Resultats de la cerca

Ha publicat A desclòs 1996, Desertar 1997 i Dessecament 1997 a l’editorial Negranit, creada per ell mateix Com a traductor ha tingut cura de Destrets d’indret de Luiza Neto Jorge 1999, entre d’altres Ha estat inclòs en antologies poètiques diverses, com Sense contemplacions Nou poetes per al nou segle , a cura de Manuel Gue-rrero 2001 Ha traduït i ampliat l’assaig de Jean Bollack sobre Celan, Piedra de corazón 2002 Una part de la seva obra ha estat traduïda al francès i a l’alemany, especialment els assaigs poètics La décharge 1994 i Endymon 1995, inèdits en català El 2004 i el 2005 destaquen…

Autor força prolífic, ha publicat contes com Les contarelles d’en Pere Ferreguí 1979 També ha publicat teatre — Kabyl 1984 i Tructeatre 1985, entre d’altres— i novella — Percance de oficio 1981, en castellà, i Nit de moixos 1988— És l’autor de Piu teulader periple mediterrani teatre, 1992, El cavall narrativa i conte, 1993, Fills de l’espera 1994 i Oxó 1997, les dues últimes pertanyents a la seva producció teatral Darrerament ha publicat, entre d’altres, La cervesa de déu i Jugar o no jugar narrativa i conte, 2000, la biografia Teodor Úbeda, atent a tots els batecs 2000, i les obres Teatre de…

Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1964, es doctorà a la mateixa universitat 1999 amb la tesi Costa i Llobera i el món clàssic En els seus llibres de poemes, entre els quals destaca especialment Qui sap lo que diu un cant 2002, es reflecteix la vocació paisatgística del poeta Pel que fa a la seva obra en prosa, publicà, entre d’altres, els volums I i II de Geografia lírica 1981 i 1987, respectivament Fou coordinador de la revista Cala Murta  i vicepresident de la fundació Rotger-Villalonga, dedicada a la difusió de la memòria i el coneixement del poeta Miquel…

Estudià filologia a la Universitat de Barcelona 1965-68, on fou professor 1968-79, i també es formà a l’Institut d’Estudis Catalans 1966-72 Posteriorment exercí la docència a la Universitat de les Illes Balears 1979-2011, on fou catedràtic emèrit del Departament de Filologia Catalana 2011-14 i investigador collaborador fins a la seva mort Participà en la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada, des del 1971, i fou membre de l’equip rector en diferents períodes i del patronat des del 2002 És autor de la tesi de llicenciatura “ El Guardia Nacional ” 1835-1841 i la llengua catalana 1969 i de la…

És autor de novelles com La casa del pare 1998, I de tot d’una la fosca 2003 i Els saragalls del desig 2005 Ha conreat el gènere biogràfic amb títols com El darrer canonge 1991 relats testimonials, com Memòria xueta 1994, i cròniques d’emigrants mallorquins, com Cuba, en el cor 1996 També ha publicat obres divulgatives sobre la Mallorca rural, com ara els quatre volums Possessions de Mallorca I-IV 1985-91 i Paraules i coses de Fora Vila 1996, entre d’altres Fou fundador i director de la revista local Sa Pobla  1982-88

Llicenciat en belles arts 1971 Fou coeditor de Neon de Suro  1975-82, publicació transgressora que renovà el panorama artístic i cultural de la dècada dels setanta a Mallorca A més de pintor, destaca com a poeta visual, amb una obra iconogràfica amb elements del món del còmic i també el collage Des del 1976 ha exposat la seva obra pictoricoliterària amb mostres com Neon de suro Palma 1976 Lund —Suècia— 1978 París 1979 Milà 1981, Malgrat Palma 1979, Tramesa postal Barcelona 1980 Bilbao 1981, Libros de artistas Madrid 1982, Poesia experimental catalana Barcelona 1993, entre moltes…

Estudià art dramàtic i s’ha professionalitzat com a director, realitzador i guionista Ha publicat les peces teatrals El dret al revés 1979, Deixeu-me ser mariner 1982, Sarsuela de malves 1983, Manric Delclòs 1992, premi Born de teatre 1991, Exclòs 1994 i Comèdies de corral 1995 Entre les seves novelles destaquen Fe de rates 1984 i Desitja’m sort, Madeleine 1985 Ha escrit, també, guions de ficció per a la televisió

Llicenciada en ciències de la informació per la UAB, guanyà el premi Ignasi Iglésias 1996 amb Àfrica 30 1997, que mostra la relació d’un home vell, contrabandista d’animals, amb un jove, amb Àfrica com a referent i somni Ha escrit també les peces Al tren 1995, Desconeguda 1996, Un aire absent 1998 i La dona i el detectiu 2001 Com a guionista, és coautora d’ El joc de viure 1996-97, Laura 1998 i Plats bruts 2001-02 Forma part del collectiu Germanes Quintana

El 1996 guanyà dos premis de teatre consecutius el Josep Ametller amb L’univers perdut i el premi Joan Santamaria amb La lluna dins un pou Ha publicat L’univers perdut 1997 i Certes mentides 1998 És autor també de Punt de fuga , Carotes nues , Sense veu totes tres estrenades el 1995 i La guerra queda oberta estr 1997, entre d’altres Ha treballat com a guionista de televisió i ha escrit diversos guions per a llargmetratges i curtmetratges

Doctora en filologia hispànica i professora titular d’Història de les Arts Escèniques a la UB Com a assagista retratà la societat nord-americana a California Trip 1971, Hablan las Women’s Lib 1972, La liberación de la mujer 1973 i Los movimientos pop 1974 El 1979 publica un llibre crític amb la família, Proceso a la familia española Escriví diverses peces de teatre inspirades en els mites clàssics Clitemnestra 1986, La llibertat de Fedra 1988, Ritual per a Medea 1989 i Crits de gavines 1990 Estudià també la influència dels mites grecs en el teatre contemporani Els personatges femenins de la…