Resultats de la cerca

Emprà sovint els pseudònims Xavier Ximeno Xanxo, Xeflis , etc Escriví monòlegs, sainets, com Un promès denunciat 1925, i peces com La clínica del doctor Llanceta 1925, La rifada de la rifa 1931, Gelós per força 1946, etc Germà de Manuel de Fluvià i pare de l’heraldista Armand de Fluvià

Fill del marquès de Bellpuig, Antoni Dameto i Crespí de Valldaura Es doctorà en teologia a Roma Escriví poesia en italià, castellà i català un poema sobre les Germanies i un llibret d’òpera italiana Traduí al català la butlla Ineffabilis Deus de Pius IX

Franciscà observant 1537, exercí diversos càrrecs en convents del Regne de València 1538-82 i del Principat 1582-83 Pintor de tema religiós i illuminador de llibres, conreà també la poesia en llatí i en castellà, la música i l’aritmètica, i ha deixat diverses cartes d’orientació espiritual Fou beatificat el 1786 per Pius VI Festa 14 de desembre

Vida i obra Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i, en professar, canvià el seu nom de Joaquim pel d’Anselm Després feu la llicenciatura de teologia a l’Anselmianum de Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament a l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Ehrle i, a Friburg de Brisgòvia, amb Heinrich Finke 1921-24 Fou responsable de la impremta de Montserrat i fou nomenat arxiver del monestir de Montserrat, on fundà les dues colleccions de documents i estudis Analecta Montserratensia 1917 i Catalonia Monastica  1926 Ben…

General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial 1746 i mestre general 1756, i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista Tomista convençut, la seva carta De…

Joier de professió, a dinou anys entrà al seminari de Tarragona, on el 1868 guanyà la càtedra de llatí Ordenat sacerdot el 1871, feu estudis de grec, siríac i hebreu a Roma i, després de llicenciar-se a València en dret canònic 1873 i en filosofia i lletres i teologia 1875, obtingué el doctorat en aquesta matèria Professor de grec i d’hebreu al seminari de Tarragona, el 1875 hi fundà el Collegi de Missioners Pius IX Canonge i professor al Sacromonte de Granada 1879-82, fou promogut a canonge penitencier de Tarragona, on fou professor a la Universitat Pontifícia 1888-97 Publicà,…

Vida i obra Fill de pescadors, de jove collaborà a revistes vinculades a la Unió Catalanista com Renaixement  o La Nació  i d’altres de caràcter literari o popular De Tots Colors , L’Escena Catalana , La Campana de Gràcia i L’Esquella de la Torratxa Feu articles a l’ Empordà Federal  de Figueres i a Ciutadania  de Girona El 1912 viatjà a Buenos Aires, on s’establí Un any després fundà el grup i la revista Catalunya Nova El 1916, amb Pius Àrias, Manuel Cairol i Francesc Colomer, va crear la publicació mensual Ressorgiment  1916-72, de la qual fou director i un dels principals redactors amb…

És l’autor de la Vida portentosa, heroicas virtuts y estupendos miracles del molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo, dit vulgarment lo Santo Negro, fruyt molt preclar de la religió franciscana Girona 1757 Aquesta obra pretenia depurar la biografia de Benet de San Filadelfo, canonitzat per Pius VII, de les múltiples llegendes i anècdotes que l’ornamentaren, sobretot arran de l’èxit assolit per una extravagant comèdia del poeta setcentista Antonio Mira de Amescua titulada El negro de mejor amo, San Benito de Palermo Amb tal objectiu, el menoret se cenyí als annals del seu orde, i els…

Vida i obra Ingressà al monestir de Montserrat el 1894 i fou ordenat de sacerdot el 1902 Entre dues docències de matèries bíbliques i llengües orientals a Montserrat 1902-06 i 1910-13, sojornà a Jerusalem 1906-10, on fou deixeble dels exegetes Lagrange, Vincent i Abel, visità les terres bíbliques i començà a aplegar elements per al futur museu bíblic montserratí Durant aquests anys publicà una sèrie d’articles a la Revista Montserratina i la narració del seu viatge El Sinaí Viatge per l’Aràbia pètria cercant les petjades d’Israel 1913, reeditat el 1951 Els anys 1913-22 ensenyà hebreu i siríac…

Vida i obra Cursà estudis al seminari de Barcelona i fou ordenat de sacerdot el 1912 Exercí com a musicòleg i organista, a més de divulgador del cant gregorià Fou mestre de capella a la parròquia de Sant Just i Pastor i organista de la de Betlem, de Barcelona, i fundador 1915 de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs 1921 Musicalment es formà amb Josep Barberà, Vicenç M de Gibert i Gregori M Suñol Des del 1946 collaborà amb Higini Anglès a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC Desenvolupà una intensa activitat en favor de la difusió del cant gregorià, de la cançó…