Resultats de la cerca

Escriví un recull manuscrit de poesies en castellà, Poesías líricas y dramáticas , i les comèdies històriques Don Jaime I conde de Barcelona i La conquista de Mallorca , ambdues impreses a Barcelona l’any 1792

Secretari de l’ambaixada hispànica a Roma Traduí al català les obres llatines del jesuïta Pere Canisi i de l’arquebisbe de València Martín Pérez de Ayala, Summa de la doctrina cristiana i Breu compendi per examinar bé la consciència , respectivament, ambdues publicades a Barcelona el 1579

Fou catedràtic de lleis a la Universitat Lulliana de Mallorca Escriví, en castellà, diverses allegacions jurídiques i, en català, la Relació de don Baltasar Fitora , on ataca amb versos satírics alguns membres de l’estament eclesiàstic, alhora que en lloa d’altres Sembla que en circulà una altra obra, titulada Una carta missiva Ambdues obres, però, no arribaren a publicar-se i foren confiscades per la Inquisició el 1725

Senyor de Berfull, fou conseller de València el 1652 Participà en la justa poètica celebrada a la ciutat el 1665 amb un jeroglífic i dos poemes en castellà, que es publicaren a València 1665 Fou membre de l’Acadèmia de l’Alcàsser 1670 Hi ha un sonet seu als preliminars del Siglo cuarto de la conquista de Valencia València 1640 i un romanç a Segundo centenario de la canonización de Vicente Ferrer València 1656, ambdues obres de MA Ortí

Desenvolupament enciclopèdic El seu argument gira al voltant del refús de l’incest i la preservació de la castedat Escrita molt probablement en els primers anys del s XV, es conserva en un manuscrit que conté també la Història de Jacob Xalabín , i que havia pertangut a Hernando Colón Els trets estilístics comuns són prou abundosos i rellevants per a suposar que ambdues obres són fruit del mateix autor Bibliografia Aramon i Serra, R 1934 Cingolani, SM 1995 Vegeu bibliografia

Eclesiàstic, fou rector del Soler Rosselló i estigué relacionat amb el grup de Tuïr Li han estat atribuïdes les traduccions al català del Joseph de Charles-Claude Genest Josep reconegut per sos germans, tragèdia en cinc actes , i Il Giuseppe riconosciuto en dos actes i La morte di Abele , ambdues de Metastasio totes es conserven manuscrites Bibliografia Vila, P 2001 “El teatre de l’època de la Illustració”, dins Rossich, A Serrà Campins, A i Valsalobre, P Prats, D ed El teatre català dels orígens al segle XVIII Kassel, Reichenberger, p 97-98

Catedràtic de literatura espanyola La seva obra poètica és en castellà, amb títols com Los poemas de Turín 2001 i Todo parece indicar 2003 És traductor del portuguès, de l’italià, del francès i del català De les seves traduccions del català cal destacar Sol de sal 2001, una àmplia i representativa antologia de la poesia catalana del darrer quart del segle XX, i Joan Salvat-Papasseit Poesia Completa 2008, ambdues amb pròlegs interpretatius Ha traduït obres de J Verdaguer, CM Sanuy, D Castillo o M Sampere També ha prologat obres de E Sanahuja, J Ballester i D Castillo

Fou collaborador de La Revista i D’Ací i d’Allà El 1922 publicà els volums Proses d’estiu i de tardor , que amplià i revisà el 1925, i Retalls d’hores , dos reculls de narracions breus i proses descriptives, amb especial atenció al paisatge rural És també autor de diverses novelles — L’estranger 1932, Marc s d, ambdues d’ambientació rural—, i d’obres teatrals com El collaret de Berta 1934, una comèdia en tres actes que recrea una situació d’ambientació aristocràtica, amb final moralitzant El 1930 publicà la traducció de la novella Amors disposa , de Jean Nesmy

Entrà a la Companyia de Jesús el 1754 El 1767 s’exilià a Itàlia i s’establí a Ferrara i a Bolonya Tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies italianes, com Joan Baptista Colomés i Bernat Garcia, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani, sovint de temàtica castellana Ifigenia in Aulide 1779, Ormisinda 1783, inspirada en Moratín, Lucia Miranda 1784, Giovanni Blancas i Sancio Garcia imitació de Cadalso la segona, i ambdues…

De formació autodidàctica i amb un gran coneixement de la literatura oral popular i del costumari castellonenc, començà a escriure en castellà a la Hoja Literaria  de Las Provincias Continuà publicant narracions en valencià a la premsa local, al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura  i al diari Libertad Amb aquests textos elaborà Tombatossals Contalles de la terra 1930, 1966, relat d’arrels folklòriques i caràcter miticosimbòlic —que serví de base a l’òpera de Matilde Salvador La filla del rei barbut 1943—, i De la meua garbera Contalles de Castelló de la Plana 1935, 1974, de…