Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
Federació Anarquista-Comunista Catalana
Partit polític
Federació de grups anarquistes que actuà entre el 1980 i el 1986 i que es registrà el 1983 com a Partido Federación Anarquista-Comunista Catalana.
Partidària del comunisme llibertari inspirat en Bakunin, pretenia d’aconseguir l’autodeterminació dels Països Catalans i establir una república socialista i autogestionària Celebrà la I Conferència Nacional a Barcelona pel novembre de 1983 i la II a Ventalló pel novembre de 1986, que n’assenyalà la crisi El secretari general fou Marcellí Reyes i Vidal Donà suport al Moviment de Defensa de la Terra i mantingué relacions, entre altres grups, amb el Collectiu Independentista La Nova Falç Edità Visca la Terra 1981-1986 i Tramuntana
Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra
Partit polític
Organització política creada a l’octubre de 1933 per un grup d’escindits d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC], discrepants amb la majoria macianista i hostils a les vel·leïtats paramilitars de les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català.
El nucli directiu del PNRE coincidia amb les personalitats aplegades des de 1928 sota el nom de Grup de L’Opinió Joan Lluhí, Antoni Xirau, Joan Casanelles, Joaquim Ventalló, Pere Comas i Calvet, Antoni Vilalta i Josep Quero, amb l’afegit de Josep Tarradellas, que en fou el secretari general Partit macrocèfal, de molts generals i poca tropa, i predominantment barceloní, aplegà professionals, classes mitjanes i treballadors qualificats, fins a un màxim de 1500 afiliats El diari L’Opinió li féu de tribuna i de principal plataforma pública Inicialment molt crític amb ERC, al novembre…
Partit Liberal
Partit polític
Partit que tingué un procés de formació llarg i complex, que s’inicià a l’octubre de 1875 i conclogué al maig de 1880 amb la fundació del Partit Liberal Fusionista.
La seva creació respongué a la lògica del “sistema canovista” de la Restauració per al bon funcionament del sistema parlamentari calia l’existència d’un partit d’oposició La dificultat inicial consistia a saber qui, com i amb quina intensitat podia integrar-se en el nou sistema polític Aquells que podien constituir el nou partit, per regla general, tenien un compromís directe amb el període revolucionari del Sexenni 1868-1874, i la Restauració havia estat iniciada amb el clar propòsit d’eliminar el seu llegat històric Práxedes Mateo Sagasta encapçalà la tendència moderada…