Resultats de la cerca

Concorregué a les eleccions legislatives de 1993 9356 vots en coalició amb el Grupo por la Construcción de un Partido Obrero Revolucionario por la IV Internacional GPOR , procedent del Partido Obrero Socialista Internacionalista Antònia Mercader i Teresa de Vera El 1994 les dues organitzacions es fusionaren i crearen el Partido Revolucionario de los Trabajadores El dirigí Esther del Alcázar Edità La Verdad Socialista - Boletín Especial 1993-1994 i La Verdad Socialista-Boletín Político 1994

Defensà el continuisme de les institucions franquistes i acceptà la reforma de les Leyes Fundamentales, però no dels seus principis permanents Tingué un concepte cristià de la vida i s’oposà a qualsevol totalitarisme Pretengué fundar un gran partit social popular aglutinador de classes mitjanes A Catalunya tingué escassa rellevància i el seu dirigent més notori fou Joaquim Viola Sauret exalcalde de Barcelona El president fou Enrique Thomas de Carranza, que, amb Salvador Serrats Urquiza, preconitzà una línia conservadora i continuista que fou contestada internament pel sector…

El seu origen es troba en el Frente Nacional de Trabajadores FNT, impulsat el 1963 per Narciso Perales i Ceferino Maestu Aquesta entitat creà una secció d’estudiants, el Frente de Estudios Sindicalistas FES, que –a causa de la ruptura entre Perales i el dirigent del FES, Sigfredo Hillers– s’escindí més tard Hillers constituí la Falange Española Independiente El 1965 l’FNT adoptà el nom d’FSR i aconseguí l’adhesió de Manuel Hedilla el 1966 Adoptà la bandera àcrata i una espiral negra símbol de la renovació que volia efectuar des de l’interior vers a l’exterior L’FSR preconitzà un sindicalisme…

Es definí com a democrà-tic, català, autonomista, populista, comar-calista, reformista, progressista i solidari Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any 838 vots i poc després desaparegué Representants J Font, Tiburci Grustán, Ramon Berengué i Jaume Granent

Concorregué a les eleccions municipals de 1987 amb Esquerra Republicana de Catalunya des de les eleccions de 1991 fins a les de 1999 ho féu amb Iniciativa per Catalunya

Aplegà uns 400 militants i tingué una notable influència en la ultradreta pel seu activisme Fou registrada com a partit el mateix any Al setembre de 1979 el collectiu Patriotas Autónomos barceloní procedent del Frente Nacional de la Juventud FNJ s’uní a l’FJ i fou encarregat de confegir les seves publicacions i propaganda Els dirigents foren José de las Heras president, Juan Ignacio González secretari general i Ernesto Milá vicepresident L’FJ assajà unilateralment d’esdevenir una avantguarda neofeixista “de carrer” d’FN i dur a terme les activitats que aquest partit no podia –o…

Un mes després de la fundació s’hi integrà el Partit Agrari de Catalunya Des de la seva aparició, l’APC s’adherí a la Confederación Española de Derechas Autónomas CEDA i fou el seu referent a Catalunya Ideològicament assumí el programa general cedista, dedefensa de la religió catòlica, l’ordre, la propietat, la família i la representaciócorporativa i se significà sobretot per ladefensa dels interessos dels propietaris agraris La CEDA aparegué tardanament a Catalunya a causa de l’existència d’un acord inicial entre la Lliga i Acción Popular pel qual aquesta última formació no tenia…

Al maig de 1936 patí una escissió que donà lloc a Esquerra Nacional a Catalunya Izquierda Republicana El president del comitè regional fou Federico Serra Crespo i el de la Junta Municipal de Barcelona, José Jurado Morales Serra, al maig de 1936, fou substituït per Restituto Mogroviejo Fernández militar retirat, que dimití a l’inici de la Guerra Civil per tal de posar-se a disposició del govern republicà

Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este succeí el 2 d’octubre de 1931 a Jaume en la titularitat dinàstica del carlisme De mentalitat conservadora, el nou pretendent propicià, l’últim any de vida de Jaume, la reunificació de les diverses tendències carlines en una nova organització La CT aconseguí una estructura eficient en accedir Manuel Fal Conde, advocat andalús procedent de l’integrisme, a la “jefatura-delegada” del nou partit Amb ell, la Comunió s’estructurà en diferents seccions el Requeté, braç armat de la Comunió Tradicionalista les Margaritas, secció femenina, i els Pelayos,…

També fou conegut com Organización Comunista Lucha de Clases OCLC El seu dirigent fou Daniel Cando Edità Lucha , Lucha de Clases maig 1970-novembre 1972 i Revolución Socialista El 1976 participà en la fundació del Partido Comunista de Unificación