Resultats de la cerca

S’inicià en la competició de proves de velocitat a catorze anys, pilotant una moto de fabricació pròpia 1921 Guanyà diverses curses a l’Autòdrom de Sitges, la Pujada a l’Arrabassada i el Tour de Catalunya al final dels anys vint Sota el nom de Motocicletes Simó fou el primer fabricant de motocicletes a l’Estat espanyol Inventà i dissenyà prototips de motocicletes, tricicles i fins i tot algun petit automòbil L’any 1934 debutà professionalment en competicions internacionals al Gran Premi de Montjuïc i guanyà els Campionats Motociclistes – Trofeu Francesc Macià Aconseguí el iii…

S’inicià en el món de la competició l’any 1934, al circuit de Vilafranca del Penedès, on aconseguí la seva primera victòria amb una moto Rudge de 350 cc Especialista en proves de resistència, disputà el IV Gran Premi Internacional de Barcelona 1935, celebrat a Montjuïc L’any 1950 s’incorporà a les files de Derbi com a pilot oficial, i participà en cinc edicions de les 24 Hores de Montjuïc 1955-59 i en dues del Gran Premi de Mallorca 1954-55 L’any 1958 assolí el Campionat d’Espanya de marques per a Derbi en categoria de 350 cc Es retirà l’any 1959, després d’haver participat en més de 200…

Al final dels anys noranta debutà amb el Reial Club de Polo de Barcelona jugant en la posició de defensa Posteriorment estigué tres temporades al Club an der Alster alemany 2004-07, tornà al RC de Polo l’any següent 2007-08 i a partir de la temporada 2008-09 jugà a primera divisió al Pedralbes Hockey Club Amb el RC de Polo guanyà la Lliga espanyola en tres ocasions 2002, 2003, 2008, la Copa del Rei 2003 i la Copa d’Europa 2004 Amb la selecció espanyola disputà el Campionat Europeu sub-21 2002, guanyà la Champions Trophy 2004 i el Campionat d’Europa 2005

Sòcia del Centre Excursionista de Catalunya, a partir del 1997 formà part de diverses expedicions arreu del món, entre les quals destacà l’intent al Hidden Peak 1999 El 2001 fitxà com a càmera del programa Al filo de lo imposible i feu, entre d’altres, la integral de Peuterey, al Mont Blanc 2000 l’ascensió a l’Ama Dablam, Nepal 2001 al Kizil Asker, Kirguizistan 2002, i la travessa del desert líbic 2004 Coronà tres cims de més de 8000 m el Nanga Parbat 2005, el Broad Peak 2007 i el Manaslu 2008

Membre de la junta directiva de la Penya Ciclista Amposta des del 1972, debutà com a àrbitre estatal el 1980 Arbitrà diverses edi-cions de la Volta a Catalunya, Tarragona i Lleida i de la Setmana Catalana També arbitrà diversos Campionats d’Espanya de pista i les curses de ciclisme dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992

Fou membre de la Societat de Pesca Esportiva Salou, amb la qual es proclamà subcampió del món 1998 En l’àmbit estatal, aconseguí les medalles d’or 1999, 2002 i de plata 1997 als Campionats d’Espanya de clubs Amb la selecció catalana també fou campió estatal 2000

S’inicià en la modalitat de pista, i el 1977 fou campió d’Espanya juvenil en persecució per equips Pel que fa a la bicicleta tot terreny, s’especialitzà com a pilot de descens i guanyà el Campionat d’Espanya en categoria sènior 1991 i màster 1994, 1996 El 1995 entrà a la selecció espanyola per disputar els Campionats del Món

Es proclamà campió d’Espanya amateur en la categoria de pes pesant 1953 També fou en dues ocasions campió de Catalunya en la mateixa categoria 1950, 1953 Amb la selecció catalana disputà els Campionats d’Espanya 1953

Membre de l’Agrupació Atlètica Catalunya, guanyà el Campionat de Catalunya de 100 m 2003, 2004, de 200 m a l’aire lliure 1999, 2002, 2003, 2004 i de 200 m en pista coberta 2004 Fou dos cops subcampiona d’Espanya en 100 m llisos 2000, 2001 Participà amb la selecció espanyola en els Jocs Mediterranis 2001 Amb la selecció catalana baté el rècord de 4 × 100 m 2001

Durant la joventut freqüentà l’aeròdrom de Ca n’Oriac 1928-33 i l’aeròdrom Canudas 1934-36 Fou membre de la secció de vol sense motor de l’Aeroclub de Catalunya i participà en diverses jornades de vol a vela, com la Setmana de Vol sense motor de Sabadell 1935 Obtingué el títol de pilot sense motor 1935 i el de pilot civil 1936 Als anys quaranta inicià la seva collaboració amb l’Aeroclub de Sabadell, tot i que no rebé una nova llicència de pilot del Ministeri de l’Aire fins el 1954 A partir de llavors començà a exercir com a professor de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Morí en accident d’aviació