Resultats de la cerca

Es llicencià en dret i publicà poesia, d’arrel popular Traduí al català Dant, Leopardi, Carducci i Heine, i a l’italià, poetes catalans Escriví estudis sobre el folklore i el dialecte alguerès

Es llicencià en ciències exactes Collaborà a “El Correo de Tortosa”, usà el pseudònim Constante i fou propagandista catòlic Publicà Recordances Història d’un home sense història 1925 i Epistolario joco-serio Cartas de un salvaje 1925

Es llicencià en dret i es dedicà a la publicitat Fou un dels promotors de l’editorial Edima Poeta d’experiències molt personals, desencantat o càustic i de vegades cínic, publicà La immòbil sorpresa 1955 i La reunió del dijous 1966 Com a periodista collaborà en El Correo Catalán

Es llicencià en dret Publicà poesies i proses poètiques a “Joventut”, “Pèl & Ploma” i El Poble Català sota els pseudònims Marcel Mata i Carles Arro i Arro Els seus textos de caràcter decadentista mostren l’admiració pels poetes italians Gabriele D’Annunzio i Giosuè Carducci Fou director de la revista “Auba” 1901-02

Fou mestre i prevere i es llicencià en teologia a València Publicà Agranadures, espigolaies i eixarmins 1899, Sopes escaldades i pancuit 1899 i la llarga narració dialogada En Pepito Carabassa no hi ha mal que per bé no vénga 1900 És autor d’una antologia de prosistes mallorquins, Brots i fuies 1903 Collaborà a l’almanac d’“El Felanigense”

Es llicencià en dret a Barcelona i treballà en una empresa d’explotació agrícola Collaborà amb diversos articles escrits en català a les revistes Penedès i Futurisme , i al diari El Matí És autor d’alguns poemaris escrits en castellà Las frondas 1912, prologat per Apelles Mestres, Calmas y procelas 1915 i Antología breve 1947, encapçalat per un pròleg de Manuel de Montoliu

Es llicencià en lletres amb una tesi sobre Guerau de Liost Publicà a la tercera Antologia poètica universitària Malalt, es retirà a la seva ciutat, on publicà Poemes 1971, expressió de la seva tendència a la poesia pura i a la deu popular, amb influències de Verdaguer i de Carner, i també reflex de la seva joia i de la seva angoixa vitals

Es llicencià en dret És autor d’un gran nombre depoemes, sovint premiats en certàmens, de tema llegendari, històric i costumista La gruta de los encantados , 1876 Los guardias de la Cruz , 1994 Mallorca , 1880, i Valencia , 1882 Conreà diversos gèneres teatrals, en llengua castellana el drama El capitán Gulliver , amb Josep Manuel Casademunt, i en llengua catalana la tragèdia Lo llibrede l’honor , 1883, en collaboració amb Frederic Soler

Es llicencià en dret i fou oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó Entre el 1859 i el 1866 dirigí El Telégrafo , en què escriví crítica musical i sobre política estrangera També hi publicà una sèrie de treballs sota l’epígraf d’ Efemérides de la historia de Cataluña Collaborà amb Antoni de Bofarull en la versió castellana de la crònica de Jaume I 1848 i fou mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1860

Doctorat en teologia i en cànons, es llicencià en dret a Cervera, on, com a professor, inculcà als alumnes les idees liberals i constitucionals Des del 1824 residí a Barcelona, on exercí càrrecs a la Cúria i ingressà a l’orde dels hospitalers, que arribà a dirigir com a vicari general Amic de Fèlix Torres i Amat, fou poeta ocasional i, amb el pseudònim Marcio , collaborà a “El Vapor” 1833 Publicà discursos en llatí i en castellà