Resultats de la cerca

Fou el màxim golejador de la plantilla del BM Granollers les temporades 2008-09 i 2009-10 a la Lliga Asobal Central internacional amb la selecció de Sèrbia

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 2004-06 procedent del Celje Guanyà la Copa d’Europa 2005 i la Lliga 2006 amb l’equip blaugrana Fou 207 cops internacional, primer amb Iugoslàvia i després amb Sèrbia, i amb la primera selecció guanyà la medalla de bronze al Campionat d’Europa 1996

Migcampista que començà la seva trajectòria al Partizan de Belgrad 1985 S’incorporà al Mallorca 1992-93, en la segona divisió, i el 1995 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona fins a la meitat de la temporada 1997-98, que fou traspassat a l’Extremadura Posteriorment tornà a Sèrbia, on jugà al Sartid de Smederevo fins el 2004

Base, fitxà pel Club Joventut de Badalona 1977-79 procedent de l’Estrella Roja de Belgrad Amb la Penya guanyà la Lliga 1978 Internacional amb l’antiga Iugoslàvia, fou campió d’Europa 1973, 1975, 1977, del món 1978 i olímpic 1980, i subcampió olímpic 1976 i mundial 1974 Com a entrenador, dirigí el Joventut 1995-96, entre altres equips, i la selecció sèrbia 2007

El 2012 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del Club Balonmano Atlético de Madrid Amb el Barça ha guanyat el Mundial de clubs 2013, 2014, la Lliga 2013, la Copa del Rei 2012, 2013, 2014 i la Supercopa d’Espanya 2012, 2013 El 2013 es proclamà campió del món amb la selecció espanyola Anteriorment, assolí tres medalles de bronze en el Campionat del Món 1999, 2001, 2011, les dues primeres amb la selecció de Sèrbia i Montenegro

Pivot, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2002-08 procedent del Nordhorn alemany Amb el Barça guanyà una Lliga de Campions 2005, dues Lligues 2003, 2006, dues Copes del Rei 2004, 2007, una Copa EHF 2003, una Supercopa d’Europa 2003 i dues Supercopes d’Espanya 2003, 2006 Guanyà la medalla de bronze en els Campionats del Món 1999, 2001 i d’Europa 1996 i disputà els Jocs Olímpics de Sydney 2000 amb la selecció de Sèrbia i Montenegro El 2008 es retirà

Jugà al Sloboda Užice 1967-68, al FK Partizan de Belgrad 1968-76, al Fenerbahçe turc 1976-78, al Real Zaragoza 1978-80 i al Luton Town anglès 1980-84 Fou internacional amb la selecció de futbol de Iugoslàvia en cinc ocasions 1973 Com a entrenador dirigí el Partizan 1985-88, el Saragossa 1988-90, el Real Madrid 1991-92, el Real Oviedo 1992-95, 2000-01 i l’Atlético de Madrid 1995-98, 1999, 2000, club amb el qual guanyà la Lliga i la Copa del Rei la temporada 1995-96 Al gener del 2003 fitxà pel Futbol Club Barcelona en substitució de Louis Van Gaal Dirigí l’equip en 24 partits oficials i assolí…

Fitxà pel FC Barcelona el 1985 procedent de l’Estrella Roja Amb l’equip blaugrana fou campió de Lliga quatre vegades 1986, 1988-90 i guanyà dues Copes del Rei 1988, 1990 i la Recopa d’Europa 1986 Amb la selecció de Iugoslàvia fou campió olímpic als Jocs de Los Angeles 1984

Jugà al Futbol Club Barcelona 1990-92 procedent de la Metaloplastica Sabakuanyà i en la seva segona temporada guanyà la Copa d’Europa 1992 Anteriorment havia guanyat el bronze amb Iugoslàvia en els Jocs de Seül 1988

Més conegut com Željko Obradovic, després de dirigir el Partizan de Belgrad, amb el qual aconseguí el seu primer títol de campió d’Europa, s’incorporà al Joventut de Badalona la temporada 1993-94 i, en la seva primera i única temporada al capdavant de l’equip, assolí la primera Eurolliga de la història verd-i-negra Posteriorment, dirigí la selecció de Iugoslàvia que fou subcampiona olímpica 1996 i campiona mundial 1998 i d’Europa 1997