Resultats de la cerca

Els Comités de Huelga Estudiantiles foren el seu front d’estudiants i els Comités de Huelga Obreros, el d’obrers, essent coneguts com CHE-CHO De tendència “mao-espontaneista”, eren partidaris de la vaga general revolucionària com a pas previa la insurrecció armada i a la presa de poder El 1969 organitzaren l’assalt al rectorat de la Universitat de Barcelona A l’estiu de 1970 una part dels membres abandonà el partit i la resta constituí el Partido Comunista Proletario Editaren Hoz y Martillo , Acción Proletaria i El Bolchevique

El 1991 constituí el Círculo de Trabajo Comunista de Barcelona, fins que fundà el nou partit Al març de 1996 celebrà la I Conferència Polemitzà amb Corriente Comunista Internacional El 1997 impulsà Ediciones Curso

El 1988 s’integrà en l’ Alianza por la República En les eleccions autonòmiques de 1992 s’incorporà, amb el Partido Obrero Socialista Internacionalista POSI i Democracia Socialista escissió del PSOE de 1990, a la coalició Socialistes Independents Seguí aliatamb el POSI en les legislatives de 1993 i europees de 1994 en la Coalición por un Nuevo Partido Socialista En les eleccions legislatives de 1996 s’integrà en una Coalición Republicana, novament amb el POSI i Izquierda Republicana de Euskadi Igualment, constituí el mateix any la Federació Catalana d’Electors Independents

A l’octubre hi ingressà l’Organización Comunista Información Obreira Tenia unes Juventudes Comunistas de Unificación i defensà el Sindicato Unitario Participà en l’Assemblea de Catalunya Els líders foren Daniel Cando i Francesc Arbolí Edità Unidad 1976-1977 i Lluita El 1977 s’integrà en el Partido del Trabajo de España

Al desembre de 1964 patí una escissió, basada en la Fuerza Armada Revolucionaria, que creà el nou Partido Comunista de España Marxista-Leninista i durà fins al 1968, sense presència a Catalunya el 1968 una altra escissió desembocà en la formació del Movimiento Comunista Marxista-Leninista de España El PCE m-l trencà aviat amb el PC Xinès i s’orientà vers el Partit del Treball d’Albània Propugnà la guerra popular per posar fi a la dictadura “ianqui-franquista” Contrari a les aliances amb d’altres partits, proposà un front democràtic nacional revolucionari per a la realització d’una democràcia…

El secretari és Enric Vidal Com a agrupació d’electors obtingué 154 vots 3,6% en les eleccions al Consell General d’Aran de 1995 En les de 1999, amb Unitat d’Aran i el Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la federació Progrés Municipal de Catalunya obtingué 1311 vots 28,6%

Es proposa aconseguir l’equilibri entre l’ésser humà i el medi natural i social Concorregué a les eleccions europees i municipals de Barcelona de 1987 coalitzat amb el Partit Humanista de Catalunya , dins una Plataforma Humanista, igual que en les eleccions municipals de 1991 Los Verdes-Lista Ecologista Humanista de Barcelona i 1995 Plataforma Humanista De fet, però, actuà com una denominació alternativa a la d’ Els Verds Ecologistes o Los Ecologistas En les eleccions europees de 1999 obtingué 1816 vots a Catalunya

Els membres del nucli fundacional foren Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló exmembres d’ Estat Català EC Manuel Cruells i Pifarrer exmilitant de les joventuts d’EC Jaume Martínez i Vendrell i Enric Pagès i Montagut representant del Front de Joventut, un nucli juvenil d’independentistes procedents, entre d’altres, de Nosaltres Sols NS , la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Bloc Escolar Nacionalista o Esquerra Republicana de Catalunya ERC , creat a Barcelona poc després de l’ocupació militar de Catalunya El nou moviment pretenia d’aplegar tot l’independentisme en…

Configurà un succedani polític del PCP d’escassa importància, però un xic més rellevant que el Bloc Català Treballista Amb seu a Barcelona, tingué, almenys, alguns militants al Tarragonès Es confegí amb quadres procedents de les successives plasmacions polítiques d’ Estat Català EC apartats pel camí, com ara Rafael Duran Albesa antic secretari de Macià a l’exili de Perpinyà, Francesc Pina de la Secció Ferroviària d’EC el 1931, Francesc Montanyà exmilitant doble, de la Unió Socialista de Catalunya i d’ Estat Català-Força Separatista d’Extrema Esquerra , que pactaren amb vells…

Ha estat coneguda també per Federació Socialista Catalana i per Federació Catalana del PSOE A l’agost de 1888, després de 10 anys de clarificació ideològica i organitzativa entre les incipients forces socialistes madrilenyes i catalanes, el PSOE fou creat a Barcelona, que ja des del principi decidí tenir la direcció a Madrid, a l’inrevés de la llavors també nounada UGT, amb direcció a Barcelona fins el 1899 Inicialment les dues terceres parts de l’afiliació del partit 14 de les 21 seccions eren catalanes En la darrera dècada del segle, el socialisme reculà a Barcelona i tenia només una desena…