Resultats de la cerca

Es defineix federal, radical i laic i es declara hereu del partit fundat per Manuel Azaña Amb representació dins d’Izquierda Unida fins al març de 1999, a Catalunya participà en la plataforma Unitat d’Esquerres, que al maig de 1998 donà lloc a Esquerra Unida i Alternativa EUiA , però no s’integrà dins la nova federació perquè propugnava la creació d’una estricta secció catalana d’IU La direcció d’IR decidí d’actuar tota sola en no resoldre’s la seva integració a EUiA Dirigents José Antonio Quesada Montilla secretari general i Francisco Javier Sánchez González secretari d’…

Segons un dels promotors José Gil Moreno de la Mora, de Vimbodí, el partit presentà els estatuts de legalització al març d’aquell any i pretenia lluitar contra l’oposició de l’Administració a l’existència d’agrupacions polítiques rurals El Ministeri de la Governació li denegà l’autorització i acudí al Tribunal Suprem Registrat definitivament 7/VI/ 1979, els seus objectius eren “mejorar la calidad de vida del medio rural” Promotors J Gil Moreno de la Mora, Antonio del Águila, Fernando Pastor, Faustino Rodríguez, M del Carmen Caracuel, Alfonso Pons, Rafael Montes i Gonzalo Antonio…

Es coalitzà amb l’ Agrupación Marxista-Leninista , amb l’objectiu de constituir un partit revolucionari d’aquesta orientació Edità Leninismo i Unidad Proletaria

El seu ideari de formació cristiana se centrava en la democràcia, el socialisme i el nacionalisme Els líders eren Fèlix Martí, Joaquim Ferrer, Francesc Esteva, Marcel Ga-barró i Josep Verde Aldea Al novembre de 1974 s’integrà en el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya

Es declara hereu de la tradició catalanista d’esquerra i reclama el pensament de Joaquim Martí Rodas La vídua d’aquest, Rosa Montserrat, n’és presidenta honorífica Està vinculat a l’entitat cultural Grup de Defensa de la Identitat Catalana i collabora amb la seva publicació Identitat

Pretenia fomentar els ideals de democràcia i aconseguir millores socials Directius Teófilo Borses Álvarez president i Juan Blasco de Viló secretari Afirmà tenir seixanta socis Al febrer de 1931 s’integrà en el Partit Republicà Radical Socialista “Regió Catalana”

Es proposà la “constitución de un estado sindical-laborista que sea el centro de enlace de todas las fuerzas productoras y todas las operaciones funcionales de la propiedad” Dirigents Ramon Simó Cuspinera president i José Mora Ruíz vicepresident

Tenia com a objectiu “la defensa de los ideales regionalistas con relación a la vida de Aragón y a la colonia en Barcelona” Dirigents Matías Pallarés Gil president, Teodoro Licart i José Terraza vicepresidents Al desembre de 1919 esdevingué la Unión Aragonesista Desaparegué amb la Dictadura, abans de 1926, però tornà a funcionar a partir de 1931

El seu objectiu era “defender y propagar por todos los medios lícitos el amor a nuestra patria España y la integridad de su territorio para que siempre sea una e indivisible” President Juan Sans Coy vicepresidents Domingo Amposta i José Minguell Desaparegué abans de 1926

Es proposà “unir en su seno a los ciudadanos de las distintas regiones españolas no nacidos en Cataluña y residentes en su suelo y atender sus necesidades” Els líders foren Sebastián Fiol Batista president i Lorenzo Marín Hernández vicepresident Al juny de 1937 encara era actiu