Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Carme Gala i Fernández
Literatura catalana
Traductora.
Resident a Alemanya entre els anys 1973 i 1980, es donà a conèixer com a traductora literària el 1982 amb la versió de Woyzeck , de Georg Büchner, i Opinions d’un pallasso , de Heinrich Böll D’ençà d’aleshores ha traduït múltiples guions de documentals, pellícules o sèries de ficció per a TV3, catàlegs d’exposicions, articles de Der Spiegel per a El Món i El Temps , una vintena de títols de literatura juvenil i prop d’una cinquantena d’obres de literatura alemanya, a més de Les afinitats electives de Goethe, La metamorfosi de Kafka i diverses narracions de Stefan Zweig i…
Teresa Costa-Gramunt
Literatura catalana
Poeta i narradora.
Dissenyadora especialitzada en exlibris Es donà a conèixer amb el llibre de narrativa breu El vel d’Harmonia 1991, premi Don-na 1990 Altres títols narratius són L’àngel incorruptible 1997 i L’ull de Polifem 2004 Més autobiogràfic és La crisàlide 2002, tot i que ha estat en la poesia on ha mantingut una publicació més continuada des de l’inicial Llibre d’Unai 1994 fins a Cinc visions 2006 i Sojorn a Roma 2007 L’ànima viatgera es manifesta en diversos llibres de poesia, però, sobretot, a Estampes de Cuba 2001, que recull un conjunt de proses poètiques sobre la vida oculta i màgica de l’illa Amb…
Miquel Fañanàs i Serrallonga
Literatura catalana
Novel·lista i periodista.
És autor d’ Heu vist en Tarra , guanyadora del premi Just M Casero 1982, que es publicà el 1983 a Susqueda i altres narracions Després seguiren Dies irae Els dies de la ira 1986, Assassinat a la Missa del Gall 1986, El secret de l’arxiu 1990, premi Marià Vayreda de narrativa 1989, A tant la peça 1989, Diari de les revelacions 1994, premi la Vall d’Albaida de narrativa eròtica 1993, El complot dels pinzells 1999, Un bon dia per matar, un bon dia per morir 2000, El secret del cardenal 2005, thriller religiós que presenta la sobtada mort de l’arquebisbe de Barcelona, Morts de fama 2008, Mort…
Francesc Renart i Arús
© Fototeca.cat
Urbanisme
Teatre
Literatura catalana
Urbanista i comediògraf.
Pertangué a una família d’arquitectes illustres Renard i, després d’estudiar filosofia a Cervera i matemàtiques, dibuix i història natural a Barcelona, el 1803 fou admès al gremi de mestres de cases, arquitectes i molers Lluità contra els francesos Liberal moderat durant el Trienni Constitucional ocupà el càrrec de síndic de l’ajuntament 1821, la qual cosa el féu passar, bé que amb èxit, una prova de “purificació” el 1826 Fou nomenat prohom tercer del gremi d’arquitectes i collaborà en la reestructuració dels estudis professionals substituí Cellers en les classes d’arquitectura a l’escola…
,
Antoni Tàpies i Puig
© Fototeca.cat
Pintura
Literatura catalana
Pintor.
Net de Francesc Puig i Alfonso Després d’una greu malaltia, durant la qual ja feu algun dibuix 1940-42, cursà estudis de dret 1943-46 Passà fugaçment per l’acadèmia de dibuix de Nolasc Valls El 1948 fou cofundador de Dau al Set , on collaborà i formà part del Grup Taüll Exposà als primers Salons d’Octubre , participà en una exposició renovadora de Cobalto 49 i al VII Salón de los Once, de Madrid 1949 Feu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes i, becat per l’Institut Francès, anà a París 1950, des d’on aconseguí d’exposar al concurs internacional Carnegie de Pittsburgh…
,
Josep Pla i Casadevall
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill d’una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona De precoç vocació, debutà en revistes comarcals — Revista de Gerona , Baix Empordà , Cenacle de Manresa, etc— i redactà nombrosos escrits de creació literària que no foren publicats Com a periodista professional, començà el 1919 a Las Noticias i passà després a La Publicidad —on continuà en la seva etapa catalana— i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya Collaborà també en els diaris de Madrid El Sol i Fígaro , i a…
, ,