Resultats de la cerca

Destacà a mitjan dècada de 1970 perquè guanyà diverses competicions en categoria infantil En categoria absoluta fou medalla d’or per equips i bronze individual al Campionat d’Espanya 1978 Amb la selecció estatal participà al Campionat del Món 1978

L’any 1976 debutà amb l’equip sènior del CB Olot L’any 1979 fitxà per l’AD Figueres, que es convertí posteriorment en l’ADEPAF, amb el qual jugà a la primera divisió estatal diverses temporades durant els anys vuitanta

S’inicià com a redactor de Mundo Deportivo el 1974, diari del qual és subdirector És autor del llibre monogràfic Paulino Alcántara 1998, que s’edità dins la collecció del centenari del Futbol Club Barcelona El 2010 rebé la insígnia d’or del FC Barcelona

Fou un dels fundadors de la Penya Spirit of Badalona, que més tard esdevingué el Centre Esportiu Badaloní i, des del 1939, el Club Joventut de Badalona Dirigí el primer equip de la Penya en dos períodes diferents entre el 1939 i el 1946 També exercí de directiu del club, que presidí durant els anys cinquanta, i arribà a ser el soci número u de l’entitat

Presidí el Club Natació Sant Andreu de Barcelona 1983-92 Promocionà i executà la construcció del complex esportiu que porta el seu nom La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1985 i la federació espanyola, una menció honorífica 1999 També rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Membre del Club Natació Banyoles, practicà tant l’especialitat de pista com la de fons El 2009 fou subcampió de Catalunya en la prova de 500 m en C1 i campió en C2 fent parella amb Enric Sánchez El mateix any guanyà la Copa Catalana de 10 km en C1 a Deltebre i la Copa d’Espanya de marató en C2 També practicà el caiac polo i participà amb l’equip de Banyoles a la Lliga

Defensa lateral esquerra sorgit del planter del Futbol Club Barcelona, jugà a la filial, Barcelona Atlètic, durant tres temporades 1975-78, abans de ser cedit al Valladolid la temporada 1978-79 De retorn al club blaugrana, fou titular al primer equip la temporada següent en 21 partits de Lliga Posteriorment, jugà a l’Hèrcules 1980-83, el València 1982-85 i el Sabadell 1985-87, on aconseguí l’ascens a primera divisió Al llarg de la seva carrera esportiva jugà 152 partits a primera divisió Es retirà al final de la campanya 1987-88 a la Unió Esportiva Vic

Soci del Centre Excursionista de Terrassa, el 1978 feu la primera ascensió al Kanchenjunga Central 8476m Participà en diverses expedicions ascensió hivernal amb esquís a l’Aconcagua 1980, primer intent català d’ascensió a l’Everest 1982, expedició al Nanga Parbat 1984 i les ascensions als pics Lenin i Comunisme 1984 i al Saipal 1985 Com a esquiador de muntanya representà les federacions catalana i espanyola en diverses competicions estatals i internacionals També participà en raids d’esports d’aventura Raiverd i Raid Gauloises Equador 98

Davanter format en les categories inferiors del Club Patí Voltregà, debutà a la divisió d’honor a setze anys 1994 Guanyà dues Copes del Rei 2000, 2001 i una Copa de la CERS 2002, competició en la qual fou també subcampió l’any 2000 El 2004 fitxà pel Blanes Hoquei Club, amb el qual guanyà dues Golden Cup 2006, 2007 i fou subcampió de la Copa de la CERS 2008 La temporada 2012-13 retornà al CP Voltregà El juliol del 2020 anuncià la seva retirada de la competició Amb la selecció espanyola fou cinc vegades internacional absolut i guanyà una Copa de les Nacions de Montreux 2001

Situat al vessant nord de la serra del Moixeró, dins del Parc Natural del Cadí-Moixeró, a tocar de la pista forestal del coll de Pendís, a una altitud de 1511 m Refugi guardat propietat de l’Ajuntament de Riu de Cerdanya amb capacitat per a trenta persones És base d’ascensió al Moixeró 2091 m, les Penyes Altes 2279 m i el Comabona 2554 m, i punt de pas de la travessa Cavalls del Vent, que enllaça els refugis del parc natural