Resultats de la cerca

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 554 vots 18,1% i 2 regidors

Aplegà el Movimiento Autónomo Solidarista MAS de Barcelona, el Frente Sindicalista de la Juventud Madrid i València, el Grupo Tercera Posición Oviedo i independents de diversa procedència geogràfica Fou dirigit per Juan Antonio Llopart i Enrique Moreno, la seu central estava a Barcelona i tenia entre 25 i 50 integrants La seva ideologia continuà incidint en els temes del MAS, si bé amb una incipient atenció per la immigració Es dissolgué al juliol de 1989 i els seguidors ingressaren en diversos collectius, per acabar creant l’associació Sin Tregua por una Nueva Europa i Tercera Via…

Esdevingué el nucli bàsic en què s’aglutinaren antics militants del Front Obrer de Catalunya FOC i Força Socialista Federal FSF , dels Treballadors Autogestionaris Socialistes Topo Obrero , Reconstrucción Socialista i el grup d’estudiants socialistes que havia publicat El Guaita 1973, així com sectors dels no alineats de l’Assemblea de Catalunya En la seva gestació convergiren dos processos polítics incipients, alhora independents i parallels, conduïts per Raimon Obiols MSC i Isidre Molas ex-FOC El projecte liderat per Obiols, més orgànic, i el de Molas, més intellectual, partien del supòsit…

Concorregué a les eleccions municipals d’aquest any i obtingué 291 vots 11,8% i 1 regidor en les de 1995,99 vots 3,2% En les de 1999 adoptà el nom d’Entesa de Convergència per Arenys de Munt i obtingué 581 vots 17,1%

En les eleccions municipals d’aquest any, obtingué 1254 vots 17,3% i 1 regidor

Està integrat dins de Convergència Democràtica de Catalunya En les eleccions al Consell General de 1995 es presentà amb el nom de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès Assolí 1469 vots 34,8% Està liderat per Carles Barrera elegit Síndic Major, Jusèp Loís Boya diputat al Parlament de Catalunya, Albert Torelló, Joan Cassayes, Francesc Medan i Pilar Busquets En les eleccions al Consell General de 1999 obtingué 2271 vots 49,7%

La seva secció catalana actuà amb el nom d’Unió dels Republicans de Catalunya Tingué una activitat intensa entre 1976 i 1978 període en què celebrà 5 plenaris nacionals A partir de 1980 donà suport a les llistes d’Unitat Popular Republicana presentades pel PCE m-l Creà una Asociación de Juventudes Republicanas Edità Convención Republicana Tricolor i 14 d’abril

Presentà candidatures en les eleccions autonòmiques de 1980 4024 vots i en les legislatives de 1982 2597 vots Dirigents Juan Parra Balcells president, Santiago Brutau Cirera i Vicente Devesa Alonso vicepresidents Afinals de 1982 abandonà l’activitat política

Segons un dels promotors José Gil Moreno de la Mora, de Vimbodí, el partit presentà els estatuts de legalització al març d’aquell any i pretenia lluitar contra l’oposició de l’Administració a l’existència d’agrupacions polítiques rurals El Ministeri de la Governació li denegà l’autorització i acudí al Tribunal Suprem Registrat definitivament 7/VI/ 1979, els seus objectius eren “mejorar la calidad de vida del medio rural” Promotors J Gil Moreno de la Mora, Antonio del Águila, Fernando Pastor, Faustino Rodríguez, M del Carmen Caracuel, Alfonso Pons, Rafael Montes i Gonzalo Antonio Maroto El…