Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
Història de la literatura catalana
Literatura catalana
Llibre de Joan Ruiz i Calonja publicat l’any 1954.
Després del breu Resumen de literatura catalana 1947 de Martí de Riquer, és la primera història àmplia i de conjunt de la literatura catalana publicada després de la guerra civil El llibre fou prologat per Jordi Rubió i Balaguer Ruiz i Calonja fa un esforç de síntesi dels anteriors estudis històrics i actualitza la bibliografia literària recent en un moment tan crític com fou la postguerra La part contemporània arriba fins a la guerra civil, amb un brevíssim apèndix on inclou unes primeres referències als nous autors donats a conèixer després del 1939
Marià Escriu i Fortuny
Literatura catalana
Poeta i autor teatral.
Adoptà el pseudònim de M Riusec Fou membre de Lo Niu Guerrer i participà en els Jocs Florals humorístics que s’hi organitzaven La seva poesia, que no arribà a recollir-se en volum, és deutora de l’humor i la sàtira de Juli Francesc ↑ Guibernau Als Jocs Florals de Barcelona li fou premiat el poema Monòleg de soltera 1897 Escriví quadres de costums en prosa i publicà diverses obres de teatre entre d’altres, Lo metge i lo curandero , 1890, i Vermout matrimonial , 1901 Dirigí L’Atlàntida i Lo Teatro Català
Valter e Griselda
Literatura catalana
Nom amb què és coneguda la traducció que Bernat Metge feu (segurament el 1388 i que dedicà a Isabel de Guimerà) del Griseldis, epístola llatina de Petrarca, que alhora és traducció de la darrera novel·la del Decameró.
Desenvolupament enciclopèdic La llegenda la humil Griselda sofreix pacientment les cruels proves que li imposa el seu marit per a comprovar la seva fidelitat, ja coneguda abans de Boccaccio, arribà, però, a tot Europa mitjançant aquesta versió de Petrarca, i la seva fortuna posterior fou considerable en diferents països i en diferents èpoques L’interès de la traducció de Bernat Metge, també en forma epistolar, rau sobretot en l’excellència de la prosa i en el fet de ser un dels primers elogis en llengua vulgar del Petrarca humanista Bibliografia Butinyà Jiménez, J 2002 Olivar, M…
Josep Alemany i Borràs
Literatura catalana
Poeta, dramaturg, narrador i articulista.
Els seus primers escrits poètics foren publicats al setmanari mallorquí “La Ignorància” El seu reconeixement públic arribà amb l’obtenció de nombrosos premis en certàmens literaris locals, cosa que el dugué a exercir de secretari del consistori en els Jocs Florals de Barcelona del 1912 També cultivà el gènere teatral, faceta en la qual destaquen dues peces breus Lo noi de bordo 1904 i Lluita social La defensa de l’autonomia de Catalunya fou un dels motius principals de la seva tasca periodística, amb articles d’opinió a La Illustració Catalana i als diaris “La Costa de Llevant”…
Jaume Pasqual i Coromines
Literatura catalana
Historiador.
Doctor en ambdós drets per Cervera, el 1759 ingressà al monestir premostratenc de Bellpuig de les Avellanes i arribà a ésser-ne prior i abat Deixeble predilecte de Jaume Caresmar, amb aquest i amb Josep Martí representen el nucli avellanenc del corrent arxivístic en la historiografia crítica catalana Recorregué molts arxius eclesiàstics catalans, aplegà una important collecció numismàtica i fou predicador reconegut Entre molts altres treballs de recerca històrica algun dels quals en català, la major part inèdits, compilà els nombrosos volums de Sacrae Antiquitatis Cathaloniae…
Jordi Mas
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Després d’estudis clàssics en francès a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà, fou nomenat mestre d’escola a París Durant la Segona Guerra Mundial, entrà a la Resistència Mobilitzat el 1945, es trobà a Landau Alemanya Desmobilitzat, arribà a Bao Acabarà la seva carrera com a director d’escola a Perpinyà El 1971 s’inscriví al curs de català organitzat pel GREC i el 1974 obtingué el primer guardó de poesia rossellonesa als Jocs Florals de la Ginesta d’Or Mestre en gai saber i secretari dels Jocs Florals, publicà el recull de poemes Camí ramader 1982
Josep Navarro
Cinematografia
Publicista i guionista.
Vida Periodista de "La Veu de Catalunya", també escriví a la "Revista de Catalunya" fins el 1938, sobre temes d’actualitat i també de cinema També publicà novella, la peça teatral Samuel 1934 i un assaig Fou cap de programes i presentador del servei informatiu "La Paraula" de Ràdio Barcelona El 1942 arribà a Mèxic, on redactà guions per al cinema, n’adaptà i en revisà El film Ángel o demonio 1947, Víctor Urruchúa es basa en una novella seva que adaptà ell mateix A Mèxic treballà al Departament de Publicitat de la Warner Bros i a Filmex com a cap dels publicistes
Francesc Balart
Literatura catalana
Poeta i autor dramàtic.
Fou galoner d’ofici i donà lliçons de ball Escriví tres peces dramàtiques de tema històric una per a la dansa de moros i cristians 1759, una altra sobre la batalla de la ciutat de Buda 1765, i l’última, sobre el tema de la batalla de Lepant, per al ball de les galeres de Reus 1772, en castellà També se li pot atribuir un Entremès en lo casament de Josep Gai A més, compongué romanços i goigs, però l’única obra que arribà a la impremta són unes Cobles de la Passió conegudes també amb el nom de Passió de Sant Pere que foren objecte de múltiples reedicions
Antonio Maenza
Cinematografia
Cineasta i escriptor.
Vida A divuit anys es traslladà a Saragossa per estudiar filosofia i lletres El seu primer film fou El lobby contra el cordero 1967-68, rodat en improvisació contínua i amb mitjans escassos durant mig any, en exteriors i interiors de Saragossa, Calanda i Barcelona Tot seguit entrà en contacte amb l’escena de la producció independent a Madrid, on el seu film es projectà en diverses sessions El 1968 es traslladà a València, on feu amistat amb el poeta Eduardo Hervás, i emprengueren conjuntament el rodatge d’ Orfeo filmado en el campo de batalla era un projecte del poeta, però A Maenza se’l feu…
Josep Ribot i Fontserè
Literatura catalana
Poeta i novel·lista.
Estudià dret a la Universitat de Cervera i després a la de Barcelona, on es llicencià 1839 i hi fou professor 1840-43 Collaborà amb narracions i poemes a “El Guardia Nacional” 1836 i “El Vapor” 1837, entre els quals dos de catalans dedicats a l’actriu Matilde Díez Traslladat a Madrid, collaborà a les revistes “El Dómine Lucas” 1845 i “El Áncora” 1851, i publicà la novella Crónica de Don Juan I de Castilla, o Las dos coronas 1852 Tornat a Barcelona, es dedicà a la carrera jurídica i política i arribà a ser jutge de primera instància i tinent d’alcalde de Barcelona, i collaborà al…