Resultats de la cerca

Es doctorà en dret canònic el 1800 i fou canonge de Vic Interessat, devers el 1812, pels estudis d’història eclesiàstica, dedicà una gran quantitat d’opuscles, publicats o inèdits, en llatí, català o castellà, molt especialment al Bages, Osona i l’Urgell, molts dels quals inclouen la transcripció de documents Es relacionà amb Jaume Villanueva i, entre altres historiadors, amb Fèlix Amat, Fèlix Torres i Amat, Joan Corominas i Pròsper de Bofarull Fou corresponent de l’Academia de la Historia 1817 i membre de l’ABLB 1835, a la qual llegà la seva collecció de monedes i medalles Els seus papers…

Vida i obra Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell 1901-10 Fou ordenat de sacerdot el 1910 Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell manuscrit dels s XIII-XIV, treball que enllestí el 1912 El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell” El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicà Documents…

Vida i obra Mestre en arts 1546, fou catedràtic de filosofia des del 1547 i, després de doctorar-se en teologia a Salamanca a 1555, catedràtic de teologia des del 1559 a la Universitat de Barcelona El 1561 anà al concili de Trento amb el bisbe Caçador, i aconseguí que Llull fos exclòs de l’índex romà 1563 Fou recompensat amb la dignitat capitular de penitencier 1565 i amb la concessió vitalícia de la càtedra de l’Escola Lulliana de Barcelona Entre altres obres de teologia i de filosofia aristotèlica, publicà In Aristotelis philosophiam acroamaticam Barcelona 1569, en què intentà…