Resultats de la cerca

Dirigents Pere Figueras Blanch president, veterà quadre lerrouxista i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona el 1931, Gaspar Establés Malo president de la Junta Directiva i José Llagostera Valls president del Consell Executiu, el qual participà en un comitè d’enllaç amb el Partit Republicà Democràtic Federal A l’abril de 1936 esdevingué el Partido Republicano Demócrata de Cataluña

Té el seu origen en l’associació de veïns Es Terçons Es defineix com a nacionalista i progressista i defensor de la personalitat aranesa En les eleccions autonòmiques de 1984 obtingué 787 vots en les del Consell General d’Aran de 1991 obtingué 1478 vots 38,7% en les de 1995, 1305 vots 30,4% i en les de 1999, concorregué en coalició amb Gent d’Aran i el Partit dels Socialistes de Catalunya en el marc de la federació Progrés Municipal de Catalunya Obtingué 1311 vots 28,6% Els dirigents són Joan Nart president, Emili Medan secretari general i Francesc Boya secretari d’organització

Fou impulsat pel nucli fundacional de l’Asociación por la Tolerancia y Contra la Discriminación Aquesta entitat creada el 1992 també a Santa Coloma considerava que a Catalunya tenia lloc una “limpieza lingüística y cultural” dels castellanoparlants i calia defensar els seus drets Tot i que a l’octubre de 1995 alguns dels integrants plantejaren canviar-li el nom d’ISO pel de Partido por la Tolerancia Lingüística, hom ajornà la decisió i es congelà l’actuació del partit En aquest sentit cal destacar que al mateix febrer de 1993 fou inscrit, també a Santa Coloma, el partit Izquierda por la…

Es constituí com a partit el 1992, amb seu a Barcelona Aplegà entitats catòliques i tradicionalistes no vinculades a la Comunión Tradicionalista Carlista CTC El dirigent fou Joaquín Albí, si bé la premsa atribuí un lideratge oficiós a JC G exmembre de la primera etapa de Milicia Catalana El BC es definí carlí rival de la CTC i defensor de la “Catalunya española” El març del 1994 afirmà tenir 468 seguidors, xifra, però, probablement allunyada de la seva militància real L’any següent cessà d’actuar per editar Montserrat Revista de actualidad El 1995 el seu local fou assaltat i el…

També emprà el nom de Partit Democràtic Liberal Català Es declarà regionalista, defensor de la propietat privada i partidari de la integració europea Inicialment es constituí com a delegació regional de la Federación de Partidos Demócratas y Liberales, fundada el 1974 i presidida per Joaquín Garrigues Walker Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa conservadora el Pacte català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Unió Catalana i el Partido Social Regionalista, per tal d’aglutinar electoralment les forces de dreta Frustrada l’entesa, s’apropà a…

Legalitzat el 1977, es mostrà partidari d’un humanisme cristià i defensor del federalisme Els dirigents inicials foren Antoni Miserachs Rigalt i el seu fill Pau Miserachs Sala que al desembre de 1976 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Joan Roca Giralt i Ignacio de Prada Els succeïren Eduardo Llorente president, Pere Sols vicepresident, Pere Martí i Xavier Llobet i Furró El partit fou actiu entre 1976 i 1979 Concorregué a les eleccions legislatives de 1977 8286 vots i de 1979 4918 vots i també a les municipals de Barcelona, on presentà com a cap de llista Esteve…

Els seus secretaris generals foren Carles Monner, Josep M Novell, Josep Gassiot i Enric Sòria Antoni Pérez, que havia estat el principal defensor teòric del pas a partit socialista, se n’havia separat prèviament Arribà a comptar amb uns 150 militants efectius A Sabadell tenia un nucli important Àngel Llobet, Lluís Brunet, Josep M Brunet i Maite Prats Alguns dels seus afiliats impulsaren la revista Promos i l’editorial Edicions de Materials Era membre de la Taula Rodona i cercà la unificació amb el Moviment Socialista de Catalunya i amb el Front Obrer de Catalunya FOC en la Taula…

A Barcelona sorgí el 1971 a partir dels Círculos de Formación de Cuadros i les Plataformes de Comissions Obreres CCOO El 1973 les organitzacions de Catalunya, València i Madrid se’n separaren i formaren un grup al voltant de la revista Topo Obrero El 1974 el Comitè Central adoptà el marxisme leninisme pensament de Mao Tse Tung, fet que motivà la separació de la direcció inicial En l’enfrontament entre el “conjunt del poble” i l’oligarquia financera i terratinent, defensà el front popular i la formació d’un Govern Provisional Democràtic sorgit de la ruptura, i s’oposà al pactisme de la…

Dirigents a Catalunya José Ventayols Torras i Carlos López Conde, aquest últim prèviament expulsat de Centristes de Catalunya-UCD Encara era actiu el 1982

També utilitzà el nom Dreta de Catalunya Era un partit dinàstic, extremosament conservador, defensor de la propietat i d’un marcat anticatalanisme Assumí el programa de RE, que s’autodefinia en aquests termes “En lo religioso, somos católicos en lo político, monárquicos en lo jurídico, constitucionales y legalistas, y en lo social, demócratas” Els seus antecedents es troben en la Unió Monàrquica Nacional UMN del bienni 1930-1931 i, des del desembre d’aquest dar-rer any, en l’entitat Peña Blanca Aquest collectiu fou el primer refugi dels alfonsins barcelonins després de la proclamació de la…