Resultats de la cerca

Proposava d’instaurar un sistema democràtic, federalista i presidencial i obrir un espai que pogués “instaurar un orden político que haga posible y efectiva la convivencia pacífica de todos los españoles” Detinguts els seus integrants al juny de 1957, en sortir de la presó alguns s’exiliaren i el 1959 donaren suport a Acción Republicana Democrática Española Al setembre d’aquest any participà en el Comitè de Coordinació de Forces Democràtiques de Catalunya a Mèxic

El 1987 donà suport a la candidatura d’Herri Batasuna en les eleccions europees Al gener de 1988 es dissolgué i la majoria dels seus membres s’incorporà a La Crida Dirigents Josep de Calassanç Serra Cala, August Gil Matamala, Julià de Jòdar i Eva Serra Edità Lluita Lliure 1985-1987

Prèviament havia concorregut a les eleccions municipals de 1987 i no hi obtingué representació

Propugnava la creació d’un partit de l’esquerra democràtica catalana El 1963 es convertí en l’ Aliança Popular d’Esquerra Socialista

Crític amb la democràcia cristiana, rebé la influència dels nous corrents del socialisme democràtic europeu Fou liderada per Josep M Piñol i Claudi Martínez Girona i en foren membres Ramon Bastardes, Max Cahner, Lluís Porcel, Francesc Casamajó, Alfred Pérez-Bastardas, Fèlix Sogues Vilafranca i Ramon Puiggrós Terrassa Publicà Política Nova 1963-1966 i edità Por un análisis dialéctico , de Lelio Basso, i el Testament polític , de Palmiro Togliatti Desplegà una intensa activitat en la defensa de l’abat Escarré quan féu les seves declaracions a Le Monde i quan hagué d’exiliar-se…

El seu manifest fundacional tenia un to marcadament obrerista “no perseguim la simple millora, sinó la transformació del vigent règim social, acceptant plenament les més radicals afirmacions de la democràcia socialista internacional” i es proposava combatre el retraïment dels sectors progressistes, però de fet la nova sigla no es traduí de moment en una força articulada, ni en una alternativa electoral L’estrena del BRA a les urnes es produí en les legislatives de l’abril de 1916, a Barcelona, on inclogué com a candidat l’independent Jaume Queraltó sota una Candidatura de Reivindicació…

S’ha atribuït la seva creació a medis oficials o “paraoficials”, que devien actuar amb la finalitat de dividir el carlisme en les zones on tenia un cert arrelament i afavorir la consolidació de la nova monarquia

Fou liderat per Joan Escoda i Vives i Josep Capdevila Ambrós i pretengué “assolir la llibertat nacional de Catalunya i establir una nova ordenació econòmico-social” que comportés “major justícia i benestar” Configurà un succedani polític més moderat del PCP d’escassa importància Semblà desaparèixer amb l’esclat de la revolució el 1936

Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este succeí el 2 d’octubre de 1931 a Jaume en la titularitat dinàstica del carlisme De mentalitat conservadora, el nou pretendent propicià, l’últim any de vida de Jaume, la reunificació de les diverses tendències carlines en una nova organització La CT aconseguí una estructura eficient en accedir Manuel Fal Conde, advocat andalús procedent de l’integrisme, a la “jefatura-delegada” del nou partit Amb ell, la Comunió s’estructurà en diferents seccions el Requeté, braç armat de la Comunió Tradicionalista les Margaritas, secció femenina, i els Pelayos…

Postulà la construcció d’un socialisme adaptat a la societat catalana i defensà la llibertat del poble català i la unió dels Països Catalans Formà part de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques de Catalunya Estava liderat per Joan Colomines i Puig i Enric Moltó Al març de 1976 celebrà el I Congrés El primer de novembre de 1976 s’integrà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Portaveus Nova Catalunya , Quinzenal Informatiu i Cadena Informativa