Resultats de la cerca

Collaborà en els periòdics republicans “La Libertad” i “El Federal” 1868 Alguns dels seus poemes foren publicats en llibres collectius com Tabal i donçaina Actor professional, és autor de l’obra dramàtica Bandera republicana i de peces còmiques com Ja ve Cucala 1873, La tea de la discòrdia 1875, Un empleo encomanat 1876, El mestre de fer colloquis 1875 i Perles del cor 1881, entre d’altres

Vida i obra Milità en el partit federal i fou alcalde de Girona Després fou funcionari de la Diputació de Barcelona Intervingué en la fundació de La Jove Catalunya 1868 i collaborà en molts periòdics de l’època, especialment a “La Renaixença, “Lo Gai Saber”, La Illustració Catalana i “La Tomasa” Fou mestre en gai saber 1890, mantenidor diverses vegades i president 1904 i 1912 dels Jocs Florals de Barcelona i del Certamen literari d’Olot 1891 Preocupat per la difusió de la literatura culta entre les capes populars, escriví un bon nombre d’obres de diversos gèneres drames Caritat…

Treballà de tipògraf i collaborà a “Idea Nova” i “El Igualadino” Afiliat al partit republicà federal, fou processat i empresonat 1896, considerat autor de fulls subversius Dirigí més tard “La Autonomía”, de Reus, i “El Campesino”, de la federació de rabassaires Collaborà a El Poble Català 1916 i després a La Veu de Catalunya , amb el pseudònim de Roc Guinart Publicà Montjuich notas y recuerdos históricos 1917 i Marina catalana medieval 1922

Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina  1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper  1865, L’Embustero  1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català  1879 i El Diluvio  1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República  Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue

De família burgesa, era germà de l’industrial  Josep Monegal i Nogués Es llicencià en dret i alhora exercí com a financer en empreses del sector del metall S’inicià en la política militant a la Lliga Regionalista, però aviat derivà cap al Centre Nacionalista Republicà —formació amb la qual obtingué una regidoria per Barcelona el 1909— i acabà a la Unió Federal Nacionalista Republicana fins el 1914 Exercí bona part de la seva activitat intellectual durant el modernisme Estigué especialment vinculat a la revista Joventut , de la qual fou redactor i on publicà, sobretot, articles de matèria…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de València Republicà federal, fundà i dirigí El Pueblo Monòver, 1900-14, on, amb el pseudònim Cañís , publicà una sèrie d’articles titulats “Cañisaes” Aquests textos, a cavall entre el pairalisme i el localisme, parlen dels esdeveniments i dels habitants d’un Monòver rural en procés d’industrialització Però les “Cañisaes”, lluny de ser motivades per la nostàlgia, pròpia del costumisme, d’unes formes de vida en curs d’extinció, pretenien simplement distreure i divertir els lectors Escrits en valencià dialectal del sud, amb despreocupació…

Exercí de llibreter entre el 1927 i el 1957 Fou collaborador de la “Biblioteca Sabadellenca”, presidí el Museu de la Ciutat de Sabadell i formà part de la Fundació Bosch i Cardellach Collaborà a “Diari de Sabadell”, “Revista de Sabadell”, “Sabadell Federal”, “L’Avenir” i “Garba”, entre d’altres És autor dels reculls poètics Flames d’amor i de pietat 1919 i Bloc 1963, i dels volums de narracions El tribut 1922, Ànimes i accions 1928 i Jardí de nois i noies 1962 El 1959 publicà la novella El Joncar Pel que fa al teatre, és autor de l’assaig Contra el teatre català d’avui 1931 i de…

Collaborà a “Joventut”, “Illustració Llevantina”, “L’Autonomista” i l’“Empordà Federal” Fou fundador del Casal Català de París 1902 i animador de les relacions literàries catalanooccitanes durant els anys vint Exercí diversos càrrecs polítics durant els anys de la República i s’exilià a Perpinyà el 1939 Publicà els llibres de narracions Tragèdies de veïnat 1923, Besllums 1923, La fi de Don Joan 1929 i Contes de la viu-viu i de la xiu-xiu 1936 És autor de dues novelles — La planeta d’en Gerardo 1925 i L’oncle Vicents 1926— i de diverses comèdies, entre les quals sobresurt Quan s’…

Fou dibuixant i pintor, deixeble de Ramon Martí i Alsina i format a Roma Illustrà les primeres edicions dels↑ Singlots poètics amb el pseudònim Nyapus , i els calendaris “El Tiburón” i “Lo Xanguet” Publicà moltes caricatures polítiques a La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa i es destacà com a cronista gràfic deguerra Director artístic de l’editorial Montaner i Simón, illustrà El Quijote de Cervantes, els Episodios Nacionales de Pérez Galdós i moltes altres obres d’aquesta editorial Amic de Valentí Almirall i implicat, com a republicà federal, en la política activa,…

Vida i obra Utilitzà el pseudònim Lo Timbaler del Besòs Advocat, participà en política en el camp republicà federal i en el castelarià, a Barcelona i a Madrid D’estudiant, fou membre de la societat Tertulia Literaria 1855, després Círculo Instructivo, 1856, on llegí un discurs en defensa de l’ús formal de la llengua catalana i un altre contra la pena de mort Abans de traslladar-se a Madrid, collaborà a El Telégrafo i fundà el periòdic obrerista “La Asociación” 1866, i, retornat a Barcelona, “La Publicidad” 1878 Los trobadors nous i Los trobadors moderns inclogueren poemes seus,…