelona, durant la temporada 2000-01, i després es mantingué com a director tècnic fins que abandonà el club l’estiu del 2002 De nou, fou entrenador del Betis 2004-06, club amb el qual es proclamà campió de la Copa del Rei 2005, i posteriorment entrenà l’AEK d’Atenes 2006-08 Entre els anys 2010 i 2014 fou l’accionista majoritari del RCE Mallorca, i entre el…

Guanyà la medalla d’or en l’especialitat d’espasa del Campionat del Món 1957 i la de plata, amb la selecció italiana en el Campionat del Món 1965 Participà en diversos Jocs Olímpics, en què guanyà la medalla de bronze a Roma 1960, la de plata a Tòquio 1964 i la de plata a Mèxic 1968 Es retirà l’any 1969 Entre el 1977 i el 1980 fou mestre d’armes de la Sala d’Armes Montjuïc Posteriorment fou un dels fundadors del Club FIDES, on prosseguí la seva activitat

Els germans Joan i Pere fundaren l’any 1941 l’empresa Vilarrubís Hermanos després Vilarrubís y Sagué SA, amb Raimon Sagué Durant la dècada de 1960 crearen l’empresa Nemrod-Metzeler La seva marca Nemrod permeté popularitzar aquest esport a tot l’Estat espanyol També importaren embarcacions pneumàtiques de la marca francesa Zodiac

Durant la dècada de 1940 creà els fulls amb els resultats dels equips de futbol, per la qual cosa tingué l’exclusiva del Marcador Simultáneo Dardo a Catalunya, que informava del resultat dels partits Amb Paco Albiach, José Luis Caro, Joaquim Muntañola i d’altres fundà Ediciones Rápidas SA, que publicà primer el setmanari 1952 i després diari Dicen 1965

Fabricats per l’empresa Skater SA, ubicada a Sant Fost de Campsentelles i fundada el 1972 per Alfons Solà i Salvador Creixell, en molt poc temps assoliren un prestigi mundial L’empresa començà fabricant patins amb plantilles de plàstic, molt lleugers, i després amplià la seva línia a les proteccions i altres tipus de material d’hoquei sobre patins i patinatge artístic

Comencà a competir el 1985, any que guanyà la Copa Catalunya, i fou campió d’Espanya júnior 1988 en la categoria SA Com a sènior, es proclamà campió del món 1992 i d’Espanya 1993 en la categoria T-550 També assolí quatre subcampionats estatals i un tercer lloc al Campionat del Món El 1996 abandonà la competició Rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1994

Fundat el 1950, es constituí com a secció esportiva de la societat Establecimientos Sala SA Creada per Esteve Sala i Canyadell, la societat era formada per diversos locals de restauració situats al centre de Barcelona La secció de tir amb arc fou una de les primeres de Catalunya i debutà al Torneig d’Arquers que organitzà Educación y Descanso 1950 Participà en el Campionat de Catalunya al principi dels anys cinquanta, tot i que desaparegué poc després En destacà Herminia Fañanás, guanyadora del segon Torneig de Barcelona

Ingressà a la Secció d’Investigacions Espeleològiques Poblet 1966 i, posteriorment, a la Secció d’Espeleologia de l’Orfeó Gracienc, de la qual fou president 1974-79 Fou un dels fundadors de l’Espeleo Club de Gràcia 1979, que també presidí en diversos períodes Explorà i topografià diverses cavernes de Catalunya, especialment la Fou de Bor, a la Cerdanya, i també de Cantàbria, l’Aragó Arañonera i Mallorca Sa Campana Fou coordinador de la revista Exploracions i del Festival Internacional de Cinema Espeleològic de Barcelona 1982-94