Resultats de la cerca

Fou pioner i impulsor del Club de Golf Sant Cugat, que presidí 1930-34, 1950-56, 1958 Fundà Ràdio Barcelona i fou propietari de la primera fàbrica de ràdios de Catalunya

Més conegut com Sito Rivera, fou jugador i entrenador de la UE Mataró 1977-82, amb el qual arribà a la màxima categoria estatal Posteriorment jugà al FS Vilassar de Mar 1983-84 i en fou entrenador 1986-97, el primer equip del qual pujà a la divisió de plata Al mateix temps guanyà el Campionat d’Espanya juvenil amb la selecció catalana 1993 Després d’entrenar el Gavà FS a la divisió de plata 1997-99, debutà a la divisió d’honor amb el FS Martorell 2000, amb el qual guanyà la Copa Catalunya 2000 Retornà al Gavà FS 2001, fou coordinador tècnic del FS Martorell 2002-03, entrenador del Manresa FS…

Vinculat al Club de Vela de Calella, el 1960 participà en el Campionat del Món celebrat a Palamós Sempre navegà en la classe 420, en la qual es proclamà campió de Catalunya 1966, 1967 i d’Espanya 1966, 1969 També disputà un altre Campionat del Món l’any 1967 És fill de Tomàs Moret, el qual, amb Manel Juanola, va dissenyar el din-ghy català

Membre del club Bétulo de Badalona, guanyà una medalla d’or i dues de bronze en el Campionat Mundial júnior 1990 Aconseguí una medalla de bronze als 4 × 100 m estils dels Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i d’Atlanta 1996 Es retirà després de participar en els Jocs Paralímpics de Sidney 2000

S’inicià en la gimnàstica rítmica al Club Gimnàstic de Tarragona i des dels tretze anys formà part de la selecció espanyola Guanyà la medalla d’or al concurs complet del Campionat del Món 1991 i al d’Europa 1992, on també guanyà l’or en la prova de tres pilotes i tres cordes 1992 També aconseguí tres medalles de plata i quatre de bronze en Campionats del Món i una de plata i tres de bronze en Europeus Un cop retirada, estudià educació física a l’INEFC de Barcelona, on començà a jugar amb l’equip de rugbi També formà part de la selecció espanyola d’aquest esport i disputà el Campionat del Món…

Formà part de l’equip del Club Nàutic Amposta En categories inferiors, fou quatre vegades campió d’Espanya i campió del món sub-23 en dos sense timoner, en què aconseguí el rècord del món de la categoria 1999 Guanyà quatre títols d’Espanya absoluts de quatre amb timoner 1998, dos sense timoner 1999 i quatre sense timoner 2002, 2003 Participà en un Mundial absolut 1999

Fou doble campió d’Espanya per equips amb la Sala d’Armes Montjuïc en categoria absoluta El 1983 obtingué el títol de mestre d’armes i exercí al Joventut Sants, al Casino Militar, a la Sala d’Armes Montjuïc, al Club FIDES de Barcelona i als clubs alemanys de Reutlingen i Böblingen, on s’establí entre el 1997 i el 2003 En aquell període tingué a les seves ordres Steffen Launer, campió del món de menors de vint anys en la modalitat d’espasa Posteriorment, exercí al CAR de Sant Cugat i la Sala d’Armes València, on s’establí definitivament després d’un segon període al FIDES Entre els seus…

S’inicià en el Club Atlètic Manresa, i posteriorment passà a l’escola d’atletisme ISS L’Hospitalet Atletisme l’Hospitalet de Llobregat i al Club Atlètic Vic Competí en les proves de cursa 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1 500 m i salt de llargada, i des del 2013 se centrà en la prova de Marató Participà en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004, de Pequín 2008, de Londres 2012, en els quals guanyà la plata en 1500 m, i de Rio de Janeiro 2016, en què aconseguí la medalla d’or en la marató En el seu palmarès també figuren quatre medalles de plata en els Campionats d’Europa, tres medalles de plata --…

Disputà les proves dels 100 m i 400 m llisos en els Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996

El seu palmarès inclou una medalla d’or, una de plata i una de bronze en el Campionat del Món, una medalla de plata en 100 m i una de bronze en salt de longitud en els Jocs Paralímpics de Toronto 1976 i una de bronze als d’Arhem 1980 En els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 entrà la torxa a l’estadi de Montjuïc