Resultats de la cerca

Es definí com a humanista, pacifista, progressista i universalista Concorregué a les eleccions del Senat per Barcelona el 1982 14820 vots Dirigents Josep Oriol Àvila i Manuel Caballero El partit desaparegué el 1982 i alguns membres com ara Ávila fundaren el Vértice Español de Reivindicación por un Desarrollo Ecológico

La Crida propugnà l’autodeterminació dels Països Catalans, la consideració del català com a llengua pròpia i única de la nació catalana, defensà les llibertats collectives, la construcció d’una societat més justa i lliure, la desmilitarització, la desnuclearització, la protecció del medi ambient i la internacionalització del fet català Es dissolgué al juny de 1993 Al principi comptà amb el suport de diversos partits parlamentaris Inicià la seva activitat amb grans mobilitzacions com les campanyes “Som una Nació”, que omplí el Camp Nou, o la realitzada contra la LOAPA El fracàs d’un concert…

Combinà la defensa del medi ambient amb el conservadorisme ideològic, i el seu delegat general a Catalunya fou Lluís G Domingo Masmitjà Es presentà a les eleccions autonòmiques de 1984 8712 vots Aquell mateix any es constituí a Barcelona, com a estructura catalana, el Partit Ecologista de Catalunya-Vértice Español de Reivindicación Desarrollo Ecológico

Símbol de la modernització organitzativa que el lerrouxisme impulsava entre els republicans, s’inspirà en el model de la Maison du Peuple socialista de Brusselles i aviat fou denominada també Casa del Pueblo, establerta la seva ubicació definitiva al carrer d’Aragó, al xamfrà amb Casanova “Cuartel y baluarte, cátedra y templo” és a dir, principal seu política del partit local i, al mateix temps, centre de prestació de serveis i espai de lleure i cultura per als seus més de 3000 socis, la Fraternidad-Casa del Pueblo fou fins els anys 1911-1912 la matriu i la joia de l’organització…

Es definia estalinista i maoista, prosoviètic i proalbanès i propugnà la formació d’un “Govern Provisional Democràtic Revolucionari, òrgan de les àmplies masses del poble alçat en armes” Impulsà una Organización Democràtica de Estudiantes Antifascistas ODEA, un Grupo de Intelectuales y Artistas “Pueblo y Cultura”, un Socorro Rojo, una Unión de Juventudes Antifascistas UJA i altres organitzacions satèllit, però la seva activitat més notòria durant dues dècades ha estat la lluita armada dels Grupos de Resistencia Antifascista Primero de Octubre GRAPO, la seva organització militar,…

Durant la Segona República desenvolupà una intensa activitat conspirativa, participà en l’aixecament del 19 de juliol i el 1939 els supervivents s’integraren a Falange Española Tradicionalista y de las JONS Sorgí per transformació de la Peña Deportiva Ibérica fundada el 1923 per seguidors del Real Club Deportivo Español, oposats al catalanisme del FC Barcelona en entitat política, per iniciativa de l’enginyer Francesc Palau Rabassó, que n’esdevingué el president Completaven la direcció Enrique Ponz vicepresident, capità retirat Pedro Navarro secretari Domingo Batet vicesecretari, fill del…

Es definia com d’esquerra liberal i s’adherí a la Federación Social Demòcrata Española de Francisco Fernández Ordóñez i José Ramón Lasuén Defensava els drets bàsics de la persona llibertat, propietat i seguretat i reclamava la unió dels pobles de llengua i cultura catalanes i la creació d’una confederació que aplegués tots els pobles ibèrics Al maig de 1977 intentà un pacte amb el Partit Popular de Catalunya dirigit per Antoni de Senillosa, en una coalició de Centre Democràtic, que féu avortar l’aparició de la Unión de Centro Democrático El 1978 la quasi totalitat del partit…

Arribà a aglutinar les principals tendències republicanes de la ciutat i esdevingué clau en la vida política lleidatana durant el primer terç del segle Disposà d’un equip dirigent reduït i constant dins el qual destacaren Humbert Torres i Barberà, primer alcalde de Lleida de Joventut 1917 Alfred Pereña, diputat provincial i conseller de la Mancomunitat, i Frederic Godàs i Legido, fundador i director del Liceo Escolar Cal esmentar també Frederic Mulet, president de l’entitat en diverses ocasions Antoni Zamorano, dirigent del Gremi Comercial i regidor diverses vegades Ricard Palacín, advocat i…

Els membres del nucli fundacional foren Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló exmembres d’ Estat Català EC Manuel Cruells i Pifarrer exmilitant de les joventuts d’EC Jaume Martínez i Vendrell i Enric Pagès i Montagut representant del Front de Joventut, un nucli juvenil d’independentistes procedents, entre d’altres, de Nosaltres Sols NS , la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Bloc Escolar Nacionalista o Esquerra Republicana de Catalunya ERC , creat a Barcelona poc després de l’ocupació militar de Catalunya El nou moviment pretenia d’aplegar tot l’independentisme en…