Resultats de la cerca

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic fou fiscal de la batllia general del Principat Publicà Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña Tarragona 1636, tímida rèplica al Memorial en defensa de la lengua castellana d’ Alexandre Domènec de ↑ Ros , en el context de les controvèrsies sobre la predicació al s XVII El Memorial de Cisteller ha estat editat per M Prats 1995 És autor també d’un Alegato por la veneración y culto de la Santa Imagen del Cristo crucificado hallado en Lérida Barcelona 1642, i opuscles…

Vida i obra Dominicà, mestre en teologia Estudià als convents de Barcelona 1357, de Girona i de Lleida El 1372 passà a l’Estudi General de Tolosa, i el 1376, al de París Completà la versió catalana del De consolatione philosophiae , de Boeci, iniciada per Pere Saplana i dedicada a l’infant Jaume de Mallorca, la qual serví de base a l’edició castellana del 1488 i a la del 1493 El 1385 Pere III li encomanà que continués el Compendi historial iniciat per Jaume Domènec, i l’any següent el nomenà predicador de la capella reial El 1390 fou elegit prior del convent de Barcelona Ha estat…

Estudià la carrera eclesiàstica a Palma i es doctorà en teologia a Roma Antilullista militant durant la seva joventut i home erudit, es convertí aviat en un predicador de prestigi Fou beneficiat a les esglésies parroquials de Sóller i Manacor i a la seu de Mallorca, qualificador del Sant Ofici i prior del tercer orde de Sant Domènec En castellà, publicà unes ordinacions per a aquest orde religiós 1730, alguns sermons 1730-32 i una narració en prosa i en vers relativa a les festes amb les quals els mallorquins, el 1732, celebraren la conquesta d’Orà, i deixà inèdita una Disertación histórica…

Doctora en filologia catalana i professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili Responsable de la collecció “Columna Rem” 1994-97 i de la Revista del Centre de Lectura de Reus 2001-03 Ha publicat Alfons Maseras intellectual d’acció i literat Biografia Obra periodística Traduccions 1995, L’obra narrativa d’Alfons Maseras 1996, La terra del llamp Paisatges i gent de Reus i el Baix Camp 1998,  Ferran de Querol i de Bofarull i Torredembarra 2006,  Domènec Guansé, crític i novellista entre l’exili i el retorn 2011,  Mitologia, simbologia i literatura 1890-1939 2012…

Vida i obra Exercí també com a compositor i crític musical Deixeble d’Enric Granados, Domènec Mas i Serracant, Enric Morera i Lluís Millet, amplià els estudis musicals a Europa i desenvolupà una important renovació pedagògica que materialitzà en la fundació de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica Fou crític musical de La Veu de Catalunya i de Revista Musical Catalana Publicà Ínfimes cròniques d’alta civilitat 1911 —amb el pseudònim Chiron i amb pròleg d’Eugeni d’Ors—, unes glosses que segueixen el programa pedagògic i cívic del noucentisme i que havien aparegut prèviament a “…

Vida i obra Estudià humanitats a Xàtiva i ingressà en l’orde dominicà completà els estudis d’arts i teologia al convent de Sant Domènec de València La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà Joaquim Llorenç Així, el 1802, mentre aquest preparava una història dels antics ritus i cerimònies de l’església hispànica, per ordre reial se li encomanà la recerca i la còpia de documents i còdexs conservats als arxius eclesiàstics Viatjà per terres valencianes i catalanes entre el 1803 i el 1808 Després circulà per Madrid, el País…

Vida Home d’una profunda i extensa cultura, a l’edat de 21 anys estudià violoncel amb Antoni Lupresti  i, entusiasmat per la música de Mozart, organitzà a Barcelona l’anomenat Cercle Mozart a fi de promoure la difusió de la música d’aquest compositor Interessat per la història de la música, entrà en contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann, i conegué també per correspondència altres investigadors europeus De fet, els seus estudis musicològics foren prou importants i aprofundits, tots ells marcats per la ideologia nacionalista d’arrel pedrelliana, i dirigits a la recuperació del…

Perés hi defensa com en La crítica literària a Catalunya ”, del 1883 l’exercici d’una crítica basada en la informació i la competència intellectual, per a la qual addueix autoritats com Paul Bourget, els Goncourt, Mathew Arnold, Henry James, Alas i Pardo Bazán, entre d’altres S’ocupa de Menéndez Pelayo i de Frederic Soler, de l’obra recent de Palacio Valdés, Pérez Galdós, Valera, Mestres, Verdaguer, Pin i Soler i Bosch de la Trinxeria, i de dues traduccions al castellà, de Heine i de Píndar Se n’ocupa installat en la convicció reiterada que realisme i modernitat s’identifiquen, de tal manera…

Becari de l’Escola de Mestres Joan Bardina 1907-09, que influí d’una manera decisiva en la seva concepció del magisteri, continuà la seva formació a les escoles de l’antic districte cinquè barceloní 1909, a les escoles de la Sagrada Família 1910-11 i a l’ Escola Vallparadís 1912-13 —on entrà en contacte amb Alexandre Galí—, fins a la seva titulació, el 1916 Assajà el mètode Montessori a les escoles de la Casa de Caritat 1915-17 Inculcà als infants l’hàbit de la reflexió personal des d’una perspectiva cívica, moral i religiosa, i donà un ensenyament viu de la realitat mitjançant el treball…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i màster en estudis superiors de llengua, literatura i cultura catalanes per la Universitat Rovira i Virgili, exercí l’ensenyament com a catedràtic de secundària i fou director de l’Institut Pons d’Icart de Tarragona En el vessant literari i filològic, fou director literari d’edicions El Mèdol 1989-98 i els seus treballs se centren en la història i la cultura popular, molt especialment en el món casteller, amb publicacions com ara  La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera a la ciutat 1990, El fet…