Resultats de la cerca

Dedicada principalment a la tasca periodística, va collaborar i dirigir el setmanari El Temps L’any 1995 va crear, amb Vicent Partal, el primer diari electrònic en català, Vilaweb, del qual és editora Com a narradora i guionista destaca  El complot dels anells 1988, obra sorgida a partir de la pellícula del mateix títol, dirigida per Francesc Bellmunt, l’any 1992

Mestre en arts 1578 i catedràtic de filosofia 1588 Ingressà 1592 a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d' Industria , on llegí sis composicions poètiques en castellà, en general de tema religiós, i vuit discursos També participà amb una composició al certamen poètic dedicat a sant Vicent 1600 Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris 1586

Publicà els seus dos primers poemaris en castellà i, a partir d’ Herbolari de silencis 1978, adoptà el català com a llengua de creació Després publicà Mediterrània 1979, premi Vila de Catarroja, Pagaràs els ous de cugul 1988, premi Ausiàs Marc de Gandia i Narcís de la memòria 2000, premi Vicent Andrés Estellés Ha traduït obres de Ronsard, Bonnefoy, Rustebues i Déguy, entre d’altres

Ha publicat els reculls Matèries encara 1995, Vint-i-dues capes de pintura 1998, Crònica de l’ocupant 1995, La culpa 1998, premi Vicent Andrés Estellés i Els estius 2008 A partir d’una tensió interna entre discursivitat expansiva i lirisme concentrat, la poesia de Porcar verbalitza la desolació humana en un món buit i caòtic Manté un bloc i un fotobloc a Internet sota el títol estellesià de Salms

És autor de diverses obres narratives de temàtica infantil, com ara Àlex & Cia, detectius 1997, L’ull de la mòmia 2000, premi Vicent Silvestre 1999, Àlex & Cia, delinqüents 2003, i de temàtica juvenil, Plom, més que plom 1993, premi Bancaixa, No em pots dir adéu 1998 i Roses negres a Kosovo 2000 Ha traduït Pena de mort 1997, de Victor Hugo, i La princesa de Babilònia 1998, de Voltaire

Prevere oratorià i professor de la Universitat de València, publicà diversos opuscles religiosos i sermons en castellà i tres sermons en català, segons els models barrocs de prosa culta el Sermó per a la festa del segon centenar de la canonisació del pare sant Vicent Ferrer 1655, un en honor de Tomás de Villanueva 1659 i un tercer en honor del popular predicador franciscà Pere Esteve predicat el 1658 i imprès el 1677

Vida i obra Militar i alcaid del castell de Bellver de Cerdanya Un sonet liminar seu figura en el llibre de Lluís de Peguera, Pràctica, forma i estil de celebrar Corts generals en Catalunya Barcelona 1632 Poeta famós a l’època, en conservem una dotzena de composicions inèdites en català, generalmentde caràcter satíric, en diversos manuscrits Vicent Garcia li dedicà un sonet humorístic Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006, p 140-151 Vegeu bibliografia

Biografia Llicenciat en filologia catalana, parallelament a la seva activitat d’escriptor ha ocupat nombrosos càrrecs en el món de la cultura secretari general de l’ Associació d ’ Escriptors en Llengua Catalana 1991-96, membre de la Junta del Congrés d’Escriptors Europeus 1994-96, director de la Secretaria de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya 1996-2000, i cap del Gabinet del Conseller de Cultura i director general de Promoció Cultural 2000-04 Obra Poesia Poeta reconegut, ha publicat els reculls següents La pèrdua 1987 Places de mans premi Salvador Espriu 1988 L’amic desert…

Dominicà 1633, fou catedràtic de teologia, consultor del bisbe de Vic F Crespí de Valldaura, prior del convent de València 1666 i qualificador del Sant Ofici Publicà, en castellà, una Memoria de la pesta de 1647-48 al Regne de València València 1651 i 1804, una Memoria de l’auxili de València a Tortosa contra el setge dels francesos València 1651 i una Vida de sant Vicent Ferrer València 1668, reed ampliada el 1682 Càller 1695

Impressor d’ofici, collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i emprengué amb Joaquim ↑ Rubió i Ors una “Collecció d’Obres Antigues Catalanes” 1840 amb les Poesies de Francesc Vicent Garcia i les Obres poètiques de Pere Serafí, i amb mostres d’obres de Francesc Alegre, Ausiàs Marc i Francesc Fontanella Publicà un Compendio de la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades 1840 i fou editor de revistes entre les quals “El Genio” i obres representatives del romanticisme