Resultats de la cerca

El 1739 entrà al convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús de Palma, Mallorca, on estudià filosofia amb Ginebró Serra i, més tard, el 1743, fou ordenat de sacerdot Sis anys després, amb aquest i d’altres companys d’estudis, també mallorquins, anà a Amèrica per treballar-hi com a missioner El 1750, al gener, arribà al Colegio Apostólico de Misiones de San Fernando de la capital de Nova Espanya Cinc mesos més tard de la seva arribada, Palou, Serra, i vuit missioners més, foren enviats pel pare Velasco, custodi del collegi de San Fernando a les missions de la Sierra Gorda, a Querétaro, entre…

Fou conegut com a Tambor Pagès sense estudis, no arribà mai a saber escriure, però sí a llegir Compongué moltíssimes gloses de tot tipus i mantingué nombrosos duels poètics amb altres glosadors mallorquins, sobretot amb el seu amic Pau Noguera Ripoll, Cerol Josep Rullan recollí una petita part de la seva producció a Literatura popular mallorquina 1900

Maçó i republicà, fundà diverses revistes, entre les quals “Las Germanías” Gran orador, arribà a ser president de la Junta Provincial d’Alacant del partit federalista de Pi i Margall De la producció en català destaquen els poemes històrics La guerra de les Germanies i L’expulsió dels moriscos , i el sainet Micos i mones, o L’estreno de la Plaça 1888

Monjo jerònim del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, és autor d’un extens Raonament de l’ànima ab lo cors , datat al 1510, i conservat en el manuscrit 1830 BC Al final, l’autor n’anuncia la continuació en un Llibre de la vida , que no sabem si arribà a redactar El manuscrit havia estat en possessió dels germans Maians al s XVIII

Doctorat en teologia i en cànons, es llicencià en dret a Cervera, on, com a professor, inculcà als alumnes les idees liberals i constitucionals Des del 1824 residí a Barcelona, on exercí càrrecs a la Cúria i ingressà a l’orde dels hospitalers, que arribà a dirigir com a vicari general Amic de Fèlix Torres i Amat, fou poeta ocasional i, amb el pseudònim Marcio , collaborà a “El Vapor” 1833 Publicà discursos en llatí i en castellà

Baró de Toga, governador de Xàtiva ~ 1526 i batlle general de València El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc ms E i la precedí d’una vida del poeta, que és la seva primera biografia Aquest manuscrit serví de base per a l’edició feta per Juan de Resa Valladolid 1555 i per a la traducció castellana de Jorgede Montemayor València 1560 El manuscrit de Carròs possiblement arribà a Valladolid a través d’ Honorat ↑ Joan

Al principi del segle XX fou membre de l’Acadèmia Catalanista de la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, on coincidí amb Josep Carner i altres universitaris Amb ells, collaborà en revistes com “Art Jove” 1905-06 o “Mitjorn” 1906-07 Hi publicà poemes de to marcadament carnerià Guanyà un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona del 1907 amb el recull Del camp i de la ciutat Mai, però, no arribà a recollir els seus poemes en un volum propi

Doctor en drets, rector de l’Estudi General de Vic 1664 i autor de Vida admirable ilustrada de virtudes del mártir ripollés san Eudaldo , dedicada a l’abat de Ripoll Gaspar de Casamitjana i d’Erill, que no s’arribà a imprimir i es conserva a la Biblioteca Episcopal de Vic ms 223 Hi descriu les festes religioses i literàries que tingueren lloc amb motiu del trasllat de les relíquies d’aquest sant a una nova urna 1670 Publicat parcialment el 1997

Vida i obra Senyor de Santa Maria de la Ràpita, de la Torre de Fluvià i d’Oluges Altes Del 1785 al 1788 fou síndic procurador general de l’Ajuntament de Barcelona, d’on el 1790 fou nomenat regidor supernumerari i el 1792 regidor numerari tanmateix, el 1798 renuncià aquest darrer càrrec, que era vitalici El 1796 fou nomenat sotsdelegat del Jutjat d’Impremta i Llibreria, és a dir, encarregat de la censura, i el 1808 el consistori barceloní el designà diputat per a assistir a l’Assemblea bonapartista de Baiona, però no arribà a incorporar-s’hi Al contrari, collaborà amb la Junta del Principat, i…

Després del breu Resumen de literatura catalana 1947 de Martí de Riquer, és la primera història àmplia i de conjunt de la literatura catalana publicada després de la guerra civil El llibre fou prologat per Jordi Rubió i Balaguer Ruiz i Calonja fa un esforç de síntesi dels anteriors estudis històrics i actualitza la bibliografia literària recent en un moment tan crític com fou la postguerra La part contemporània arriba fins a la guerra civil, amb un brevíssim apèndix on inclou unes primeres referències als nous autors donats a conèixer després del 1939