Resultats de la cerca

Una part dels seus versos catalans es troben reunits en el llibre Tendrors 1908 Estrenà també algunes obres teatrals, entre les quals destaca el drama La sort En castellà, publicà diverses novelles Voto perpetuo , Yeso , Antes muerta , De rebeldía , Cleofé i El tío Huelga i alguns volums de poemes Los malditos cantos , Aires levantinos i Felicidad

Jesuïta 1747, en el moment de l’expulsió d’aquest orde era a Alacant, i se n’anà a Ferrara La seva única obra publicada és Documentos morales València 1800, que consta de faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del s XVIII, molt viva i vibrant

Es llicencià 1986 i doctorà 1996 en filologia catalana per la Universitat d’Alacant Després d’exercir uns quants anys com a professor d’educació secundària 1986-2000, des del 2001 és professor titular del Departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant Ha publicat les narracions El tren dels negatius 1985, premi Ciutat d’Alzira, Fins que va traure el cap el rossinyol 1990, La devastació violeta 1993, premi Enric Valor de literatura juvenil,  Joan de l’Iris i el rossinyol 2002, premi Empar de Lanuza de narrativa infantil 2001, El cervell de la serp 2007, premi Antoni Bru de…

Vida i obra Cursà estudis de filosofia El 1995 publicà Volves i olives 1995, premi de narrativa juvenil Enric Valor 1994, i, a continuació, Passions apòcrifes 1995, Guerres perdudes 1997, premi Joanot Martorell 1996 i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 1998, El cos del delicte 2000, premi de narrativa juvenil Enric Valor 1999, L’infidel 2000, premi Enric Valor de novella 1999, una visió crítica de la transició, i Havanera 2006, premi Alfons el Magnànim, 2005, visió de la Cuba del segle XIX El 2008 guanyà el premi Enric Valor de novella de la Diputació d’Alacant per El soroll de la…

Beneficiat de la seu de Mallorca 1533 Fou preceptor, a Borgonya, dels fills dels senyors de Baume, un dels quals el feu vicari general de Besançon en ser-ne nomenat arquebisbe És autor dels manuals de retòrica Progymnasmata Rhetorica Basilea 1550-51, Praeparatio graeca Basilea 1553 i De oratione libri septem Basilea 1558, el capítol sobre poesia del qual constitueix el primer text de teoria poètica de l’humanisme hispànic que pren com a base la Poètica d’Aristòtil Mantingué correspondència amb Erasme, Pierre de la Ramée i altres filòsofs

Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…

Fill d’ Hug V i Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat el 1280 concedí una carta de franquícies als homes de Cadaqués, el 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera No pogué evitar que el 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es refeu l’any següent en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera Fidel servidor de Pere el Gran , lluità contra la invasió…

Per circumstàncies familiars, de molt jove es traslladà a la Pobla de Segur, on residí i es guanyà la vida en una entitat bancària Al mateix temps, desenvolupà una obra literària i d’historiador, vessant en el qual és reconegut com un dels primers especialistes en el Pallars, amb obres com ara Historia del Común de Particulares de la Pobla de Segur 1952, Piedras venerables en las rutas del Pallars 1963, El comtat de Pallars 768-1491  1975, El temple parroquial de la Pobla de Segur 1983, El comtat de Pallars Jussà 1011-1191 1989, Els seixanta-set anys que governà el comtat de Pallars la…

Monjo benedictí El 1785 era prior de Santa Maria de Meià, i vers els anys 1788 i 1800, abat de Gerri de la Sal, d’on recollí la documentació històrica escriví, entre altres obres, una obra voluminosa sobre els orígens del comtat de Pallars Se li atribueixen diverses composicions poètiques

Vida i obra Setè fill de Jaume II i Blanca de Nàpols El seu pare el 1322 l’investí amb el comtat ribagorçà i les baronies valencianes esmentades, i també el feu comte d’Empúries el 1325 en aconseguir que el comte Hug VI li permutés el comtat per la baronia de Pego i les viles de Xaló i Laguart en el Regne de València Pere, menyspreant els drets del seu nebot, el futur Pere el Cerimoniós , intentà debades que el seu pare el nomenés successor de la corona durant l’expedició del seu germà Alfons a Sardenya 1323-24 per al cas que aquest morís en l’empresa Jaume II, que…