Resultats de la cerca

Doctor en drets, fou advocat de l’Audiència de Barcelona El 1776 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica Experimental, on tingué una actuació molt destacada hi llegí com a mínim set monografies sobre l’electricitat i el parallamps Arxiver de la Junta de Comerç, realitzà una important tasca de còpia de documents per a les  Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona d’Antoni de Capmany També el 1776 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on intervingué amb composicions poètiques catalanes i castellanes una a la mort de Carles III, una altra…

Mantingué un debat poètic amb Pere II de Catalunya-Aragó cap al 1268 Hom ha proposat la seva identificació amb el joglar i trobador Pere Salvatge

Vida i obra Joglar de les corts de Pere el Gran i Alfons el Franc , documentat ja el 1280, hom l’identifica amb el joglar Peironet que el 1268 disputava una tençó amb el llavors infant Pere, referent a la guerra d’Urgell El 1285 fou un dels cinc trobadors que participaren en el cicle de sirventesos en resposta a Bernat d’Auriac, qui defensava els interessos de Felip l’Ardit quan aquest envaí el Rosselló Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Vida i obra Possiblement fou joglar en la seva jovenesa, car sempre parla d’aquests professionals amb afecte i comprensió, i és molt versemblant queexercís de mestre de trobar, o sia, professor de retòrica i poesia Freqüentà les corts d’Alfons I de Barcelona i d’Alfons el Savi de Castella, com també les de grans senyors d’ambdós vessants dels Pirineus Poc original en les seves poesies líriques, les seves tres extenses narracions en vers, sempre molt ben redactades i en la llengua dels trobadors, ofereixen un interès divers Aquella que hom intitula modernament L’ensenyament de…

De família dels senyors de Gironella, hom creu poder identificar-lo amb un canonge de Girona i també amb un trobador que sostingué una tençó amb el joglar Poset, citat per Cerverí de Girona Es conserven tres poemes amorosos seus, en occità, d’una gran perfecció formal i de lèxic molt ric

Prevere, fou professor de retòrica al seminari de Barcelona i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1790, on l’any 1800 llegí la memòria Sobre por qué tratados de ortografía o por cuáles medios se arregló en lo antiguo el modo de escribir en catalán A l’Acadèmia es conserven altres treballs seus sobre retòrica i eloqüència, també en castellà Publicà, amb Joaquim Esteve i Antoni Joglar , el  Diccionario catalán-castellano-latino 1803-05

Fill de l’arquitecte Jaume Esteve i Sunyol, fou prevere, beneficiat de la parròquia de Sant Miquel Estudià a Barcelona i a Salamanca, on es doctorà Fou catedràtic de gramàtica castellana i després de retòrica al seminari tridentí de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1786-90 i de la de Bones Lletres 1787, on llegí composicions poètiques i dissertacions històriques En 1803-05 edità, a partir dels materials que li havia lliurat el bisbe Fèlix Amat i en collaboració amb Josep Bellvitges i Antoni Joglar , el Diccionario catalán-castellano-latino

Vida i obra Fou professor de filosofia i arquebisbe in partibus de Palmira 1805 Doctorat a la Universitat de Gandia, fou el primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1816, i treballà en la confecció d’un diccionari català-castellà-llatí, els materials del qual lliurà a Joaquim Esteve, Josep Bellvitges i Antoni Joglar, que l’editaren entre el 1803 i el 1805 Publicà diverses obres de tema filosòfic, històric i teològic, en llatí i castellà, on també abordà qüestions polèmiques de política eclesiàstica…

Vida i obra Estudià al seminari de Barcelona i fou bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona 1801-07, ordenada pel seu oncle Fèlix Amat el 1772, del qual fou secretari 1799 El 1807 fou nomenat degà de la seu de Girona Deixà projectat un diccionari d’autors catalans, l’esborrany del qual —amb informació sobre més de mil escriptors— fou recollit i completat pel seu germà Fèlix → Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes En la fugida de Girona davant la invasió francesa, perdé bona part del material per al diccionari El 1803 ingressà a l…

Vida i obra Fill d’un comerciant valencià Membre, entre altres entitats, del Centre de Lectura, collaborà en els seus portaveus i en moltes altres revistes, fou premiat repetidament en el certamen de l’Acadèmia Bibliogràfico-Mariana de Lleida i en els Jocs Florals de València, i obtingué la flor natural en els de Barcelona 1886, dels quals fou mantenidor 1885, 1894 i 1910 De ben jove, edità, a més d’algun text solt, nombrosos poemaris La toma de Tetuán , amb poemes catalans, i Los cants del laletà 1860, La tardor 1861, Sospirs de l’arpa 1862, Lais del joglar 1863, Set poncelletes…