Resultats de la cerca

Es doctorà en filologia i fou cap del Departament de Lingüística Romànica de l’Institut de Lingüística de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Les seves recerques catalanístiques van centrar-se en l’estudi de la llengua literària medieval, els estudis catalans a l’URSS i la història del lullisme a Rússia “Estudis de llengua i literatura catalanes a l’URSS”, dins El català a Europa i a Amèrica 1982, “K istóric katalanístiki v Rossic i v SSSR” ‘Cap a una història de la catalanística a Rússia i a l’URSS’, dins la revista “Iberica Kultura naródov Pireniskogo poluóstrova” 1983, o, en collaboració amb…

Es doctorà en filologia romànica 1986, amb una tesi sobre el Tirant lo Blanch , a la Universitat Lomonóssov de Moscou, on és professora des del 1979 Ha publicat nombrosos articles sobre l’obra de Joanot Martorell i també ha estudiat Ausiàs Marc i Ramon Llull Ha tingut cura de l’antologia Ogon i rozi Sovreménnaia Katalónskaia poézia ‘El foc i les roses Poesia catalana contemporània’ 1981 i del recull d’articles Katalonskaia cultura vtxerà i segódnia ‘La cultura catalana d’ahir i d’avui’ 1997, i ha traduït al rus manifestos de S Dalí, poemes de M Martí i Pol i les novelles El mar…

Filla del mestre i traductor August Vidal, expatriat el 1939, visqué a Moscou fins el 1957 Estudià filologia hispànica a la Universitat de Barcelona UB i després seguí cursos de llengua i literatura russes a França i Rússia Des del 1978 és professora de rus a la UB, on ha publicat una Introducció a la gramàtica russa 1997 i un manual de Traducció del rus 2000 El 1968 s’estrenà com a traductora amb una peça teatral de Gorki, Els baixos fons , de qui també acostà Caminant pel món 1969 De Tolstoi, en traduí un recull d’articles pedagògics 1990 Amb Miquel Desclot preparà una…

Exercí de mestre 1907-09 a l’Escola Catalana Doctor Robert, adscrita a les escoles del Foment Autonomista de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on deixà un gran record i on inicià les seves collaboracions a la premsa amb els primers versos i articles a la revista La Ressenya Periòdich d’informació local illustrat i literari , creada el 1907 i dirigida per Anton Busquets, que aviat novembre del 1907 canvià el nom pel de La Ressenya Literària, publicació quinzenal catalana Home de caràcter inquiet i esperit viatger, visqué a Zuric 1909-10, París 1910, Moscou 1910 i Sant Petersburg…

Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat de València, és catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló Començà la seva trajectòria com a creador amb el poemari Les veus del vent 1984, que fou inclòs en l’antologia Bengales en la fosca 1997 Posteriorment, publicà el dietari Vesprades de Moscou 1995 i l’assaig L’optimista 1997 En collaboració amb Antoni Albalat, és autor del recull de poemes Tardor a Llaregubb 1999 A més, s’ha dedicat a la investigació i, fruit d’aquesta dedicació, ha publicat diversos estudis crítics que s’han…

Vida i trajectòria política A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama 1917-19, òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916 Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català 1924-25 Home de confiança de Francesc Macià , l’acompanyà a Moscou 1925 i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló 1926 Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana 1928, i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia Cridat per Macià…

Cursà estudis de filologia anglesa i ciències de la informació Ha exercit de traductor i és collaborador habitual en la premsa Catalunya Express , El Correo Catalán , El País , La Vanguardia i El Periódico , del qual és reporter de viatges des del 2006, Ara i en altres mitjans Televisió de Catalunya Publica la majoria dels seus llibres en versió doble, catalana i castellana Es donà a conèixer com a narrador amb la novella juvenil L’americà que estimava Moby Dick 1985, gènere que ha combinat amb la novella d’aventures, d’acció i policíaca en els volums  El manuscrit perdut 1986, Triangle…

Estudià magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fundà i dirigí l’Associació d’Estudiants Normalistes Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i en diverses escoles dels ateneus obrers Inicià l’activitat política en les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i collaborà a El Baix Penedès  1906-12 i a El Poble Català fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi 1911-març del 1914 S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE 1913-19, on defensà el nacionalisme català des de les pàgines de La Justicia Social 1913-14,…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…