Resultats de la cerca

Es proposà garantir la viabilitat i l’evolució eficaç de les llibertats i dels drets humans Promotors Manuel Roig Seto i Jordi Roig Sans

Es proposà “mejorar la situación económica y cultural del ciudadano español” El president era Juan Montané Sabaté, que fou substituït per Manuel Estremera Estella Al febrer de 1936 encara era actiu

Sembla que l’organització deixà d’actuar en reintegrar-se els seus components dins la Falange de Barcelona, durant la primavera de 1936 De manera semblant a les seves antecessores Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista , el partit postulava la unitat política d’Espanya, la sindicació obligatòria, l’eliminació dels partits “internacionales”, “la elevación moral y económica de los españoles” i la creació d’un estat totalitari La direcció del PENS a Barcelona era formada per José M Poblador Álvarez d’Osca, advocat i periodista, excarlí, Emilio de Lasarte Rouzart comerciant i Juan Berenguer…

Sorgí des de la línia anarcosindicalista defensada pels trentistes i des dels Sindicats d’Oposició, però també s’hi incorporaren persones procedents del Partit Republicà Democràtic Federal PRDF , com ara Eduardo Medrano Pretenia “recollir en una organització adequada l’acció política derivada de l’acció sindical econòmica” i era partidari del federalisme Al juliol de 1935 signà una aliança amb el PRDF de Barriobero per dur a terme accions conjuntes En les eleccions de 1936 Pestaña fou escollit diputat per Cadis dins les llistes del Front Popular El 1937 celebrà a Barcelona el…

L’incompliment de les promeses pactades entre Joan Sallarés, president del Foment, i l’anomenat “General Cristiano”, així com la solució autoritària que el nou govern de Silvela-Polavieja donà a la vaga dels gremis, portà a la transformació de la Junta en Unión Regionalista Al nou grup, que presidí l’industrial cotoner Lluís Ferrer-Vidal, s’hi afegiren personalitats com els doctors Bartomeu Robert, exalcalde de Barcelona, i Miquel Àngel Fargas, president de l’Acadèmia de Medicina, els germans Girona o el jove advocat Josep Bertran i Musitu, unit per via matrimonial amb els Güell-López El…

Es definí democràtic, autonomista i de centre Els dirigents foren Joan Mas Cantí president i Joaquim Molins vicepresident Entre els promotors figuraren Carles Ferrer Salat i Carles Güell de Sentmenat En les eleccions legislatives de 1977 formà, amb Unió De-mocràtica de Catalunya UDC, la coalició electoral Unió del Centre i de la Democràcia Cristiana de Catalunya Güell i Anton Cañellas foren elegits diputats, però la coalició es dissolgué aviat Güell ingressà en el grup mixt del Congrés, mentre que Cañellas s’incorporà a la minoria “basco-catalana” En el I Congrés del CC octubre de 1977 es…

Els orígens Va néixer com una plataforma de suport al retorn de la dinastia dels Borbons Alfons XII, després de la Revolució del 1868 Liderat per Antonio Cánovas del Castillo a partir del 4 d’agost de 1873 i amb el model del Círculo Liberal Alfonsino madrileny, el partit s’estructurà de manera progressiva fins que celebrà l’assemblea de notables del 20 de maig de 1875, en què es pot considerar constituït definitivament Aleshores, la seva missió principal fou endegar el sistema polític de la Restauració “sistema canovista” L’assassinat del líder, el 1897, assenyalà l’inici de la llarga…

Els membres del nucli fundacional foren Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló exmembres d’ Estat Català EC Manuel Cruells i Pifarrer exmilitant de les joventuts d’EC Jaume Martínez i Vendrell i Enric Pagès i Montagut representant del Front de Joventut, un nucli juvenil d’independentistes procedents, entre d’altres, de Nosaltres Sols NS , la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, el Bloc Escolar Nacionalista o Esquerra Republicana de Catalunya ERC , creat a Barcelona poc després de l’ocupació militar de Catalunya El nou moviment pretenia d’aplegar tot l’independentisme en…

Els orígens Tot i comptar amb l’adhesió del blasquisme valencià i d’importants fraccions republicanes de Madrid, Aragó i Andalusia occidental, el patrimoni bàsic i el precedent inexcusable del nou partit era el moviment republicà lerrouxista que s’havia anat desenvolupant a Catalunya des del 1901 Arran de la seva elecció com a diputat per Barcelona, al maig del 1901, dins una fràgil aliança de federals, progressistes i fusionistes, el periodista madrileny Alejandro Lerroux García intuí l’enorme potencial polític d’esquerres que la capital catalana, la més gran concentració obrera i popular de…

Impulsat des del govern el 1977, el formaven tres grans famílies ideològiques socialdemòcrates, liberals i democratacristians, tot agrupant antics franquistes amb sectors moderats de l’oposició El seu programa advocava per la reforma democràtica i la modernització de l’Estat Creació i ascens d’UCD a Catalunya 1977-1979 UCD sorgí inicialment com a coalició electoral el 3 de maig de 1977, cinc dies abans que es tanqués el termini de presentació de candidatures per a les eleccions legislatives del 15 de juny El seu antecedent immediat fou la coalició Centro Democrático, creada al gener del…