Resultats de la cerca

El 1935 s’apropà al Partit Republicà Democràtic Federal PRDF d’Eduardo Barriobero, amb el qual convingué un Front Únic Federal Després de participar en el Congrés federal de Barcelona juny de 1936 esdevingué el referent català del PRDF Dirigents Jaume Macià president, Agustí Comenges secretari general i Marià Serra Crespo Durant la guerra impulsà el batalló Pi i Margall en les milícies de la CNT Participà en el procés de reunificació de tots els federals en el Partido Republicano Federal València, 12 de febrer de 1938 i dirigí l’assemblea d’unificació federal realitzada a…

Reuní entitats de Sabadell, Badalona, Manresa, Terrassa, Santa Perpètua de Mogoda, l’Hospitalet de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Tiana, Santa Coloma de Gramenet, Ripoll i Pla de Besòs El Consell Executiu fou presidit per Isidre Ballach Terrassa El domicili s’establí a Manresa

La Crida propugnà l’autodeterminació dels Països Catalans, la consideració del català com a llengua pròpia i única de la nació catalana, defensà les llibertats collectives, la construcció d’una societat més justa i lliure, la desmilitarització, la desnuclearització, la protecció del medi ambient i la internacionalització del fet català Es dissolgué al juny de 1993 Al principi comptà amb el suport de diversos partits parlamentaris Inicià la seva activitat amb grans mobilitzacions com les campanyes “Som una Nació”, que omplí el Camp Nou, o la realitzada contra la LOAPA El fracàs d’…

Evolució històrica CDC fou creada a l’acabament del franquisme Com a força política no té precedents directes ni en els partits existents durant la Segona República, ni en els diferents grups sorgits després de la Guerra Civil S’emmarca dins del corrent catalanista de base catòlica que es desenvolupà a Catalunya des dels anys quaranta al marge d’UDC i que, des de començaments dels anys seixanta, concentra el lideratge en Jordi Pujol i es concreta en un ideal de creació d’infraestructura bàsica per a la construcció de Catalunya conegut amb l’expressió “fer país” El procés que havia de portar a…

Evolució històrica Per comprendre la formació i les característiques d’IC, que no pot ser definida exactament com un partit, cal tenir en compte dos factors D’una banda, la crisi experimentada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC a partir de 1981, que donà lloc a l’escissió del Partit dels Comunistes de Catalunya PCC i a una profunda davallada electoral, així com, en menor mesura, al trencament del collectiu Nacionalistes d’Esquerra NE el 1984 El segon factor té el seu origen en la campanya d’opinió que precedí la convocatòria del referèndum sobre el manteniment d’Espanya en l’…

És el partit parlamentari situat més a la dreta de l’espectre polític i dins d’aquest segment comprèn diferents tendències ideològiques, el pes de les quals ha variat al llarg de la seva trajectòria Els seus votants es manifesten majoritàriament ubicats en el segment de la dreta i centredreta Història A Catalunya, AP es creà a Barcelona al març del 1977, poc després de constituir-se a Madrid La seva presentació pública tingué lloc a l’abril al Palau d’Esports La filial, en els seus inicis, no tingué una mínima organització catalana, dèficit que perdurà de manera molt acusada els primers anys…

Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…