Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya de velocitat 1948 amb Montesa i guanyà diverses curses d’aficionats com el primer Campionat de Catalunya per a aficionats 1949 Al final de la dècada de 1940 entrà a treballar a Montesa i dissenyà dos dels models de més èxit d’aquesta marca, la Impala 1962, premi Delta d’Or ADI-FAD del 1962 i la moto de trial Cota 247 1968, premi Delta d’Argent ADI-FAD del 1968 i premi Delta d’Or ADI-FAD del 1986 Com a dissenyador industrial de mobiliari fou guardonat amb el Delta de Plata per la pilona Tente i fou menció especial també de l'ADI-FAD pel banc Montseny i el fanal Conica

Formada al Club Medina de Barcelona, amb el qual debutà en la màxima categoria i guanyà dues Lligues 1974, 1975, passà al CV Cornellà el 1976 El 1979 jugà la Recopa d’Europa, la primera que disputava un equip estatal de vòlei femení Guanyà dues Lligues 1980, 1982 i una Copa de la Reina 1982 abans d’incorporar-se a l’Espanyol-Cornellà a causa de la fusió del seu club amb el RCD Espanyol el 1982 Amb l’equip blanc-i-blau conquerí tres Copes de la Reina 1984, 1985, 1986 i una Lliga 1985, i disputà la Copa d’Europa la temporada 1985-86 Formà part de la selecció espanyola més de noranta vegades i…

Fou campió d’Espanya de velocitat en 125 cc 1948, 1949, amb Montesa Com a arquitecte, s’encarregà de la remodelació de l’Anella Olímpica de Montjuïc 1984

Fou quatre vegades campió d’Espanya de trial 1969-72, una vegada subcampió 1973 i dues subcampió d’Espanya de Motocròs Participà en el Ralli París-Dakar Disputà dues edicions de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc 1984, 1986 formant equip amb Antonio García Lasheras i José M Martinell Participà en diferents competicions de motociclisme, com els Sis Dies d’Enduro o els Scottish de trial Formant equip amb Xavi Riba, fou campió d’Espanya de resistència

Guanyà el Gran Premi de la Penya Motorista Barcelona 1949 en categoria 100 cc i 125 cc Amb l’equip RMC Catalunya disputà la Prova de les Quatre Capitals 1951, la Prova de Regularitat per equips 1952 i el Trofeu Nacional Motociclista del Moto Club Catalunya 1954 Fou enginyer director de Montesa la dècada dels cinquanta

Fou campió d’Espanya de dobles amb Santi Fisas dues vegades 1981, 1985 Després participà en torneigs de veterans, i, des del 1987, es dedica a la gerència de clubs de golf, com el Raimat Golf Club

Fou atleta del Reial Club Deportiu Espanyol i del SEU de Barcelona, i es proclamà campió de Catalunya de salt de perxa 1944 i de decatló 1945 També fou subcampió 1946 i tercer 1947 de decatló Fou president de la Federació Catalana d'Atletisme 1966-68

Fou tres vegades campió de Catalunya d’individual 1911, 1914, 1917 i sis de dobles 1908, 1910, 1911, 1913, 1914, amb E Witty, i 1912, amb R Herbert També fou campió 1914 i subcampió 1913 d’Espanya de categoria individual Exercí de jutge àrbitre i fou president de la federació espanyola 1929-31

En l’etapa en què encara no es disputaven Campionats de Catalunya ni d’Espanya, millorà tres cops el rècord de Catalunya dels 100 m 1912-14 i un el dels relleus 4 × 400 m, formant part de l’equip del Reial Polo Jockey Club Fou el primer en el rànquing espanyol 1914

Situat al barri de Sant Jordi, forma part del Complex Esportiu Municipal Sagnier i rep el nom de l’entrenador d’atletisme Moisès Llopart, pare del marxador Jordi Llopart Té vuit carrers de material sintètic i dona servei al Pratenc Associació d’Atletisme