Resultats de la cerca
Es mostren 242 resultats
Plataforma Nueva Europa
Partit polític
Entitat impulsada al març de 1988 inicialment per l’Entitat Potencialista (que després se’n desvinculà) i el Movimiento Voluntad, a les quals s’afegí Nuevo Socialismo.
Propugnà una Europa unificada des de l’Atlàntic fins als Urals entesa com a “comunidad histórica” i una cosmovisió individualista exaltà una “concepción heroica”, per la qual l’home assumia la seva identitat com a “proyecto hacia la muerte” i orgànica amb una “nueva democracia” que “considerará a cada hombre como cumplidor de funciones comunitarias” La seva ideologia reflectia un paneuropeisme totalitari, filosofia de Friedrich Nietzsche i Martin Heidegger i la voluntat de crear un moviment polític rupturista respecte de fronteres ideològiques tradicionals, integrador d’àmbits d’extrema…
Juntas Españolas
Partit polític
Organització política ultradretana creada el 1984 per omplir el buit deixat per Fuerza Nueva [FN] en dissoldre’s el 1982.
Fou inscrita com a partit el 1996 Inicialment anomenades Juntas de Integración Nacional, sorgirena partir d’una crida als lectors del diari El Alcázar a l’octubre de 1984 per crear un nou partit Segons el rotatiu, es reberen unes 100000 adhesions inicials, però la trajectòria del partit no confirmà la xifra A les dificultats financeres i a la manca de lideratge que aviat manifestà el nou projecte, s’hi sumà la competència creada pel retorn el 1986 de Blas Piñar al capdavant del Frente Nacional, continuador d’FN Les Juntas assajaren una tímida “modernització” ideològica i…
Izquierda Revolucionaria
Partit polític
Grup comunista de pràctica activista constituït a Terrassa el 1971 per antics membres del Partit Socialista Unificat de Catalunya i de les Comissions Obreres Juvenils (des de 1968 s’havien organitzat en aquesta ciutat per tal de canviar la “direcció reformista”).
Fracassada la reforma interna, el 1971 esdevingueren Comandos de Acción Revolucionaria i el mateix 1971 adoptaren el nom d’Izquierda Revolucionaria Practicà la guerilla urbana i des de l’inici estigué en relació amb el Front d’Alliberament de Catalunya , al qual s’incorporà al juliol de 1974 després que aquest s’hagués declarat marxista leninista i partidari de la construcció del Partit Comunista de Catalunya Dirigent Jordi Vera
Partit Liberal
Partit polític
Partit que tingué un procés de formació llarg i complex, que s’inicià a l’octubre de 1875 i conclogué al maig de 1880 amb la fundació del Partit Liberal Fusionista.
La seva creació respongué a la lògica del “sistema canovista” de la Restauració per al bon funcionament del sistema parlamentari calia l’existència d’un partit d’oposició La dificultat inicial consistia a saber qui, com i amb quina intensitat podia integrar-se en el nou sistema polític Aquells que podien constituir el nou partit, per regla general, tenien un compromís directe amb el període revolucionari del Sexenni 1868-1874, i la Restauració havia estat iniciada amb el clar propòsit d’eliminar el seu llegat històric Práxedes Mateo Sagasta encapçalà la tendència moderada partidària de la…
Unión Democrática Aranesa
Partit polític
Partit fundat el 1982 a Viella, s’integrà a Unió Democràtica de Catalunya [UDC].
Es coalitzà amb Convergéncia Democràtica Aranesa sota el nom de Coalició Aranesa CA-CiU Aquesta aliança es trencà arran de la presentació el 1992 d’una moció de censura contra la Síndica General, Pilar Busquets Partit Democràtic Aranès , que fou substituïda per Amparo Serrano UDA El 1995 obtingué 811 vots 18,9% al Consell General d’Aran i l’alcaldia de Viella A l’abril de 1999 la UDA trenca la seva relació amb UDC per establir una entesa amb el Partido Popular la coalició Unión Popular Aranesa En les eleccions al Consell d’Aran de 1999 obtingué 473 vots 10,3% Els líders són Jusèp Calbetó i A…
Bloc Federal d’Esquerres
Partit polític
Partit fundat a l’agost de 1934 per l’Ateneu Republicà Democràtic Federal del districte IX, que al maig s’havia separat del Partit Republicà Democràtic Federal i s’havia incorporat a l’Esquerra Federal.
El Consell Directiu Nacional era presidit per Antoni Botifoll, i el Consell Directiu de Catalunya, per Francesc Macià Panicello, els quals se’n separaren per ingressar respectivament a la Unión Republicana i al Partit Federal Ibèric Al gener de 1935 Joan B Rodés fou nomenat cap nacional, Francesc de Cabo, president a Catalunya i Tirso Ortubia, secretari general El 1936 era presidit per Félix Burgada Es mantingué fins ben entrada la Guerra Civil
Estat Català del Proletariat
Partit polític
Grup independentista i socialista sorgit al setembre de 1977 d’una escissió d’Estat Català, que a l’octubre s’uní amb Estat Català (ortodox).
Els dirigents procedien del Front d’Alliberament de Catalunya
Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista
Partit polític
Partit que s’identifica amb l’ideari “nacionalsindicalista” inscrit al maig de 1977 amb seu a Barcelona per Pedro José Mora Forniells, recuperant les sigles històriques.
El seu Jefe Nacional era Sergio Ramón Herrera
Liga Obrera Comunista
Partit polític
Partit trotskista constituït al desembre de 1973 a Barcelona per la part de la Fracción Trotskista del grupo “Comunismo” que no s’integrà a l’Organización Trotskista.
És la secció espanyola del Comitè Internacional de la IV Internacional i manté estretes relacions amb el Workers Revolutionary Party britànic Defensa una república soviètica d’obrers i camperols Fins al 1986 demanà el vot pel Partit Socialista Unificat de Catalunya, i més tard presentà llistes a Barcelona en les eleccions legislatives de 1986 1363 vots, en les municipals de 1987 i en les autonòmiques de 1988 2228 vots Dirigida per Santia-go Udina, M Dolores Romero i Ramon Valdivia, ha editat sobretot Prensa Obrera 1976-c1991 i la revista teòrica Marxismo 1978-1991 La seva organització juvenil…
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Partit polític
Partit polític de caire feixista creat per un decret del general Franco (com a cap de l’Estat i “Generalísimo” dels exèrcits “nacionals”), dictat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, que instituí un partit únic per al nou règim per mitjà de la fusió de les dues organitzacions més importants que funcionaven a l’Espanya “Nacional” des de l’inici de la Guerra Civil (Falange Española de las JONS i Comunió Tradicionalista) i la dissolució de totes les altres (com ara Acción Popular o Renovación Española). El decret també instituí la fusió de les milícies falangistes i carlines, que s’integraren en una nova Milicia Nacional. Franco assumí la direcció de l’organització, com a “jefe nacional”.
Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…