Resultats de la cerca

Vida i obra Fou advocat i un dels fundadors deLa Jove Catalunya 1868 S’incorporà successivament al Centre Català 1882, al grup de La Renaixença i a la Lliga de Catalunya Collaborà a La Renaixença , dirigí, amb Romaní i Puigdengolas, “La España Regional”, i contribuí al Memorial de greuges 1885 El 1896 fou elegit diputat per Girona com a candidat independent i, el 1901, regidor a l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista Expulsat del partit el 1905, escriví La crisi del catalanisme 1906 Dirigí amb Elias i de Molins la “Revista Histórica Latina” 1874-77 És autor de Periodisme Estudis…

Estudià a Anvers i a Londres, i collaborà en  La Veu de Catalunya , La Publicitat i El Matí  Formà part de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Poeta del simbolisme noucentista, influït pels francesos, publicà En el llindar 1918 i Instants 1924, dos volums de poesia propers a l’evolució del Noucentisme i d’influència carneriana

Vida i obra Es llicencià en dret a la UB 1910 Completà estudis d’història als Estudis Universitaris Catalans de Barcelona i en diversos centres francesos Cap a 1909-10 s’afilià a la Joventut Nacionalista, l’òrgan juvenil de la Lliga Regionalista Ben aviat començà a exercir càrrecs polítics, entre els quals el de diputat provincial per Vic 1917 i 1921 A la Mancomunitat de Catalunya treballà en nombroses comissions —com ara la de la Biblioteca de Catalunya— i fou vicepresident del Consell de Pedagogia Fou promotor d’Acció Catalana, de la qual se separà a l’adveniment de la República i retornà a…

Fill de Josep Maria de Nadal i Vilardaga, que fou alcalde de Barcelona Es llicencià en dret, i estrenà teatre Maria , 1905 Fundador i president de la Juventud Monárquica, de tendència maurista, impulsà després la creació de la Federació Monàrquica Autonomista, per la qual fou elegit regidor de Barcelona 1921 Ingressà a la Lliga Regionalista i collaborà en el Diario de Barcelona , del qual fou redactor, La Veu de Catalunya , La Vanguardia , etc Secretari de Francesc Cambó 1930-36, fou també diputat a corts 1934, presidí la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i estigué vinculat a diverses…

Vida i obra De família tradicionalista, cursà els primers estudis a Maó, on fundà les revistes Cruz y Espada i Gaceta de Menorca 1912 i collaborà també amb Joan March El 1914 s’installà a Palma, on collaborà en La Aurora i La Vanguardia Balear El 1917 fundà el periòdic La Veu de Mallorca , òrgan del Centre Regionalista de Mallorca en el qual militava, i des d’on propugnà un mallorquinisme catalanista com a única alternativa per a una illa provinciana i castellanitzada Poc després, establert a Barcelona, estudià filosofia i lletres i collaborà en La Veu de Catalunya S’afilià a les Joventuts…

Vida i obra De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular dlEusebi Güell Tingué una destacada actuació catalanista fou fundador 1868 i president 1873 de La Jove Catalunya, prengué part activa en la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1880, fou soci de la Lliga de Catalunya 1888 i de la Unió Catalanista 1891, redactor de les Bases de Manresa i soci de la Lliga Regionalista Fortament…

Residí a Begur, on dirigí una indústria tapera Polític de la Lliga, fou alcalde de Begur, diputat provincial i a corts per Girona 1903, 1904 i 1918 Collaborà a “El Baix Empordà” i publicà retrats d’ambients populars de la Costa Brava i del Baix Empordà a Quartilles , amb pròleg de Francesc Cambó 1911 i 1912, continuades el 1916, i incloses en part a Begurenques , a “Lectura Popular”, 1916 i Cròniques empordaneses 1913, 1916, amb un pròleg de Carles Rahola És autor també dels assaigs Begur i La crisi de l’any 1919 1919

Treballà de llibreter Fou president de la Societat Econòmica d’Amics del País, de la Junta de l’Hospital Clínic i de la Cambra Oficial del Llibre, a més de regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista A mig camí entre les memòries i l’assaig històric escriví Curiositats barcelonines 1919-20, en tres volums, Recordant coses passades 1934, La Llibreria Puig de la Plaça Nova 1938, Recuerdos de un setentón 1943 i El meu barri 1955 També és autor de diversos llibres i estudis sobre societats benèfiques, agricultura i ramaderia

Era doctor en dret i en filosofia i lletres, i exercí d’advocat Guanyà la càtedra de dret marítim a Barcelona, branca en la qual esdevingué una autoritat Militant de la Lliga Regionalista, fou elegit diputat a corts 1932 Publicà La branca nua 1927, L’ombra dels marbres 1947, amb data del 1936, Estances 1957 i Poema de Rut La seva poesia, plenament parnassiana, es complau a evocar temes mitològics humanitzats S’exilià el 1936 i collaborà amb Joan Estelrich en la propaganda de la causa de Franco

Fundador i president de la Lliga Vegetariana de Catalunya i director de la Revista Vegetariana 1908-09 Publicà Topografía médica de Solsona Impulsor de la revista literària  L’Atlàntida  1896, publicà el recull de versos Poesies De l’esperit, del cor, de la natura, de la religió 1902 i el llarg poema èpic en onze cants sobre la història de Catalunya Lo geni català 1906, de to popular i floralesc i que tingué tant èxit que el mateix poeta publicà l’any següent el volum Judicis crítics sobre el poema “Lo geni català” També és autor de l’assaig Mossèn Verdaguer El poeta, el sacerdot, l’home,…