Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Ramon Saborit i Comellas
Literatura catalana
Poeta, narrador i autor de teatre.
Fou un dels fundadors de la Biblioteca Popular de Teatre Catòlic Exercí de sacerdot i fou rector de Viladecans durant vint anys Estrenà o publicà obres teatrals, per a infants o bé de tipus moralitzador, entre les quals cal destacar Llar morent 1932 També el poema de caràcter medieval El príncep que cercà la felicitat 1933 i el conjunt Contes i narracions 1946
A. Marcel·lina Vinent Grases
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Filla d’un professor de l’Escola de Nàutica i de l’Institut de Maó, es dedicà a l’ensenyament del francès Publicà poemes, des de jove, a la premsa de les Illes i de diferents punts de l’Estat, recollits parcialment al volum Flores del alma 1888 Adscrita a un romanticisme moralitzador i historicista, d’expressió dominantment castellana, en destaquen els poemes catalans sobre la llegenda de Sa novia d’Algendar i l’inclòs a la Corona poètica Ofrena dels trobadors catalans a Madona Santa Maria de Montserrat 1881 Bibliografia Riera, C 1990, p 167-176 Vegeu bibliografia
La pagesa virtuosa, o Vida de Lluïsa Deschamps
Literatura catalana
Narració biogràfica anònima publicada a Barcelona el 1858.
És traducció o adaptació de l’anònima Vie de Louise Deschamps ~ 1855 Presentada com una història vertadera i no com una novella, és a dir una història fingida, conté la ingenuïtat i el caràcter primari propi de la literatura de fulletó moralitzador, reforçats per les notes que acompanyen cada capítol Narra la vida exemplar d’un personatge real Louise Deschamps, 1682-1746, que passà pels estats de dona soltera, casada i vídua i patí vexacions i desgràcies diverses, semblants a les de les protagonistes de novelles sentimentals coetànies L’opció de la llengua catalana, insòlita…
Felip Pirozzini i Martí
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a “La Gramalla”, La Renaixença , “Lo Gai Saber” i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic, i per les comèdies Lo pare de la noia , 1874, i…
Bartomeu Singala i Noguera
Literatura catalana
Poeta i autor teatral.
Vinculat al carlisme i a l’integrisme religiós, collaborà amb poemes i treballs en prosa a “La Ignorància” i “El Áncora”, que dirigí Estrenà un bon nombre d’obres, totes en vers i en català, de to costumista i caràcter moralitzador, i escrites per al Centre d’Obrers Catòlics de Palma, del qual fou promotor El poeta 1886, en què el protagonista abandona les idees igualitàries Un dia d’apuros, o Els estudiants del dia 1886 Els molts anys de don Metrobi, o Qui deu que pac , sarsuela escrita el 1886 i publicada sense data, i el melodrama Los glosadors d’altre temps 1887, situat a…
Pere Marc
Literatura catalana
Poeta, senyor de Beniarjó.
Vida i obra Era fill de Jaume Marc, germà de Jaume i pare d’Ausiàs Habità al Regne de València, i fou procurador d’Alfons, comte de Ribagorça i de Dénia i duc de Gandia Participà en la guerra contra Pere I de Castella, i fou fet presoner pel Príncep Negre d’Anglaterra a la batalla de Nájera 1367, juntament amb els fills d’Alfons el 1381 viatjà a Anglaterra per tal de gestionar el rescat d’un dels presoners Se’n conserven nou poesies líriques, d’un to sentenciós i moralitzador, i tres poemes extensos en versos apariats Lo mal d’amor , ficció a l’estil dels lletovaris i dintre el…
Rafael Nogueras i Oller
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i novel·lista.
Vida i obra Començà a publicar en les revistes de tradició menestral L’Atlàntida i “La Talia Catalana” El 1898 publicà Una cosa que passa , sainet que presenta uns trinxeraires de Barcelona fent una estafa Freqüentà els ambients del modernisme i publicà a “Joventut”, “Catalònia” i “Catalunya Artística”, revista que li premià la novella breu El pas de la mort 1901 El 1905 publicà els poemes de Les tenebroses Amb un to volgudament prosaic i colloquial justificat per lasinceritat amb què el poeta —messies visionari enfrontat a la societat— vol transmetre el seu missatge moralitzador, critica l’…
Joaquim Maria de Nadal i Ferrer
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor i polític.
Fill de Josep Maria de Nadal i Vilardaga, que fou alcalde de Barcelona Es llicencià en dret, i estrenà teatre Maria , 1905 Fundador i president de la Juventud Monárquica, de tendència maurista, impulsà després la creació de la Federació Monàrquica Autonomista, per la qual fou elegit regidor de Barcelona 1921 Ingressà a la Lliga Regionalista i collaborà en el Diario de Barcelona , del qual fou redactor, La Veu de Catalunya , La Vanguardia , etc Secretari de Francesc Cambó 1930-36, fou també diputat a corts 1934, presidí la Lliga de Defensa Industrial de Barcelona i estigué vinculat a diverses…
, ,
L’Església i el món associatiu a Mallorca
P J Campins, sd BM / JG Durant el primer trentenni del segle, l’Església de Mallorca va tenir tres bisbes els mallorquins Pere Joan Campins i Barceló del 1898 al 1915 i Gabriel Llompart i Jaume del 1925 al 1928, i el valencià Rigobert Domènech i Valls del 1916 al 1924 El primer, Pere Joan Campins, fou l’autèntic impulsor d’una Església mallorquina, basada en els pressupòsits regionalistes d’Antoni Maria Alcover, vicari general de la diòcesi Destacà com a promotor de la litúrgia, el catecisme, la premsa catòlica i l’associació de seglars, partint d’un arrelament en la realitat mallorquina i…
De la segona Guerra Freda a la multipolaritat
Al principi del 1919, tot just finalitzada la Gran Guerra, el primer ministre britànic, David Lloyd George, reflexionava “Si un home, el 1914, hagués tingut la desgràcia de naufragar en una illa deserta, i hagués tornat a la civilització fa una setmana, els canvis registrats l’haurien induït a creure que la seva llarga solitud li havia fet perdre el seny…” Com explicar-se, altrament, que l’ahir arrogant imperi alemany fos ara una república humiliada i tímida, i que Rússia estigués governada pels exiliats i deportats de cinc anys enrere, i que, del multisecular imperi austríac, no en restés…