Resultats de la cerca

Central, fitxà pel Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1998-2003 procedent del Rabotnicki de Skopje Disputà la primera competició europea en la història del club tarragoní, la Copa CEV 2000-01 i guanyà dos cops la Lliga Catalana 2002, 2003 Es retirà l’any 2003, però seguí vinculat al CV Sant Pere i Sant Pau El 2007 entrenà l’equip cadet, i el 2008 s’incorporà a la junta directiva del club, de què formà part durant un any

Les competicions s’anomenen regates i les embarcacions reben el nom de iots A la vela hi ha una terminologia molt específica Durant el segle XX, l’evolució dels materials de construcció dels iots, amb l’ús de la fibra de vidre i la de carboni, l’alumini, l’acer i el contraplacat, provocà canvis que afavoriren la maniobrabilitat i rapidesa Canvis que també es feren efectius a les veles, que poden ser de niló, de dacró, tan resistent com el niló però menys flexible, i de kevlar, material molt rígid i lleuger Hi ha dos tipus d’embarcacions de competició les de vela lleugera i les de vela de…

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar, destacà en la classe 420 Fou campió d’Espanya 1978, 1979, 1980 i d’Europa 1979, i assolí la medalla de bronze en el Campionat del Món 1979 També s’ha dedicat al disseny de veles

Membre del Club de Vela Sant Antoni, de Calonge, navegà en vela lleugera, surf de vela i creuer Des del 1969 ha destacat en el patí de vela Assolí quatre Campionats d’Espanya de patí de vela 1992, 1994, 1997, 1999 i també onze Campionats de Catalunya Professionalment també es vinculà als esports nàutics, com a fabricant de veles

Es distingeix la vela llatina lliure de la vela llatina tradicional, depenent de si les embarcacions han estat dotades de sistemes moderns respecte al cànon tradicional establert o no

Els aeròstats són ginys sense motor que disposen d’un receptacle que conté un gas lleuger i que sol estar proveït d’una cistella per a tripulants o instruments La seva sustentació en l’aire es deu a la força ascensional principi d’Arquimedes Hom pot classificar els balons en captius i lliures i en tripulats i no tripulats Els balons captius, fixats a terra amb un cable, s’utilitzaven en missions d’observació militar tripulats i en defensa antiaèria o estudis de meteorologia no tripulats Els balons lliures s’empren des del segle XIX en la investigació de camps com la física, l’astronomia i la…