Resultats de la cerca

Publicà assaig Primero hablemos de Júpiter La poesía como medio de conocimiento , 1958  Razones para el lector , 1964  La libertad del escritor , 1968  La tentación de la palabra , 2013  Sine tradere , 2016 i reculls poètics Más allá del viento , 1956  Baladas para la paz , 1963  Arte poética , 1968  Poesía 1956-71 , 1973  Dad este escrito a las llamas ,1976  Mapa de Grecia , 1979  Epigramas confidenciales , 1989, premi Ciutat de Barcelona 1990 i premi Fastenrath 1992  Epigramas de la gaya ciencia , 2000  Parnaso funerario , 2002  De fin de siglo , 2003  Otra silva de varia lección , 2004 …

Vida i obra Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868, com a diputat a corts i cap del Partit Republicà Progressista a Mallorca S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers, però la seva consagració arribà amb drames romàntics en castellà, centrats en la història de Mallorca o de la Corona d’Aragó, a partir de l’estrena a Madrid, el 1859, de La campana de la Almudaina de primer titulada Corona de espinas , editada el mateix any i en anys successius Tingué arreu un èxit espectacular i Frederic Soler la parodià a L’esquella…

Vida i obra Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Cursà els estudis de magisteri i comerç Fundà una acadèmia 1931 a la qual dedicà pràcticament tota la vida El 1923 publicà la primera obra poètica, Les flors de l’ànima El 1929 fou nomenat mestre en gai saber Publicà, també, dues novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Collaborà al periòdic “La Nau” com a crític teatral i es relacionà amb importants intellectuals de l’època De la seva producció dramàtica hom destaca…

Vida i obra Exercí també com a compositor i crític musical Deixeble d’Enric Granados, Domènec Mas i Serracant, Enric Morera i Lluís Millet, amplià els estudis musicals a Europa i desenvolupà una important renovació pedagògica que materialitzà en la fundació de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica Fou crític musical de La Veu de Catalunya i de Revista Musical Catalana Publicà Ínfimes cròniques d’alta civilitat 1911 —amb el pseudònim Chiron i amb pròleg d’Eugeni d’Ors—, unes glosses que segueixen el programa pedagògic i cívic del noucentisme i que havien aparegut prèviament a “…

Vida i obra Fou notari i coadjutor del mestre racional del Regne de València 1572 El 1560 inclogué un sonet laudatori a la Carolea de Jeroni Sentpere, i el 1563 en publicà un altre a La pasión de Nuestro Señor Jesucristo d’A Girón de Rebolledo Joan Timoneda el cita en un romanç publicat al Sarao de amor 1561 Ja era conegut, doncs, quan el 1564 publicà a València la seva famosa Diana enamorada , continuació de la inacabada Diana de Jorge de Montemayor 1559, cèlebre novella pastoral L’obra, que es desenvolupa al Regne de València, presenta topònims i alguns trets fonètics i lèxics valencians…

Collaborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa Emigrat el 1956 a l’Argentina, país on s’establí, hi treballà a l’Editorial Poseidón, de Joan Merli Desenvolupà una prolífica tasca com a traductor de l’anglès al català que el convertí en un dels principals introductors de la literatura anglosaxona dels segles XIX i XX a Catalunya W Faulkner, E Hemingway, A Burgess, DH Lawrence, H James, L Durrell, A Nin, S Maugham, R Kipling, P Bowles, H Miller, J Austen, etc Rebé el premi de traducció de la Generalitat per la seva versió de La fira de les vanitats , de W Thackeray…

Cursà estudis de comerç i fou professor mercantil i censor jurat de comptes Parallelament, desenvolupà una tasca cultural rellevant en el camp del teatre i la literatura infantils Molt vinculat a la revista Cavall Fort , en formà part del consell de redacció des de la seva creació 1968-88, i fou també director del Cicle de Teatre per a nois i noies de la revista 1968-83 President del patronat de la Fundació Folch i Torres, dirigí les colleccions de teatre infantil “Taller de Teatre” i “Teatre, joc d'equip” de l'editorial La Galera, i coordinà la revista de literatura infantil…

Vida i obra Ocupà diversos càrrecs a l’Ajuntament de Sabadell secretari de la Delegació Local de l’Associació Protectora de l’Ensenyança 1935-40, administrador del Patronat de Museus de la ciutat 1968-70 i director de la Fundació Bosch i Cardellach 1970-87, entre d’altres Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local “La Veu de Sabadell”, “Diari de Sabadell”, “Quadern” i “Sabadell” centrada de manera quasi exclusiva en la temàtica cinematogràfica i teatral Creà i presidí l’entitat Amics del Cinema 1935-40, cofundà la secció de cinema amateur del…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres 1931, fou professor de literatura i de llengua àrab, exercí d’advocat i treballà com a secretari de Carles Pi i Sunyer Collaborà a diverses revistes i diaris locals com “Acció” i “Gaseta de Vilafranca”, de la qual fou codirector Fou un dels fundadors de la revista avantguardista “Hèlix” 1929-30 i d’“Horitzó” 1935 Part de les collaboracions d’aquesta època es troben recollides a Hores de joventut i de maduresa 1987, llibre que aplega els seus treballs en català Impulsà la novella catalana fundant la “Collecció Lletres” 1954, la qual, malgrat l’…

Vida i obra Tercer marquès d’Aitona i gran d’Espanya Residí amb el seu pare a la cort, on es formà culturalment El 1623 fou designat ambaixador a la cort imperial d’Alemanya, i el 1629 fou enviat com a ambaixador extraordinari als Països Baixos, tasca que desenvolupà fins a la seva mort amb gran competència, però a desgrat, convençut que la pèrdua d’aquests territoris era inevitable Té un sonet liminar, en castellà, dedicat a Jeroni d’Herèdia pel seu llibre Guirnalda de Venus casta La seva producció historiogràfica és anterior al 1623, i en destaca l’ Expedición de los catalanes…