Resultats de la cerca

Vida i obra Mestre en teologia, atorgà testament el 1471 nomenant marmessor Joan Roís de Corella Participà en el debat poètic promogut per fra Pero Martines, qui havia posat una Demanda als trobadors de València on preguntava si les bones accions fetes quan hom és en pecat eren tingudes en compte per Déu en l’altra vida Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic Escrita i representada a les comarques tarragonines al s XIV, fou publicada en bona part al final del s XIX per Joan Pié Té força interès des del punt de vista escènic i musical, per les seves acotacions Fou representada de nou el 1963, al Tinell de Barcelona, sota la direcció de Josep Romeu i Figueras Bibliografia Massip, F 2007 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una adaptació dels primers episodis de la novella francesa Mort del rei Artús , del s XIII, que l’autor ofereix d’una manera molt resumida, i que se centra principalment en el conflicte sentimental entre el cavaller i la reina Ginebra, amb una actitud crítica i didàctica, però amb un estil ampullós i pedant Bibliografia Riquer, M de 1984 1 Vegeu bibliografia

Vida i obra Carmelita descalç 1592, obtingué diversos càrrecs dins del seu orde Publicà Glosas a unos tercetos sacados de la doctrina de los libros del VPF Juan de la Cruz Girona 1650 A més d’aquestes glosses poètiques, el llibre conté la primera edició de dos tractats del místic carmelità castellà, Cautelas i Avisos Bibliografia Beltran, G 1995, p 49-71 Vegeu bibliografia

Vida i obra Juntament amb Bartomeu Caldentei fundà a la ciutat de Palma ~1480 una escola d’humanistes i lullians que el 1485 fou traslladada a Miramar Valldemossa A la impremta de Miramar publicà Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist 1487 Bibliografia Hillgarth, JN 1968-1972 Llompart, G 1978 Pérez Martínez, Ll 1974 Munar, G i Pascual, M 1985 Wittlin, C 1995 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic L’obra narra el desengany del cavaller Mataró, que és perjudicat en les seves aspiracions amoroses, tot i la innocència de la dama, per un frare confessor Una història més, prou reeixida, dins del corrent antimonàstic, no antireligiós, que es troba en altres textos, com ara el Testament de Bernat Serradell o el Llibre de Fra Bernat Bibliografia Faraudo i de Saint-Germain, Ll 1908 Vegeu bibliografia

Vida i obra Autor d’una cobla en català on es plany de l’amor i el rebutja, i d’una cançó d’absència conservada parcialment, recopilades en el Cançoner Vega-Aguiló , la qual cosa permet datar-les cap al final del s XIV o el començament del XV La cobla inclou les respostes de Joan d’Olivella i d’A de Muntanyans Bibliografia Riquer, M de 1950 Vegeu bibliografia

Vida i obra Identificable amb tota probabilitat amb el prevere homònim documentat entre el 1509 i el 1525 com a responsable de diverses parròquies de la ciutat de València, mentre era estudiant guanyà un dels guardons que s’oferien a la millor peça poètica en honor de sant Cristòfor certamen del 1488 amb la composició Qui pot loar lo grau de vostra fama Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Desenvolupament enciclopèdic Més reeixida que l’obra de Moreno i Fenollar, i amb més humor, atrau per la vivesa i l’espontaneïtat dels diàlegs, la varietat dels participants, especialment femenins, i la pinzellada costumista Escrit majoritàriament en forma de codolada, recull la intervenció d’altres poetes, com ara Joan Moreno, Jeroni d’Artés i Joan Sobrevero Bibliografia Jàfer, S Pitarch, V i Gimeno, Ll 1988 1 Vegeu bibliografia

Vida i obra Capellà d’Alfons IV de Catalunya-Aragó, nomenat el 1435 Residí a Nàpols del 1453 al 1466, en què fou nomenat sotssagristà de la seu de València, càrrec que tingué fins a la mort Li ha estat atribuït, amb bon fonament, el Dietari del capellà d’Alfons el Magnànim , on sembla donar notes autobiogràfiques els anys 1419, 1423, 1433 i 1434 Bibliografia Escartí, VJ 1988 Vegeu bibliografia