Resultats de la cerca

Es definí com a humanista, pacifista, progressista i universalista Concorregué a les eleccions del Senat per Barcelona el 1982 14820 vots Dirigents Josep Oriol Àvila i Manuel Caballero El partit desaparegué el 1982 i alguns membres com ara Ávila fundaren el Vértice Español de Reivindicación por un Desarrollo Ecológico

Difon un pretès missatge d’harmonia universal que es basa en l’anomenada “Llei Natural” Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 1592 vots, a les europees de 1994 1221 vots i de 1999 1834 vots i a les autonòmiques d’aquest darrer any 1004 vots Els caps de llista a Catalunya han estat Jaime Álvarez Roset i Jaume Fontanet Els dirigents estatals són José Luis Álvarez Roset, Pedro Jiménez i Juan Francisco Álvarez Sánchez

Es proposa aconseguir l’equilibri entre l’ésser humà i el medi natural i social Concorregué a les eleccions europees i municipals de Barcelona de 1987 coalitzat amb el Partit Humanista de Catalunya , dins una Plataforma Humanista, igual que en les eleccions municipals de 1991 Los Verdes-Lista Ecologista Humanista de Barcelona i 1995 Plataforma Humanista De fet, però, actuà com una denominació alternativa a la d’ Els Verds Ecologistes o Los Ecologistas En les eleccions europees de 1999 obtingué 1816 vots a Catalunya

A desgrat del nom, no era una organització juvenil, sinó que pretenia ser una plataforma d’agitació i una força de xoc ultradretana que participés en un futur alçament antirepublicà Declarà com a finalitat en els estatuts “la reunión de todos aquellos hombres jóvenes que sientan la idea de la Patria y quieran defenderla de las asechanzas de las Internacionales marxistas y antipatrióticas” Conformà un grup d’activistes que, uniformats amb camises negres, realitzaven tasques de protecció en els mítings de la dreta monàrquica espanyolista com Derecha de Cataluña/Renovación Española, Bloque…

Combinà la defensa del medi ambient amb el conservadorisme ideològic, i el seu delegat general a Catalunya fou Lluís G Domingo Masmitjà Es presentà a les eleccions autonòmiques de 1984 8712 vots Aquell mateix any es constituí a Barcelona, com a estructura catalana, el Partit Ecologista de Catalunya-Vértice Español de Reivindicación Desarrollo Ecológico

A finals de 1918 es reuní un collectiu de personalitats de diversos partits monàrquics amb l’objectiu de fer un acte d’afirmació conjunt El grup aviat es dividí per l’actitud a adoptar davant la Lliga Regionalista i l’autonomia i donà origen a la UMN i l’FMA Aleshores un grup de polítics monàrquics de simpaties regionalistes, procedents tant del Partit Conservador com del Partit Liberal , constituí l’FMA, “a l’estil de les associacions d’opinió angleses recollint totes les essències i tradicions del monarquisme català amb el reconeixement de la personalitat de la nostra terra” L’FMA es…

La caiguda del dictador el féu inoperant des de la meitat de 1930 Ideològicament, la UP era conservadora, amb inclinació a acollir alguns dels nous plantejaments que feia la dreta autoritària europea dels anys posteriors a la Revolució Soviètica el corporativisme, la centralització dirigista de l’economia i la recerca d’una forma d’enquadrament polític que incorporés la gent políticament “sana” a parer seu, els apolíticsdesenganyats del sistema de la Restauració L’apellació a la massa “neutra” i a esdevenir el partit dels apolítics fou permanent El seu lema era “Pàtria, Monarquia, Religió” i…

La creació del partit derivà de la ruptura de Salmerón amb Manuel Ruiz Zorrilla A l’agost de 1876 els dos dirigents havien elaborat conjuntament un manifest en el qual s’anuncià al país la creació d’un Partido Republicano Reformista Deu anys més tard i arran del fracassat aixecament militar de Villacampa, Salmerón, convençut de la ineficàcia d’aquesta mena de procediments, optà per trencar l’aliança amb el cap progressista A la meitat dels anys noranta el partit centralista deixà de funcionar, tot i que restaren nuclis locals i personalitats que s’incorporaren, al maig de 1897, a Fusión…

En ple període constituent d’una Segona República espanyola que es mostrava resoltament laïcitzadora i anticlerical, a Catalunya un segment minoritari de joves catòlics decidí d’organitzar-se en el terreny polític per, des d’una posició democràtica i nacionalista sense equívocs, defensar “els principis cristians”, “la concepció espiritualista de la societat” i els drets dels creients, que consideraven lesionats per la legislació republicana De la Segona República a la postguerra El nucli fundacional d’UDC procedia sobretot de l’ala més evolucionada del carlisme català Joan B Roca i Caball,…