Resultats de la cerca

Censor reial a Catalunya 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario…

Tot i que hom creu que l’ermita de Santa Eugènia té l’origen en un oratori o una capelleta existent al segle XV, pot ésser anterior, sobretot si hom en té en compte la titularitat L’edifici actual fou construït entre els anys 1630 i 1664, i fou ampliat del 1668 al 1676 Modernament ha estat restaurat

Doctor en sociologia i professor de sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor de diversos treballs de recerca sociològica i dels assaigs, centrats en les actituds dels habitants de l’Aragó catalanòfon, Franja, frontera i llengua conflictes d’identitat als pobles d’Aragó que parlen català —en collaboració amb Arantxa Capdevila— 1995 i Urbilatèria 2004, assaig que, corregit i ampliat, s’ha reeditat amb el títol Planeta Franja El trencaclosques del català a l’Aragó 2005

Ara un gran mas de l’antic terme del castell de Cabrera i parròquia de Santa Maria de Corcó És documentat el 1190 i si bé el 1239 és anomenat mas , la documentació del 1270 en endavant sempre l’anomena domus Els seus estadants eren donzells i cavallers i la línia directa s’extingí el 1403 i passà als cavallers Aixalada i d’aquests als Fontcoberta És un gran mas molt ampliat i reformat on és difícil de veure obra medieval

Una “ecclesia Sancte Marie de Insulis” és esmentada en documents de Sant Benet de Bages, dels anys 1062 i 1073, en delimitacions de terres situades també prop de la riera de Marfà Això fa que puguem situar-la més o menys a l’indret on el 1639 es va erigir l’actual santuari de la Mare de Déu de la Tosca, ampliat els anys 1668, 1673 i 1914, potser com a record de l’antiga església, tot i que això no es pugui provar per la distància que separa totes dues advocacions

El lloc de Salt és esmentat l’any 882 en un document pel qual és venuda una peça de terra “in villa que dicitur Salto” D’aquest mateix any data la referència més antiga de l’església “Sancti Cucuphatis in Salto” , en la concessió que el bisbe Teuter féu de diversos delmes a la seu de Girona Consta en diversos documents dels segles XII i XIII com a parròquia En l’època moderna l’església, sovint, és anomenada Sant Jaume per exemple en un document del 1544 L’edifici romànic antic fou tan transformat i ampliat que pràcticament no en resta res

Antiga església parroquial del poble o territori de Taialà desmembrat el 1974 i unit a Girona Sobre gran part de la seva antiga demarcació ara hi ha un nucli residencial agregat a Girona És un edifici poc característic refet i ampliat entre els segles XVII i XIX, amb un campanar gran i potent a la dreta de la façana L’any 1268 Guillem de Rupià va vendre al bisbe de Girona tots els drets que tenia a la parròquia de Sancti Narcisi de Todilano Del segle XIV en endavant el nom es transforma en Tayolano i Tayalano És l’única església antiga de la diòcesi dedicada a Sant Narcís

Començà a collaborar a La Roqueta 1898-1900 amb quadres de costums Fou director de la  Gaceta de Mallorca 1907-10 i del seu continuador El Correo de Mallorca També collaborà a La Veu de Mallorca  1917-19 i al Quadern Mensual  de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923-25, entre d’altres Establí estrets lligams amb escriptors noucentistes del Principat i ell mateix fou un dels membres del nucli inicial de l’anomenada Escola Mallorquina Així, publicà diversos poemes en revistes i diaris, que foren recollits en el volum Clarianes 1917, l’any següent ampliat amb el títol…

Aquest casal residencial fortificat fou inicialment el solar o residència del llinatge dels Maçanet, feudataris del lloc, documentats des de l’any 1116 amb Bernat de Maçanet La seva pubilla, Ermessenda de Maçanet, s’havia casat amb Arnau de Cartellà, i en morir l’any 1213 llegà el casal al seu fill segon Bernat de Cartellà, que originà el llinatge dels Cartellà de Maçanet aquests, alhora, donaren el nom actual al casal o força L’edifici actual, situat al costat de la carretera de Barcelona a Girona, conserva una antiga torre circular, un bonic pati, on hi ha la façana renaixentista de la…

És l’antiga església filial de Sant Hilari Sacalm i durant un temps parròquia independent Es troba prop de la riera d’Osor o de la Font Picant, uns 3 km aigua avall de la població de Sant Hilari, entre la riera i la carretera “ Santa Maria de Manzulino ” és documentada des del 1038 amb el mateix nom és citada en les tres llistes de parròquies de la diòcesi de Vic, anteriors al 1150, com a filial de Sant Hilari Fou parròquia independent, entre el segle XIII i mitjan segle XIV, i de nou a partir del 1878, en erigir-se una església nova la vella va quedar com a santuari És un edifici rectangular…