Resultats de la cerca

El 1963 arribà a Barcelona El 1984 fou membre fundador del primer club de bitlles lleoneses de Barcelona, el Club Dama de Arintero Fou campió d’Espanya 1992 en la categoria de veterans Al maig del 2009, la Federació Catalana de Bitlles i Bowling li va retre un homenatge en el marc de la competició individual de bitlles lleoneses, en la qual participà

Membre del Club de Golf Vallromanes, és jutge àrbitre de les federacions catalana i espanyola També fou directiu de la Federació Catalana de Golf 1986

Assolí els títols estatals de 200 m 1979, 1982 i 400 m a l’aire lliure 1983-88, i de 400 m en pista coberta 1983, 1984, 1986 Pertanyé al FC Barcelona 1984-87, període en el qual aconseguí els títols catalans de 100 i 200 m 1987 i establí un rècord de clubs en 4 × 400 m 1984 Competí en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i Barcelona 1992 i en diversos mundials i europeus El 1983 guanyà la medalla de bronze en els 400 m del Campionat d’Europa en pista coberta i quatre medalles al Campionat Iberoamericà disputat a Barcelona or en 4 × 100 m, argent en 200 m i bronze en 100 i 4 × 400 m

Adreçada a l’esport amateur , se centrava en l’activitat esportiva de la ciutat de Barcelona, tot i que incloïa notícies de Catalunya En fou director Valentín García Tingué una vida efímera

Informava sobre competicions i concursos hípics d’Espanya, torneigs de polo, escoles d’equitació i picadors de l’Estat De periodicitat irregular, se’n publicaren més de 60 números Era escrita en castellà i era illustrada amb fotografies en blanc i negre El seu director fou Valentín Popescu

Disputà cinc edicions de l’Olimpíada d’escacs amb l’equip espanyol entre el 1924 i el 1931 El 1935 participà en les simultànies amb rellotge que el campió del món Alexander Alekhine jugà al Club d’Escacs Barcelona Presidí la Federació Espanyola d’Escacs El 1913 Josep Paluzie Lucena publicà en honor seu el llibre Un artista en ajedrez Valentín Marín

Format com a jugador al Club de Golf de Sitges, fou quatre vegades campió de Catalunya 1966, 1968, 1969, 1970 També guanyà l’Obert de Portugal 1961 i, juntament amb el seu germà Àngel, Sebastián Miguel i Valentín Barrios, guanyà tres anys seguits la Copa d’Europa per equips El 1970 fou subcampió d’Espanya Fou entrenador del Club de Golf Vallromanes i del Centre de Golf el Vendrell

Durant els seus anys d’activitat 1975-80 obren vies d’alta qualitat, dificultat i bellesa en un estil que incorporà canvis al corrent principal de l’escalada El seu referent foren els escaladors del Terra i Mar de Sabadell i els germans Cerdà del Club Muntanyenc Barcelonès Promogué una escalada més en lliure, més difícil, sense foradar –o fent-ho al mínim – i amb exposició Amb ells apareix el solo integral a Montserrat i l’escalada de velocitat Un exemple fou la Mas-Brullet en un solo integral de 25 minuts Noms com Antonio García Picazo, José Rodríguez, Joan Altimira, Joan Mulero, Miquel…

Resident a Barcelona des dels vuit anys, s’inicià en l’escalada al Montseny i els Pirineus És un dels oberturistes més prolífics del país, amb més de 150 vies obertes, entre les quals cal destacar la Valentín-Casanovas 1976, amb José Rodríguez Rodri , a Montserrat la Zarathustra 1979, a Ordesa, amb Fredi Parera i José M Peralta, o la via oberta en solitari a la Paret de l’Aeri de Montserrat que porta el seu nom 1981 Explorà parets verges a Oliana, als ports de Beseit, a Sant Gervàs, a Mont-rebei on ha obert fins a catorze vies, a Riglos, a la Peña Montañesa i a Ordesa, a la cara sud de la…