Resultats de la cerca

Es disputa al Golf Club Peralada des del 1998, i rememora com es jugava a golf al principi del segle XX Els participants han de jugar amb bastons d’època, bombatxos i mitjons de rombes

Fou l’autor del conjunt efímer, avui desaparegut, The seven ages of women , per a la companyia del gas a Londres 1947, on representà un jugador de golf i un de criquet

Fill d’una família arrelada a Torroella de Montgrí, durant la seva joventut practicà el tir de competició i guanyà el Gran Premi de Barcelona de tir al plat en dues ocasions 1947, 1948 Formà part de la directiva del Club Amateur de Tiradors Espanyols, constituït el 1950 com a filial del Tiro al Pichón de Barcelona Destacà la seva actuació en el Campionat d’Europa de tir al plat 1953 Parallelament a la seva trajectòria professional com a advocat, fou un destacat emprenedor turístic com propietari de dos càmpings a l’Estartit i Castelló d’Empúries Fou un dels impulsors de Lynx Edicions, una …

La tàctica a l’hora d’escollir l’ordre de pas pels controls i els recorreguts té molta més transcendència que la velocitat i la resistència de l’equip Les primeres competicions d’aquesta disciplina d’orientació que es feren a l’Estat espanyol foren organitzades pel Club Xino-Xano, amb Felip Gili com a director The Wild Boar Rogaining 2009 i rogaining de l’Espluga Calva 2010

Va ser fundador del Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport 1988 i el seu director fins el 2009 Entre els seus llibres publicats a l’entorn de l’esport i l’olimpisme destaquen Els Jocs de la comunicació 1992 Cultura, símbols i Jocs Olímpics 1992 Television in the Olympics 1995 Les Claus de l’èxit impactes socials, esportius, econòmics i comunicatius de Barcelona’92 1995 i Olympic Ceremonies historical continuity and cultural Exchange 1996

Pujà l’esperó Walker des Grandes Jorasses 1998 i pics de Montserrat, els Pirineus i els Alps, com la via Àrea Reservada i A4+ Montserrat, 2001 Formà part de l’equip que obrí itineraris verges al Garhwal l’Himàlaia indi, 2005 Fou seleccionat per l’equip de joves alpinistes de la Federación Española de Deporte de Montaña y Escalada FEDME -2004i fou professor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya 2007 Fou membre de l’equip de The Mountain Academy a Chamonix, projecte per a promoure i comunicar l’escalada entre joves europeus 2008

Fou tres vegades campiona d’Espanya d’esquí alpí 2000, 2001, 2002 Fou segona a la Travessa d’esquí de muntanya de la Vall Fosca 1998, 1999 i primera a la Travessa dels Pirineus 1999 Membre de la selecció espanyola d’esquí de muntanya, guanyà una medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2001 i participà en dues proves de la Copa d’Europa per equips, en què obtingué una tercera i una quarta posició 2001 Participà també en el Raid Gauloises Transhimàlaia 2000, amb l’equip Buff-The North Face

Vinculat a l’Agrupació Excursionista Bufalà i al Club Excursionista Tiana, és tècnic d’escalada Feu nombroses ascensions a Montserrat, els Pirineus i els Alps Rebé el premi FEEC per l’expedició catalana Kinabalu 2000 a l’illa de Borneo, en la qual obrí una via a la paret verge de la cara est del Donkey’s Ears amb Xavier Vilella, Xavier Fernández i Carles Albesa L’any 2012, amb Gara Villalba, escalà The Nose Yosemite en 16 hores És autor de Les 100 millors escalades de Catalunya 2005

S’inicià el 1996 al Dream Team Triatló i fou entrenat per Pere Bossa fins el 2005 Es proclamà campió de Catalunya de duatló i triatló i, el 2003, fou subcampió del món de duatló de llarga distància Assolí diverses victòries en proves d’ironmam com les de Niça 2006-10 i Mònaco 2006, 2007 i en l’Embrunman 2009, 2010, 2012, 2013, entre altres curses L’any 2009 establí el rècord del món de triatló de llarga distància Rodà la pellícula Living the dream 2013 sobre la seva vida i la seva preparació com a professional d’aquest esport

Gran Mestre des del 1992, s’establí a Catalunya l’any 2000 Competí per l’Associació Paretana d’Escacs i el Club d’Escacs Terrassa, i el 2009 fitxà per l’Escola d’Escacs de Barcelona Quedà primer classificat al Campionat de Catalunya 2001, 2005, 2007, tot i que la primera vegada el títol fou oficialment per a Antoni Gual, primer català classificat, i fou subcampió en una ocasió 2006 També guanyà el Campionat de Catalunya de Ràpides 2000, 2005 i els oberts internacional de la Pobla de Lillet 2005, Vallfogona de Balaguer 2009, 2010 i Torredembarra 2010, entre altres torneigs Es dedicà també a…