Resultats de la cerca

Llicenciada en filologia catalana a la Universitat de Barcelona 1993, el 1997 es doctorà en filologia romànica amb la tesi titulada Formes de la follia a l’Edat Mitjana Estudi comparatiu de textos medievals i representacions iconogràfiques Professora del departament de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona 1998-2013, en aquesta institució ocupà també el càrrec de directora acadèmica del màster de Literatura en l’Era Digital 2012-13 Fou també professora dels Estudis d’Humanitats i Filologia 1999-2007 i Llengües i Cultures 2007-09 de la Universitat…

Fill de Frederic Soler Pitarra Pintor, format en una acadèmia particular de Barcelona, es dedicà a temes literaris i religiosos, paisatges, marines i escenes de gènere Té obres al Museu Nacional d’Art de Catalunya Com a literat escriví comèdies i peces breus Bon jan qui paga , 1889, i La feina d’en Jafà , 1893, adaptades del francès, i Mar grossa , 1895, la tragèdia Hidromel 1892, el poema dramàtic La llar 1897, basat en el poema L’escó , del seu pare, i la sarsuela La roca de les mentides Publicà uns Quadros de costums 1904, antimodernistes Poemes i narracions seves foren premiats als…

Estudià història, matèria en la qual es llicencià el 1983 per la Universitat Autònoma de Barcelona, i periodisme Els anys 1984-92 ocupà càrrecs de responsabilitat al Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92 , i posteriorment es reincorporà a la vida acadèmica Viatjà per zones conflictives del món, especialment de l’Àfrica Del 1987 al 1994 fou president del Centre d’Estudis Africans, i el 1994 es doctorà amb la tesi  Nelson Mandela, l’últim home-déu premi Carles Rahola 1994, tesi doctoral L’any 1995 fou nomenat professor d’història contemporània d’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra de…

Es llicencià en enginyeria química 1964 i en història 1973 i collaborà amb Ricard Salvat a l’Escola d’Art Dramàtic Es professionalitzà com a editor i durant el franquisme fou actiu políticament en l’esquerra independentista El 1997 publicà la novella L’àngel de la segona mort premi Ciutat de Barcelona, primer volum de la trilogia L’atzar i les ombres , obra complexa i ambiciosa, temporalment coincident amb el franquisme i construïda entorn de la formació del protagonista dins l’entorn concret dels barris obrers del Besòs, entre Barcelona i Badalona El segon volum de la trilogia,  El trànsit…

Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1962 i periodista per la Escuela de Periodismo de Madrid 1965, el 1963 ingressà per oposició en el cos tècnic del Ministeri de Treball, on fou cap del Servei de Documentació, assessor del Ministeri, cap del Servei d’Estudis del Ministeri de l’Habitatge i cap del Gabinet Tècnic del ministre El 1974 fou elegit procurador a les darreres Corts franquistes Membre de la comissió redactora de la Llei del sòl 1975, dugué a terme iniciatives per a la gratuïtat en la normalització dels noms de pila en el Registre Civil, l’obtenció d’un senador per les…

Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i…

Santiago Rusiñol © Fototecacat / D Campos Quan Rusiñol i Casas eren uns cadells en el camp de la pintura, durant els primers anys vuitanta del segle XIX, els artistes i els afeccionats a les Belles Arts de Barcelona discutien sobre la capitalitat mundial de l’art uns deien que Roma, d’altres que París Santiago Rusiñol 1861-1931 en la seva primera joventut mirava cap a Roma com a centre de l’art i sobretot del seu aprenentatge, ja que que era alumne de Tomàs Moragas 1837-1906, un íntim amic i seguidor de Fortuny els fortunyistes eren romans per principis en canvi Ramon Casas 1866-1932 va optar…

Detall de tamboret raconer de la Casa Calvet d’Antoni Gaudí cap al 1900-01, realitzat al taller Casas i Bardes Barcelona, Casa-Museu Gaudí RM La imatge comercial de l’empresa Casas i Bardés és reveladora de l’evolució seguida pel sector de les arts i els oficis de la fusta al llarg de l’època del Modernisme La propaganda apareix reproduïda a doble pàgina l’any 1907 a l’ Anuari de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya , dirigida fonamentalment als professionals del ram de la construcció A un costat veiem representada una allegoria de les arts de la fusta ars lignaria , una inscripció que…

El Modernisme, versió local de l’ Art Nouveau a Catalunya, tot i ser un moviment ampli i divers que afectà un gran ventall de possibilitats estètiques des de la pintura, l’escultura, l’arquitectura fins a la creació literària i musical, entre d’altres tingué el seu vehicle d’expressió més pur i inequívoc en el món de les arts aplicades i decoratives Sota la influència de les idees de William Morris, una de les banderes del nou estil va ser la idea de la germanor entre les arts i també l’ideal de l’obra d’art total Gesamtkunstwerk «Les diferents branques de les arts que semblen enemigues –…