Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Joan Mas i Bauzà
Literatura catalana
Autor teatral i novel·lista.
S’inicià en el teatre costumista i evolucionà cap a un llenguatge teatral més modern És autor de Sa padrina 1953, En Tià Taleca 1955, La Seu plena d’ous premi Ciutat de Palma 1960, Molta feina i pocs doblers 1960, Un senyor damunt un ruc 1963, Escàndol a Camp de Mar 1966, premi Ciutat de Palma 1965 o Tocat des boll 1981, entre d’altres També conreà la novella amb L’espectacle 1981, premi Sant Jordi 1980 Collaborà en les publicacions “Cort” i “Baleares”
Carme Gala i Fernández
Literatura catalana
Traductora.
Resident a Alemanya entre els anys 1973 i 1980, es donà a conèixer com a traductora literària el 1982 amb la versió de Woyzeck , de Georg Büchner, i Opinions d’un pallasso , de Heinrich Böll D’ençà d’aleshores ha traduït múltiples guions de documentals, pellícules o sèries de ficció per a TV3, catàlegs d’exposicions, articles de Der Spiegel per a El Món i El Temps , una vintena de títols de literatura juvenil i prop d’una cinquantena d’obres de literatura alemanya, a més de Les afinitats electives de Goethe, La metamorfosi de Kafka i diverses narracions de Stefan Zweig i Patrick Süskind, La…
Joan Gomis i Sanahuja
Literatura catalana
Assagista i novel·lista.
Fou un dels fundadors de la revista “El Ciervo” amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios 1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire, Unamuno i Riba 1979 i Cristianisme i…
Carme Serrallonga i Calafell
Educació
Literatura catalana
Pedagoga i traductora.
Llicenciada en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1931, començà la seva tasca professional com a cofundadora de l’Institut Escola del Parc Després d’un any d’estada a la Residencia de Estudiantes de Madrid, tornà a Barcelona i s’incorporà a l’Institut Escola de Sarrià, on exercí fins a la fi de la guerra civil El març del 1939, juntament amb altres professors i pares d’alumnes del desaparegut Institut Escola, fundà l’escola Isabel de Villena, continuadora de la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República i que fou pionera, a la postguerra, en qüestions com coeducació i…
,