Resultats de la cerca

Fou diverses vegades alcalde i regidor de Palma i diputat a corts el 1850 Deixà inèdits poemes en castellà i català, i publicà S’ermità pelegrí o camins de sa providència 1850, de 201 estrofes

Fou professor de dibuix i pintura Dirigí “El Barcelonés” 1890 i publicà drames en castellà, sarsueles en català Les arts , De balcó a balcó i Lo ball de la Candelera , entre d’altres, algunes peces còmiques i Fàbules morals 1904 Fou regidor 1894 i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona

El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinello Fou alcalde de Terrassa És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera 1866, del drama Les caramelles, o Una vara de justícia 1889 i de la peça paròdica Lo rei tranquil 1887, estr 1879, amb música de Francesc Giralt

Llicenciat en dret, collaborà a “El Universo”, de Madrid Fou alcalde de Borriana Amb Estanislau ↑ Alberola , publicà un abundós Refraner valencià 1928 És autor de nombrosos poemes, apareguts en revistes valencianes i recopilats sota el títol Poesies 1928 Fou mestre en gai saber de Lo Rat Penat Publicà dues obres teatrals A la terra 1925 i Parigual 1927

Es doctorà en dret a Cervera, el 1829 El 1837 fou diputat a corts i, entre el 1865 i el 1868, alcalde i promotor fiscal d’Olot Practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau, de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant, escrit en català “sicut sonat”

Agricultor d’ofici, alcalde del Campell i conseller de cultura de la Llitera, és un dels escriptors importants en llengua catalana a la Franja de Ponent Narrador, sobretot, és autor, també de l’obra de teatre Hereus de la casa cremada 1997 i, entre les seves novelles i reculls de contes, destaquen L’home de França 1986, Bo per a contar 1988, Guardeu-vos de la nit del cel encès 1991, La flor del ram 1995, Terra Verge 2000 i Estimàvem Celentano 2003

Estudià dret a la Universitat de Barcelona i a la de València Fou regidor i alcalde 1902 de Manresa i hi fundà el Centre d’Unió Republicana 1905 Collaborà en diverses publicacions comarcals i escriví poesia Espurnes Poesies amoroses , 1888, novella La creu del Tort i drames en vers L’incendi de Manresa ,1890 Un màrtir de Puigcerdà , 1895 i en prosa La redimida , estrenada el 1897 Vida nova , 1915 Publicà també La Exposición Manresana de 1901 1902 i Endemias de ciudad Datos sobre la viruela, tifus y tuberculosis en Manresa 1915

Fou alcalde constitucional de Barcelona el 1820 i patí deu anysd’exili i tres deportacions, una de les quals poc després de fundar “El Propagador de la Libertad” 1835-38, confiat aleshores a Josep ↑ Andreu i Fontcuberta En les ressenyes teatrals que hi publicà, s’adherí al romanticisme perquè representava la derrota de qualsevol forma de conservadorisme És autor d’una Historia de la conmoción de Barcelona en la noche del 25 a 26 de 1835 i Mi justificación a las imputaciones vagas y calumniosas que contra mí se esparcen 1835

Membre de la Unió Nacional, fou alcalde de Reus i president de la Cambra de Comerç i del Centre de Lectura Relacionat amb els escriptors de la seva ciutat JM Bartrina, Martí i Folguera, Gras i Elias, collaborà, entre altres periòdics, al Diario de Reus , “El Crepúsculo” i l’“Eco del Centro de Lectura” Bé que escriví poemes, es destacà pels drames L’hostal de la coixa 1897 i Vents d’oratge 1898, ambdós en collaboració amb Bonaventura Sanromà, la comèdia arranjada Galletes Jordan 1898 i el monòleg Jo i en Comas 1900

Residí a Begur, on dirigí una indústria tapera Polític de la Lliga, fou alcalde de Begur, diputat provincial i a corts per Girona 1903, 1904 i 1918 Collaborà a “El Baix Empordà” i publicà retrats d’ambients populars de la Costa Brava i del Baix Empordà a Quartilles , amb pròleg de Francesc Cambó 1911 i 1912, continuades el 1916, i incloses en part a Begurenques , a “Lectura Popular”, 1916 i Cròniques empordaneses 1913, 1916, amb un pròleg de Carles Rahola És autor també dels assaigs Begur i La crisi de l’any 1919 1919