Resultats de la cerca

Posà la impremta familiar al servei de la cultura i de la ideologia republicanes Director dels diaris “El Menorquín” 1869-74, uHoyn 1874, “El Noticiero de Menorca” 1874 i, després del seu desterrament a Barcelona entre el 1874 i el 1881, d’ El Pueblo 1892-94 Impulsà també el periodisme literari amb publicacions com “El Glosador” 1882, en català, i “El Poeta” 1884-85, en castellà, entre d’altres Mantingué aquesta dualitat en la creació poètica, iniciada el 1864 amb Almanaque de las bellas , aplegà la producció castellana en dos volums, Albores de la vida 1866 i Flores y abrojos 1882, mentre…

Publicà a Manresa el conte «de la muntanya» La font de l’amargura ~ 1862 i el 1881, a “La Tramuntana”, una sèrie de quadres costumistes sota el títol de Lo camp i la ciutat Collaborà a la “Biblioteca de l’Arc de Sant Martí” amb textos de contingut catalanista És autor també d’una novella, De Catalunya a París Memòries d’un emigrat 1892, també a Manresa, ambientada en els temps de la primera guerra Carlina

Publicà a La Renaixença , entre el 1881 i el 1886, narracions de caràcter romàntic i altres d’ambient i assumpte burgesos, representatives del decantament cap al realisme de la narrativa catalana, com ara Cartes confidencials Esbós d’una novella i Doloretes Costums de Barcelona De fet, aquestes proses semblen respondre a l’estímul directe de les de Narcís ↑ Oller , màxim exponent del realisme català

Collaborà en diversos periòdics i revistes, i publicà els llibres de poesia en castellà Páginas rimadas amb Ricard Brugada i De lo malo, poco Guanyà la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1881, amb un poema titulat Amor

Estudià humanitats a la Universitat de València Fou militar i intervingué en la guerra del Francès i en el pronunciament de Riego, a propòsit del qual ssinicià en l’encara poc desenvolupat gènere novellístic amb la crònica novellesca Rafael de Riego, o La España libre 1822 Després publicà les novelles sentimentals La seducción y la virtud, o Rodrigo y Paulina 1822 i La hija de las olas, o La huérfana ilustre 1829 i la històrica Las ruinas de Santa Engracia, o El sitio de Zaragoza 1831

Procedent d’una família modesta i orfe des de catorze anys, treballà d’impressor i feu la carrera de medicina Fou collaborador de l’anuari de Lo Rat Penat i, entre les seves obres teatrals en català, destaquen Honor valencià 1887, Teranyines en els ulls 1887, estr 1874 i Parents de la dona

Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes

Membre de la petita noblesa illicitana, alcalde de la ciutat i diputat provincial, collaborà en diversos periòdics, com ara “El Bou” i “El Eco Liberal” Impulsà la construcció del primer teatre públic de la ciutat i fou l’iniciador del teatre modern valencià a Elx, amb l’estrena dels primers sainets costumistes locals, Pepeta l’espardenyera, o La sal de les tancadores 1874, Buscar la parpalla 1879 i Ramona, o Una perla en el campo 1887 És autor també d’obres en castellà, com Un brazalete de pelo 1888 i La condesa del Prado 1890, i de composicions poètiques de tipus circumstancial A la seva…

Espardenyer d’ofici, posseïa una gran facilitat per a la improvisació i publicà nombroses composicions poètiques i articles de tarannà costumista i jocós en periòdics com “Trabajo”, “La Libertad” o “Nueva Illice”, que habitualment signava com El fregior o Un home flac De gran, exercí de mestre particular en els masos del camp d’Elx A banda de, composicions líriques, és autor de diversos sainets illicitans com Un diumenge en casa d’un colomista , Un cobrador d’aprèmit , o Un autor de poca llum , La política del dia , i, el més popular de tots, El Tenorio d’Atzavares 1891

Fou l’ànima de la societat dramàtica El Fènix i assidu collaborador de diversos setmanaris alacantins, en què publicà poemes de caràcter festiu i costumista Fou pioner del teatre en català a Alacant Escriví les comèdies Un fill digne d’Alacant, o Entusiasme contra el moro 1860, sobre la guerra d’Àfrica, Casament i mig, o Dansa en la Vila-vella 1863, en què narra amb verisme els tradicionals balls d’aquest barri alacantí, i La vetlada d’un mortitxol , inacabada, que descriu el ritu, molt estès aleshores per les comarques valencianes, de la vetlla dels albats