Resultats de la cerca

Inicialment havia d’incorporar també el Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i el Partit dels Comunistes de Catalunya PCC, atès que des de 1983 havia existit una plataforma de collaboració entre aquestes forces polítiques Però primer se’n desprengué el PCC que promogué l’ Alternativa d’Esquerres de Manresa , mentre que el PSUC, ERC i NE registraren l’ Assemblea d’Esquerres de Manresa i després el PSUC Els seus representants foren Josep Huguet, Concepció Parcerisas i Marc Ges En les eleccions municipals de 1987 obtingué 2745 vots 7,8% i 2 regidors en les de 1991, 2974…

Es presentà a les eleccions europees de 1987 23315 vots i a les autonòmiques de 1988 8105 vots El 1989, amb la Confederació Els Verds, però sense Alternativa Verda-Moviment Ecologista de Catalunya AV-MEC, presentà a les eleccions europees la candidatura Llista Verda Aquestes formacions es tornaren a coalitzar en les eleccions generals d’aquest any, amb el nom d’Els Verds-Llista Verda, encapçalada pel catedràtic Joan Martínez Alier En les municipals de 1991 es presentà per Barcelona en la coalició Barcelona Verda amb AV-MEC i Partit Ecologista de Catalunya-VERDE Els líders eren l’…

Aquestes entitats no constituïdes oficialment en partits havien presentat candidats a eleccions, com fou el cas de les del Parlament de Catalunya de 1932, en les quals concorregué la coalició Concentració Catalanista Republicana, amb Acció Catalana Republicana ACR i el Partit Català d’Acció Republicana Inicialment fou la secció catalana del Partido Republicano Radical Socialista Español, però al gener de 1934 es federà amb el Partido Republicano Radical Socialista Independiente creat per Domingo a nivell estatal quan es dividiren els radicalsocialistes La secció femenina…

Evolució històrica Per comprendre la formació i les característiques d’IC, que no pot ser definida exactament com un partit, cal tenir en compte dos factors D’una banda, la crisi experimentada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC a partir de 1981, que donà lloc a l’escissió del Partit dels Comunistes de Catalunya PCC i a una profunda davallada electoral, així com, en menor mesura, al trencament del collectiu Nacionalistes d’Esquerra NE el 1984 El segon factor té el seu origen en la campanya d’opinió que precedí la convocatòria del referèndum sobre el manteniment d’Espanya en l’…

Evolució històrica CDC fou creada a l’acabament del franquisme Com a força política no té precedents directes ni en els partits existents durant la Segona República, ni en els diferents grups sorgits després de la Guerra Civil S’emmarca dins del corrent catalanista de base catòlica que es desenvolupà a Catalunya des dels anys quaranta al marge d’UDC i que, des de començaments dels anys seixanta, concentra el lideratge en Jordi Pujol i es concreta en un ideal de creació d’infraestructura bàsica per a la construcció de Catalunya conegut amb l’expressió “fer país” El procés que havia de portar a…

D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…

Inicialment fou el resultat de l’opció en favor del republicanisme adoptada per un corrent del Partit Democràtic el sector contrari al govern provisional i a la sortida constitucional monàrquica que ràpidament es dibuixà com a majoritària entre les forces de la coalició revolucionària que havia enderrocat Isabel II El PRDF va néixer, doncs, per protestar contra l’actitud promonàrquica de destacats militants demòcrates els “cimbrios” liderats per Cristino Martos El 13 de novembre de 1868, al Circo Price de Madrid, el nucli directiu de Madrid d’aquella formació es constituí en comitè republicà…

Sota la presidència inicial de Josep M Vallès i Ribot i el liderat efectiu de Pere Coromines, la UFNR disposà d’un notable conjunt de dirigents com Francesc Layret, Joaquim Lluhí, Santiago Gubern, Laureà Miró, Lluís de Zulueta, Jaume Carner i comptà amb nodrida premsa pròpia els diaris El Poble Català i Bages-Ciutat i setmanaris o quinzenals com La Forja Barcelona, Acció Badalona, Ciutadania Girona, Ciutat Olot, Foment Reus, Empordà Federal Figueres, Llibertat Terrassa o El Programa Sant Feliu de Guíxols La UFNR va néixer amb la doble ambició de competir amb la Lliga Regionalista en el…

En ple període constituent d’una Segona República espanyola que es mostrava resoltament laïcitzadora i anticlerical, a Catalunya un segment minoritari de joves catòlics decidí d’organitzar-se en el terreny polític per, des d’una posició democràtica i nacionalista sense equívocs, defensar “els principis cristians”, “la concepció espiritualista de la societat” i els drets dels creients, que consideraven lesionats per la legislació republicana De la Segona República a la postguerra El nucli fundacional d’UDC procedia sobretot de l’ala més evolucionada del carlisme català Joan B Roca i Caball,…

Sorgí com a plataforma política per a facilitar l’apropament entre el socialisme i el nacionalisme català i permetia d’incorporar persones afiliades a altres partits El PSOE considerà la USC com una maniobra escissionista i expulsà els membres que hi havien participat La nova formació, d’ideari socialista, s’adscrigué a l’ala reformista del moviment obrer internacional Defensava una política gradualista de canvis socials, a la vegada que pretenia integrar les reivindicacions nacionalistes Establerta la dictadura de Primo de Rivera, al novembre de 1923 aparegué el setmanari Justícia Social ,…