Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Centrada en un sanatori de tuberculosos, aquesta primera novella de Blai Bonet ens explica, a través dels monòlegs de quatre personatges, una sèrie de fets que van passar durant una guerra civil i una dura postguerra no gaire imaginàries al poble imaginari d’Hostili Les veus més importants són les dels dos malalts, Manuel Tur i Andreu Ramallo, puntuades pels records de sor Francesca Luna, monja i zeladora, i Gabriel Caldentey, capellà El fet central de la novella és l’assassinat de don Eugeni Morell a mans d’Andreu Ramallo, protegit i…

Planteja un conflicte passional ambientat en la classe obrera «en una casa molt pobra» Un dels peons que treballen en la construcció d’una carretera, Marçal, mata el capatàs i n’inculpa un amic, Andreu Mentre aquest es troba a la presó, Marçal comença a pretendre’n la dona, Maria Rosa, que s’hi resisteix Tanmateix, a la fi, després d’assetjar-la i comprometre-la, mort ja el marit, aconsegueix que s’hi casi Després del banquet de noces, ja a soles, li confessa la veritat, confiat i embriagat del vi obtingut del raïm que Andreu havia trepitjat, amb el peu sagnant, al mas de la Rigala topònim…

Collaborà a La Tralla i a “Lluita” Escriví Alegria i companyia 1910, una adaptació de La dama de les camèlies i traduccions Emprà sovint el pseudònim d’ Andreu Mauri

Mestre en arts i medicina És autor, juntament amb Andreu Martí Pineda i Jaume Siurana , de l’obra humorística Procés o disputa de viudes i donzelles , publicada a València el 1561, debat sobre quines són més aptes per al matrimoni, si les unes o les altres

Conegut com a Cerol Jornaler de professió i sense estudis, improvisà gloses de temàtica molt diferent religiosa, satírica, amorosa i gaudí d’una gran popularitat, sobretot arran dels duels poètics amb altres glosadors mallorquins, especialment amb el seu amic Andreu Coll i Bernat, Tambor Josep Rullan recollí una petita part de la seva producció a Literatura popular mallorquina 1900

Doctor en ambdós drets 1546 El 1567 fou nomenat assessor del justícia de València És autor dels versos posats als arcs triomfals collocats amb motiu de l’entrada de Felip II a la ciutat 1564 També escrigué diverses poesies de circumstàncies per als preliminars d’obres d’Andreu Sentpere, Joan Ferrandis d’Herèdia i Martí de Viciana, i per a altres llibres publicats a València entre el 1560 i el 1564

Era clergue Fou professor de llatí al collegi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València El 1636 publicà una sintaxi llatina, Brevis ac compendiaria syntaxis partium orationes institutio , en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu ↑ Sentpere Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del s XVIII

Fill de Lluís de Castellar de Vilanova, comte de Castellar i baró de Bicorp i de Quesa El 1603 es casà amb Anna de Peralta Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns amb el pseudònim de Tranquilidad , i hi presentà les úniques obres literàries que se li coneixen catorze composicions poètiques de circumstàncies i un discurs lloant les dones, el Discurso en alabança de las mujeres El 1581 Andreu Rei d’Artieda li dedicà la seva obra Los amantes

Eclesiàstic i mestre d’escola, publicà dos volums de la Historia de Sóller en sus relaciones con la general de Mallorca 1876, que continuà amb Inundación de Sóller y Fornalutx 1885 És autor també de nombrosos llibres i articles sobre els conreus de Mallorca, recollits en part a Ensayos de agricultura y prehistoria 1900 Collaborà en nombroses publicacions mallorquines i recollíen tres volums de Literatura popular mallorquina 1900 composicions de tres glosadors sollerics Pau ↑ Noguera i Ripoll , Andreu ↑ Coll i Bernat i Sebastià ↑ Marquès i Ortegas

Fou alcalde constitucional de Barcelona el 1820 i patí deu anysd’exili i tres deportacions, una de les quals poc després de fundar “El Propagador de la Libertad” 1835-38, confiat aleshores a Josep ↑ Andreu i Fontcuberta En les ressenyes teatrals que hi publicà, s’adherí al romanticisme perquè representava la derrota de qualsevol forma de conservadorisme És autor d’una Historia de la conmoción de Barcelona en la noche del 25 a 26 de 1835 i Mi justificación a las imputaciones vagas y calumniosas que contra mí se esparcen 1835