Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
Ramon de Tàrrega
Literatura catalana
Convers jueu, escriptor herètic i frare dominicà.
Es convertí al cristianisme a dotze anys i es feu dominicà Estudià filosofia i teologia i escriví algunes obres De invocatione daemonum , Conclusiones variae , De secretis naturae i De alchimia amb proposicions herètiques Per això fou denunciat al Sant Ofici i empresonat El seu cas feu molt soroll, i a despit que el volgué defensar l’inquisidor Eimeric, no es volgué retractar El 1369 el papa Gregori XI disposà que fossin revisats els seus escrits Entretant estava detingut al convent de Santa Caterina de Barcelona, on fou trobat mort al seu llit, fet que donà peu…
Argos Films
Cinematografia
Productora i distribuïdora creada a Barcelona el 1914 per Josep Carreras.
Tingué l’adreça social a la rambla de Catalunya i el 1916 aconseguí tenir una galeria pròpia al passeig de les Camèlies També disposava de laboratoris La firma començà amb molta empenta quan el director Josep de Togores, després de dirigir La Festa del Blat 1914, produïda per la Condal Films, volgué encaminar el seu cinema cap a un vessant més melodràmatic i sensacionalista, i s’incorporà a l’Argos amb un gran títol, La danza fatal 1914 Es tracta d’un drama de 1 200 m, protagonitzat per la popular ballarina Pastora Imperio 1889 - 1979 i una llista d’intèrprets consagrats, com…
Vicent Clèrigues
Literatura catalana
Poeta, col·loquier i periodista.
Es comprometé a favor de les idees liberals i fou empresonat durant la reacció del 1823 fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835 Escriví colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o Els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820 Escriví diverses dècimes, en una de les quals fa una defensa de la llengua valenciana També és autor de relacions de miracles València 1829, 1832 i 1845 i de poesies…
Josep Brunet i Bellet
Literatura catalana
Historiador i bibliòfil.
Format a la Junta de Comerç i al seminari de Barcelona, fou empresari tèxtil Reuní una nodrida biblioteca, amb incunables i llibres antics, i de gran publicà obres de tipus erudit i divulgatiu Lo joc de naibs, naips o cartes 1886, El ajedrez 1890, La gorra catalana 1887 i sis volums d’assaigs amb el títol general d’ Erros històrics 1887-98 A Egipte, Assíria i Babilònia 1885 volgué acostar el lector als descobriments arqueològics recents Publicà El senyor de la Mort Rondalla indiana , amb una nota que contraposa el text oriental a la dansa macabra europea, i tres articles sobre…
Rafael Martí i Orberà
Literatura catalana
Dramaturg.
S’interessà pels nous corrents estètics europeus i provà d’introduir el drama naturalista, en català, a l’escena valenciana En aquesta primera etapa 1910-11 volgué superar el sainet i atreure un públic més modern amb obres com L’ombra del siprer 1910, la qual incorpora fins i tot algun element simbolista No n’obtingué el resultat esperat i, en una segona etapa 1925-36, també en català, es dedicà al sainet D’aquesta època són Els feliços 1926 o Gent del dia 1927 En la postguerra escrigué drames en castellà de to ja clarament conservador Amb María de Magdala Leyenda evangélica 1952…
Film de Arte Español
Cinematografia
Productora creada a Barcelona el 1913 com a filial sucursal de la casa Cines de Roma amb Bernardo Munzi com a director gerent, Giovanni Doria com a operador i el conegut actor Godofredo Mateldi.
Els títols que produí foren principalment documentals, curses de braus, cintes curtes o còmiques, com la sèrie del personatge Kri-Kri També feu melodrames ambientats a l’alta societat, dirigits per Doria el 1913, com La luz que vuelve , El collar de diamantes i Los solitarios del bosque i films d’aventures com El crimen del otro i El hijo del mar Igualment volgué introduir-se amb drames típicament espanyols com Carmen i Sangre gitana , també realitzats per Doria el 1913 La vida cinematogràfica de la productora fou molt intensa, ja que en cinc mesos edità deu llargs que…
Emili Rosales i Castellà
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor, professor i editor.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1991, cursà posteriorment un màster d’edició en aquesta universitat, activitat en què s’inicià professionalment a l’Editorial Cruïlla 1992-93 Posteriorment s’incorporà successivament a Columna 1992-2000, Planeta 2000-06 i, com a director editorial, a Edicions Destino des del 2006 i al Grup 62 des del 2014 S’inicià com a poeta amb el volum Ciutats i mars 1989 i continuà amb Els dies i tu 1991 Com a novellista ha publicat La casa de la platja 1995, Els amos del món 1997, Mentre Barcelona dorm 1999 i La ciutat invisible 2005,…
,
Ferran de Querol i Bofarull
Literatura catalana
Novel·lista i prosista.
Vida i obra Llicenciat en dret, exercí a Tarragona Collaborà a la “Ilustració Catalana” de Barcelona, al “Semanario Católico” de Reus i a “La Cruz” i a “Lo Camp de Tarragona” De tendència conservadora, fou en diverses ocasions diputat a corts i president de la Diputació provincial de Tarragona 1903-10 Presidí també l’Associació Arqueològica de Tarragona 1901-12 Casat amb l’única filla del comte de Rius, que fou la seva primera muller, restaurà l’anomenada casa Bofarull de Reus, del s XVII, que heretà de la seva mare Escriví novelles en català, on volgué reflectir la realitat del…
Las hijas del Cid
Cinematografia
Pel·lícula del 1962; ficció de 84 min., dirigida per Miquel Iglesias i Bonns.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Víctor MTarruella Barcelona, Cintora Films Madrid, Alexandra Roma GUIÓ Antonio Navarro Linares, VMTarruella, MIglesias, Luis Gde Blain FOTOGRAFIA Francesc Marín Eastmancolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Otello Colangeli MÚSICA Carlo Savina INTERPRETACIÓ José Luis Pellicena Félix, Chantal Deberg Mara Sol, Sandro Moretti Ramón, Roland Carey Bernard, Fernando Cebrián, Luis Induni, Daniela Bianchi Elvira, Fèlix de Pomés, Iliana Grimaldi Blanca, Andrea Fantasia Don Enrique, Andrés Mejuto Ramon Berenguer, Daniel Martín, Josefina Tàpias…
Històries de la Fira
Cinematografia
Pel·lícula del 1957; ficció de 96 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona, Imperia Film ARGUMENT Josep Maria Forn, José León GUIÓ Manuel Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA José FAguayo Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO Miquel Sitges INTERPRETACIÓ María Rosa Salgado Suzette, Antonio Vilar Fèlix, Mara Lane Teresa, Frank Latimore Alfred, Manolo Morán el carterista, Miguel Gila, Francisco Piquer, Josep Maria Caffarel, Jesús Puche ESTRENA Madrid, 10021958, Barcelona, 21051958, TV, 02031986 en català Sinopsi En l…