Resultats de la cerca
Es mostren 3987 resultats
Recull d’exemples i miracles ordenat per alfabet
Literatura catalana
Versió catalana transmesa en un manuscrit (Biblioteca de la Universitat de Barcelona, ms. 89) de mitjan s. XV de l’Alphabetum narrationum, que el frare dominicà Arnau de Lieja compongué en els primers anys del s. XIV per a ús de predicadors.
Desenvolupament enciclopèdic El volum conservat conté, al final, altres textos, entre els quals un fragment en català del Valter e Griselda Bibliografia Ysern i Lagarda, JA 2004 Vegeu bibliografia
Requesta d’un frare a una monja
Literatura catalana
Poema epistolar en 143 versos de codolada, transmès pel Cançoner Vega-Aguiló, datable al primer quart del s.XV, i en el qual el narrador —a qui no identifica cap tret religiós— expressa el seu desig en termes que no s’allunyen de la poesia amorosa convencional.
Desenvolupament enciclopèdic Bibliografia Bohigas, P 1988 Vegeu bibliografia
La comtessa fidel
Literatura catalana
Nom que rep la versió catalana del segle XV que desenvolupa un tema present en moltes literatures: la dama virtuosa cobejada pel seu cunyat
Desenvolupament enciclopèdic i que després de dramàtiques peripècies —algunes de les quals emparenten aquesta versió amb el cicle de la Manekine — s’acaba amb la confessió dels culpables i el reconeixement de la innocència de la protagonista Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia
Lo fill del senescal d’Egipte
Literatura catalana
Narració breu, versió catalana del final del segle XV, sovint excessivament literal, del conte francès, d’origen oriental, Du roi qui volt fere ardoir le filz de son seneschal.
Desenvolupament enciclopèdic De caràcter moralitzant, desenvolupa el tema de l’innocent perseguit per l’enveja—del fill del senescal d’Egipte condemnat a mort a conseqüència de les insídies d’un preceptor— i el càstig de l’intrigant L’obra culmina amb la conversió a la vida eremítica —no debades un ermità salva la vida del protagonista— del fill del senescal, el mateix rei d’Egipte i el seu hereu Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Vegeu bibliografia
La filla de l’emperador Contastí
Literatura catalana
Novel·la breu, qualificada per R. Aramon, en editar-la, com a exemplar.
Desenvolupament enciclopèdic El seu argument gira al voltant del refús de l’incest i la preservació de la castedat Escrita molt probablement en els primers anys del s XV, es conserva en un manuscrit que conté també la Història de Jacob Xalabín , i que havia pertangut a Hernando Colón Els trets estilístics comuns són prou abundosos i rellevants per a suposar que ambdues obres són fruit del mateix autor Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Cingolani, SM 1995 Vegeu bibliografia
Inperayritz de la ciutat joyosa
Literatura catalana
Cant en llaor de la Mare de Déu, datat al primer quart del segle XIV, contingut a l’anomenat Llibre Vermell de Montserrat, amb la notació musical.
Desenvolupament enciclopèdic Un fragment d’aquest cant es conserva també enun foli en pergamí de la primera meitat del mateix segle a l’Arxiu Episcopal de Tarragona Consta de sis cobles dobles de vuit decasíllabs, acabat amb dues tornades de quatre versos cadascuna Bibliografia Aramon i Serra, R 1964 Vegeu bibliografia
La filla del rei d’Hungria
Literatura catalana
Narració moralitzant, conservada en tres manuscrits del segle XIV, que desenvolupa una temàtica molt coneguda arreu d’Europa, que ajudà a difondre al s. XIII l’obra de Philippe de Beaumanoir, La Manekine, amb la qual es troba relacionada.
Desenvolupament enciclopèdic Escrita amb un estil senzill, amb un cert gust pel realisme, aquest conte explica com la filla del rei d’Hongria rebutja de casar-se amb el seu pare, vidu, perquè havia ofert la seva virginitat a Déu, per la qual cosa ordena a les seves donzelles que li tallin la part més bella del seu cos, les mans Abandonada en una barca enmig del mar, arriba a Provença, on el comte se n’enamora i acaba casant-s’hi contra la voluntat de la seva mare, la qual conspirarà per desfer el matrimoni i aconsegueix de foragitar la novella esposa Refugiada en un convent, on recupera…
Lo Passi en cobles
Literatura catalana
Obra col·lectiva, de caràcter narratiu, no dramàtic, inspirada en l’Evangeli de sant Joan, seguint la tradició de les passions romàniques, que al segle XV peninsular donen textos com La Pasión trobada de Diego de San Pedro, amb la qual presenta algunes notes en comú.
Desenvolupament enciclopèdic S’obre amb la dedicatòria de Bernat Fenollar i Pere Martínez a sor Isabel de Villena, a la qual en tot moment consideren viva, cosa que obliga a datar l’obra amb anterioritat al 1490 El cos principal és constituït per l’anomenada “Istòria de la Passió”, escrita pels mateixos autors, a la qual segueix la “Contemplació”, cobles degudes a Johan Scrivà i Bernat Fenollar Tanca el recull la coneguda “Oració a la sacratíssima Verge Maria” de Joan Roís de Corella Escrita en una llengua elevada i culta, fou impresa el 1493 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 García…
Planys del cavaller Mataró
Literatura catalana
Títol amb què es coneix un poema anònim de 903 versos octosíl·labs apariats, datable a la segona meitat del segle XIV.
Desenvolupament enciclopèdic L’obra narra el desengany del cavaller Mataró, que és perjudicat en les seves aspiracions amoroses, tot i la innocència de la dama, per un frare confessor Una història més, prou reeixida, dins del corrent antimonàstic, no antireligiós, que es troba en altres textos, com ara el Testament de Bernat Serradell o el Llibre de Fra Bernat Bibliografia Faraudo i de Saint-Germain, Ll 1908 Vegeu bibliografia
Disputa d’en Buch ab son cavall
Literatura catalana
Poema de 343 versos octosíl·labs apariats, compost probablement a la segona meitat del segle XIV, de caràcter satíric.
Desenvolupament enciclopèdic El poema desenvolupa un diàleg entre el bandoler Bernat dez Buch, un ésser marginal que viu del pillatge, incapaç de fer cap feina lícita, i el seu cavall, que s’esforça, tot i una biografia no gaire exemplar, a posar-lo en el bon camí Malgrat el to de crítica dels mals costums i de la vida que deconeix tant la religió com les normes societàries, el poema destaca pel to de paròdia —per exemple, en el testament final d’en Buch— i per revelar l’existència d’un món descregut, d’esquena als principis de la cultura dominant, laica i religiosa Bibliografia Grifoll, I…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina