Resultats de la cerca

Es considerà hereu del Partit Republicà Federal liderat per Pi i Margall i es declarà revolucionari, internacionalista i socialista autogestionari Defensà la federació lliure dels pobles d’Es-panya i la creació d’una república catalana sobirana Dirigents Esteban Ibarra i Purificación Moreno Tingué una organització juvenil Juventudes Republicanas Federales Socialistas i una de femenina Unión de Mujeres Republicanas Socialistas Edità República 1978-1979

Fixà el domicili social a Barcelona “mientras las circunstancias lo aconsejen” Del Consell Nacional, integrat per nou membres, en formaren part Belén de Sárraga, Salvador Garriga, Francesc Corbella i Àngel Jiménez A l’exili el pes dels federals catalans en el Consell Nacional fou encara més elevat Abel Velilla reconstruí de seguida el partit a Mèxic i el 1945 Francesc Corbella a París El 1948 Josep Martí Feced n’era president Abel Velilla, vicepresident, i Leandre Raurich, secretari general Mantenia un Consell Federal de Catalunya a l’exili, presidit per Antoni Soler Roca 1946 No consta que…

Es proposà “unir en su seno a los ciudadanos de las distintas regiones españolas no nacidos en Cataluña y residentes en su suelo y atender sus necesidades” Els líders foren Sebastián Fiol Batista president i Lorenzo Marín Hernández vicepresident Al juny de 1937 encara era actiu

Comptà amb un centre a Barcelona presidit per Agustín Ribas Lázaro

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 70 vots 8,1%

Es dissolgué pràcticament l’endemà mateix de les eleccions legislatives de 1986, després de no aconseguir-hi cap escó i que Convergència i Unió CiU que n’era el referent catalài principal promotor es desentengués de la seva situació L’“operació reformista” també coneguda com “operació Roca” s’inicià pocs mesos després de la victòria socialista de 1982A Catalunya es presentà com un reforç de la presència catalana a Espanya i en la resta de l’Estat aparegué com una proposta del reformisme centrista, diferenciada tant del projecte socialista com d’Alianza Popular l’eslògan electoral era “la otra…

Es proposa ajudar els necessitats, garantir una supervivència digna i difondre l’“aseptisme” religiós Promotors Francisco Guil, Joan Palmarola i Pilar Clemente

Té el seu origen en el pensament proverista del llatí pro veritas ideat per Manuel Maysounave i es proposa aconseguir que la veritat sigui el fonament de l’actuació pública i privada Al maig de 1976 es presentà a Barcelona com a Partido Proverista Autónomo de Cataluña Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 2201 vots, de 1979 1631 vots i de 1986 677 vots Impulsà el Sindica-to Autónomo de Unión Liberal Joaquín Muñoz Casillas era el seu dirigent el 1977 Els líders a Catalunya han estat Concepción Gallego i José M Espona Remús exregidor de l’Ajuntament de Barcelona

Era partidari de l’Estat laic, defensava el sistema capitalista i les autonomies Era presidit per Francisco Millá Badia, el seu fundador i ideòleg Al gener de 1936 passà a anomenar-se Partido Racional Demócrata El seu ideari fou recollit a l’obra de Millá Por un Nuevo Vi-vir A l’abril de 1937 acordà la seva dissolució