Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
Johannes Fastenrath
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Vida i obra Estudià lleis, però dos viatges a Espanya 1864 i 1889 el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana es relacionà amb Hartzenbusch i traduí Echegaray, Núñez de Arce, Bretón de los Herreros, Valera i Tamayo y Baus i catalana interessat per la Renaixença, el 1890 publicà un recull acumulatiu, més que no pas selectiu, de poemes, només en la versió alemanya Catalanische Troubadoure der Gegenwart , 1890, que n’inclou de Costa i Llobera, Guimerà, Rubió i Ors, Frederic Soler, Verdaguer i Balaguer, del qual traduí també Lo guant del degollat i Los Pirineus…
Adolf Helfferich
Literatura catalana
Fou professor de filosofia a la universitat de Berlín, adscrit a l’idealisme de Schleiermacher.
Publicà un Aperçu de l’histoire des langues neolatines en Espagne 1857, amb G de Clermont, i Raymond Lull und die Anfänge katalonisches Literatur 1858
Joan Rosembach
Literatura catalana
Tipògraf.
Considerat l’impressor gòtic més important de Catalunya, entre la producció del seu taller itinerant des del 1490 treballà a València, Barcelona, Tarragona, Perpinyà i Montserrat destaquen els llibres litúrgics, les edicions d’Eiximenis Libre dels àngels i Libre de les dones , 1494 i 1495, el Memorial del pecador remut de F de Malla 1495, les Històries e conquestes de Catalunya de Tomic 1499 i 1519, l’ Spill de la vida religiosa 1515, entre d’altres, i, en llatí, obres de Terenci, Ciceró, Virgili, Nebrija i altres, amb tipografia i gravats d’una qualitat excellent La traducció catalana de Lo…
Carme Gala i Fernández
Literatura catalana
Traductora.
Resident a Alemanya entre els anys 1973 i 1980, es donà a conèixer com a traductora literària el 1982 amb la versió de Woyzeck , de Georg Büchner, i Opinions d’un pallasso , de Heinrich Böll D’ençà d’aleshores ha traduït múltiples guions de documentals, pellícules o sèries de ficció per a TV3, catàlegs d’exposicions, articles de Der Spiegel per a El Món i El Temps , una vintena de títols de literatura juvenil i prop d’una cinquantena d’obres de literatura alemanya, a més de Les afinitats electives de Goethe, La metamorfosi de Kafka i diverses narracions de Stefan…
Ferran Planes i Vilella
Literatura catalana
Memorialista.
Estudiant de lletres, ingressà a l’exèrcit republicà i s’exilià el 1939 Publicà El desgavell 1970, memòries personals, mig novellades, sobre la guerra civil de 1936-39, l’exili, l’ocupació alemanya de França i la primera postguerra, i el llibre de viatges en castellà Caminos 1976
Ramon Pla i Coral
Literatura catalana
Periodista, poeta i assagista polític.
A setze anys fundà “Esplais Literaris”, portaveu dels Pomells de Joventut locals Obtingué premis de poesia Fundà la “Revista d’Olot” 1926 i collaborà en publicacions olotines Fundà el setmanari “Lluita” 1931, d’Esquerra Republicana de Catalunya Articles seus foren reproduïts en la premsa regional S’exilià el 1939 a França i a Alemanya De retorn 1945, collaborà en el setmanari “Olot-Misión”
Josep Grau i Collell
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Estudià teologia i psicologia analítica a Suïssa, on exercí molts anys de capellà d’emigrants, i literatura a Costança Alemanya Collaborà, entre d’altres, en les revistes “Recull”, “Poble Andorrà”, “Buho” i “Plançó” Publicà el recull Joc d’arrels i d’estels 1965 i Antologia de sacerdots poetes 1975, en la qual ell mateix és representat, i fou inclòs a Lleida, vuit poetes 1968
Josep Ferrer
Literatura catalana
Prosista.
Llicenciat en dret, durant la seva època d’estudiant escriví articles en castellà a “La Crónica” de Palafrugell, d’on fou jutge S’interessà per la filosofia alemanya, i estudià especialment Nietzs-che i Schopenhauer Dirigí el setmanari regionalista “Baix Empordà”, on escrivia les seves Instantànies , proses curtes de caràcter improvisat signades amb el pesudònim Anco-Marcio Pòstumament, se n’edità una selecció amb el mateix títol 1921
Jordi Mas
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Després d’estudis clàssics en francès a l’Escola Normal de Mestres de Perpinyà, fou nomenat mestre d’escola a París Durant la Segona Guerra Mundial, entrà a la Resistència Mobilitzat el 1945, es trobà a Landau Alemanya Desmobilitzat, arribà a Bao Acabarà la seva carrera com a director d’escola a Perpinyà El 1971 s’inscriví al curs de català organitzat pel GREC i el 1974 obtingué el primer guardó de poesia rossellonesa als Jocs Florals de la Ginesta d’Or Mestre en gai saber i secretari dels Jocs Florals, publicà el recull de poemes Camí ramader 1982
Ferran Girbal i Jaume
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’ Enric Claudi Girbal i germà del també escriptor Eduard Girbal Inicià la seva trajectòria amb la publicació de novelles Àngela 1894, La Dolors 1897, L’hereu del molí 1897 i Pel maig 1898, totes en la línia del ruralisme vuitcentista El 1900 publicà el drama amorós d’ambient rural L’alegria de la casa i més tard el recull poètic Tot l’any íntimes 1902 El 1925 intentà adaptar-se als nous gustos de la narrativa popular amb La sort de Baronelli 1925, novella curta ambientada a l’Alemanya dels anys vint També es dedicà a la traducció Shakespeare Tot va bé si acaba bé , 1909,…
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina