Resultats de la cerca
Es mostren 3987 resultats
Josep Pérez Sànchez
Literatura catalana
Comediògraf i periodista.
Ebenista de professió i persona amb grans inquietuds polítiques i culturals, collaborà en periòdics com “El Vinalopó”, “El Labrador”, “El Pueblo de Elche” i “Nueva Illice” i fundà i dirigí el setmanari en català “El Bou”, de caràcter satíric 1885-86 i 1894-96 Fundà un teatre d’afeccionats als baixos del Casino de la ciutat i estrenà peces costumistes, com ara Tio, jo vullc ser gos 1887, la més recordada, i El catorze d’agost , i algunes de castellanes com Estragos del fanatismo , Remedio contra las trampas i A uno en fondo , perdudes
Lluís Gonçaga Llorente de las Casas
Literatura catalana
Comediògraf i poeta.
Membre de la petita noblesa illicitana, alcalde de la ciutat i diputat provincial, collaborà en diversos periòdics, com ara “El Bou” i “El Eco Liberal” Impulsà la construcció del primer teatre públic de la ciutat i fou l’iniciador del teatre modern valencià a Elx, amb l’estrena dels primers sainets costumistes locals, Pepeta l’espardenyera, o La sal de les tancadores 1874, Buscar la parpalla 1879 i Ramona, o Una perla en el campo 1887 És autor també d’obres en castellà, com Un brazalete de pelo 1888 i La condesa del Prado 1890, i de composicions poètiques de tipus circumstancial A la seva…
Vicent Alarcon i Macià
Literatura catalana
Comediògraf i poeta.
Espardenyer d’ofici, posseïa una gran facilitat per a la improvisació i publicà nombroses composicions poètiques i articles de tarannà costumista i jocós en periòdics com “Trabajo”, “La Libertad” o “Nueva Illice”, que habitualment signava com El fregior o Un home flac De gran, exercí de mestre particular en els masos del camp d’Elx A banda de, composicions líriques, és autor de diversos sainets illicitans com Un diumenge en casa d’un colomista , Un cobrador d’aprèmit , o Un autor de poca llum , La política del dia , i, el més popular de tots, El Tenorio d’Atzavares 1891
Francesc Tordera i Lledó
Literatura catalana
Comediògraf.
Fou l’ànima de la societat dramàtica El Fènix i assidu collaborador de diversos setmanaris alacantins, en què publicà poemes de caràcter festiu i costumista Fou pioner del teatre en català a Alacant Escriví les comèdies Un fill digne d’Alacant, o Entusiasme contra el moro 1860, sobre la guerra d’Àfrica, Casament i mig, o Dansa en la Vila-vella 1863, en què narra amb verisme els tradicionals balls d’aquest barri alacantí, i La vetlada d’un mortitxol , inacabada, que descriu el ritu, molt estès aleshores per les comarques valencianes, de la vetlla dels albats
Vicent Tafalla i Campos
Literatura catalana
Comediògraf i periodista.
Director del popular setmanari satíric bilingüe alacantí “El Cullerot” 1884-89 Anticlerical, sofrí denúncies i processos judicials Participà en diverses societats teatrals, escriví algunes comèdies en castellà i, en català, a més d’una narració inèdita, escriví el sainet Un defensor de Melilla 1893, que té per excusa l’actualitat de l’època
Pasqual Orozco i Sanz
Literatura catalana
Comediògraf i periodista.
Feu crítica teatral i taurina en diversos periòdics alacantins, fou corresponsal d’altres de peninsulars i fundà la revista satírica “El Cacauero” D’ideologia liberal, en l’etapa en què dirigí el diari “La Región” 1918-20 es manifestà com un regionalista moderat, seguidor de les idees de Francesc Cambó Escriví diverses sarsueles i comèdies en castellà, i en català, el romanç de costums populars Les danses 1897, premiat en un certamen literari convocat per l’Ajuntament alacantí, i el “joguet” Mambisos en Mutxamel 1897, una obra de circumstàncies sobre la guerra de Cuba
Vicent Eugeni Miquel i Madaleno
Literatura catalana
Poeta i comediògraf.
Maçó i republicà, fundà diverses revistes, entre les quals “Las Germanías” Gran orador, arribà a ser president de la Junta Provincial d’Alacant del partit federalista de Pi i Margall De la producció en català destaquen els poemes històrics La guerra de les Germanies i L’expulsió dels moriscos , i el sainet Micos i mones, o L’estreno de la Plaça 1888
Bartomeu Pasqual i Arrom
Literatura catalana
Historiografia catalana
Erudit.
Treballà com a empleat de banca, tret dels anys 1878-81, que ocupà el càrrec de secretari de l’Ajuntament de Santa Maria del Camí Mallorca Collaborà a les publicacions periòdiques El Isleño , Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes i Almanaque Balear Entre el 1858 i el 1864 recopilà unes Miscellànies d’un gran interès documental per a l’estudi de la història, la literatura i el teatre a Mallorca
,
Ramon Oms i Isern
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Estudià al seminari de Vic, però abandonà la carrera eclesiàstica i es retirà a la casa pairal per fer de cabaler Autor de poesies en català, i ocasionalment en castellà, conreà temes religiosos, costumistes i satírics Allunyat del romanticisme—en algun moment fins i tot no s’està de riure-se’n—, les seves influències provenen del barroc, el rococó i l’illuminisme Bibliografia Miró, M-M 1987-1988 Vegeu bibliografia
Joan Làrios de Medrano
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Era militar, d’ideologia liberal Utilitzà els pseudònims Martilo , El Barcelonés i Lariso Menardo Membre de la Societat Filosòfica i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1820, escriví, amb Aribau, Ramon López Soler i Francesc Altés i Gurena, la peça dramàtica La libertad restaurada 1820, i, com a autor únic, la comèdia en dos actes La víctima de la Inquisición Publicà nombroses poesies al Diario de Barcelonal i un llibre que aplegava les seves obres de caràcter rococó i sentimentalista, titulat Ensayos poéticos 1821, que havia de ser seguit d’un altre recull d’odes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina